LA TORNADA !!!!

Tornar de les vacances te moltes pegues, moltísimes; entre d’altres que has de tornar a treballar, posar-te al dia, mirar correus electrònics i resituar-te. Parlar amb els amics i assabentar-te que el Bachar s’ha mort...Deu ni do la sorpresa.
He pensat d’escriure quatre coses sobre la seva influència en el món de l’escalada, però llegint això entendreu el perquè d’aquesta admiració !!!! No cal dir molt més.
Salut

Del Casamanya a l’Estanyó i tornar està clar

Vacances, estem de vacances!!!…Per primer cop en varis anys no han estat unes vacances d’escalada. El nanu i jo estem tocats i no podem tibar del “cantu d’un duro”. A mi els anys i algun accident m’està passant factura. Tinc l’espatlla dreta definitivament KO. Molt aviat una visita al quiròfan i llestos, i el nanu l’empenta i la bogeria de tenir 15 anys li fan perdre el cap!!! Una ” locura” amb els patins de free style l’han fet passar per una ambulància, per urgències, per un ingrés i una alta… insistir-hi i lògicament tornar a urgències!!! Finalment ha entès que s’ha d’estar una bona temporada “parat”…coses de canalla. “Què en farem de tu Bernat?”
Però les vacances són les vacances i als dos estar parats doncs que voleu, no és el nostre fort. Avui hem decidit fer una volta per les nostres muntanyes més boniques i verdes que mai. Quin estiu!!!!

Del Casamanya a l’Estanyó, passant pel coll d’Arenes i la carena de l’Estanyó. Un anar i tornar de campions. Molt recomanable!!!!

Com que no teníem cap pressa, hem anat xino-xano gaudint de la nostra mutua companyia, explicant-nos coses i aprenent l’un de l’altre. Que el nanu ja té 15 anys !!!.



La volta ha començat al Coll d’Ordino pujant fins al Casamanya. Resseguint la carena arribem al coll d’Arenes. Pujada tiesa fins la llarga carena de l’Estanyó. Hem tornat pel mateix lloc fent el cim del Casamanya nord. Poca gent. Voltors, un trencalós i unes ovelles al·lucinades.





Desnivell positiu acumulat 1.440 metres
Hores efectives: 5 h 26’’






Salut

PRESENTACIÓ

De fet, diuen que no presentar els amics als amics és de mal educat.
Doncs ara i aquí m’he comportat com una autèntic mal educat. Ja em perdonareu.
Fa dies, que dic dies, mesos! fa mesos que estic compartint aquest bloc amb vosaltres parlant dels meus amics més íntims i jo ni pensar-hi, ni tant sols us n’he fet referències, lamentable !!!!. Ja ho deien a casa, què en farem de tu Isidre?!

Ells, els meus amics, són els autèntics màrtirs per aguantar-me durant setmanes i mesos, aguantant sense dir res, estoicament més d’una cabronada, més d’una mala jugada. També els he enrredat més d’una i més dues vegades. A voltes els he fet anar per algun lloc impenetrable, inòspid, salvatge, per llocs nous, on l’aventura els ha sorprés i, perquè no dir-ho, a mi també. Junts hem saltat rius, hem trepitjat neu i pols, aigua i gebre, terra i gespa. Pobres, els meus amics m’han vist renegant de la meva passió, m’han vist cagar-me en algun futur projecte difícil d’assolir…
Ha siiii teniu raó, m’heu vist vomitar i vomitar, i vosaltres allà impassibles, sense dir res, que amb el vostre silenci m’heu omplert mitja vida. L’altre mitja pertany als de casa.

Amb aquest post us desitjo bones vacances

ELS MEUS AMICS:

ATURAT !!!!!!!

...Finalment he parat !!!!.
Estic més parat que el Michael Jackson....(he,he,he) la broma era fàcil. Es que d’estar tantes hores a casa el cervell se’m regira...Estic en estat constant d’ansietat...El mono, tinc el mono !!!!
Parada tècnica i al mecànic. El dimarts toca revisió a fondo. Tindrà feina la provar (és mecànica), però diuen que va molt per feina. Tinc força assumit que l’espatlla passarà pel quiròfan. Fa sis mesos de les infiltracions i sense escalar fot mal. És més, no el puc ni aixecar més amunt del cap...
...la cuixa ja no és queixa, be !!!
...i l’os mutant, doncs això mutant constantment. Si se m’acut regirar el turmell el malparit, es queixa. Però de que cullons et queixes? Si, ben mirat, al cap i a la fi ets un nou vingut dins d’aquest cos.... Ja te tela el tema.

Però com que sóc un malalt. He estat apunt d’apuntar-me a la Skyrace del diumenge...Per fer-la, de tranquis.
Missatge simultani a la mestressa i al coach:
Que et sembla si corro diumenge?
Dues respostes diferents en el contingut i la forma però igual en el resultat.
L' Ester contundent i ja una miqueta farta de tots els meus mals, paranoies i neures:
Que estàs tocat de l'ala? (doncs si me l’hauran d’operar penso jo). Tio pensa una miqueta i recorda que et va passar per corre lesionat, que em tranquil·litzi i que relativitzi i que aprengui a viure sense anar a la muntanya.
Osti, però hi ha gent que viu sense fer esport?
I el coach...Resposta més tranquila però clara:
Tens molt més a perdre que ha guanyar i finalment faràs una mala cursa i serà pitjor...
"Oido cocina paradet a casa"
Demà serà dur.
Des de casa meva veig perfectament el recorregut de l’Skyrace. El Coma Pedrosa, Malhiverns, la carena i tot el seu entorn...Quin patir.
I per rematar-ho ahir em diuen si vull fer de llebre d’una de les noies que corren. Em te tota la confiança i sap que anirem a un ritme bo per ella...AAAAGGGGG !!!!!
Mareeeeeeeeeeeeee

El cert, però, es que em distrec a la cuina de casa...Ja se sap millor a la cuina que no de bar en bar bebiendo y endrogandete...

Però no us penseu ja tinc el cap ple de projectes:
Marató d’asfalt Donostia 2009 (bona preparació per l’hivern)
Curses d’esquí de muntanya hivern 2009-2010
Patrouille des glaciers 2010
I lo millor...Sortir a la muntanya amb el nanu, l’ Ester i els col·legues
Salut i bon estiu a tothom !!!!!

El peu mutant i 15 anys al sac

Crec que definitivament la paraula STOP a la temporada s’ha consolidat. M’ha fet falta anar córrer per Sabadell per confirmar-ho...
Ni psoas, ni fascia lata, ni piramidal, ni Marylins, ni festes guarres...Res, de res, un os mutant (Dit de l'individu, tipus, fenotip, caràcter, gen, al·lel, etc, que prové d’una forma salvatge per mutació) és el que em fa abandonar l’últim projecte (28 de juny Vallnord). Un osset nou que m’està sortint a sota del maleol. Per entendre’ns és com si la tíbia tibés cap a un costat i el peu cap a l’altre...El dia 30 el metge ja m’explicarà.
El dissabte em llevo atordit pel sopar de la nit anterior, mal de cap, desubicat, fora de lloc, boca seca...Bueno, tots els símptomes d’haver celebrat una festa d’aniversari amb els col·legues de Sabadell-Matadepera...Ja sabeu que les festes d’aniversari, a la nostra edat, tenen un punt d’amargor i les has d’ofegar amb uns gots de bons vins: Riojas, Riberas del Duero, Chardoners...i està clar que l’endemà estàs més “pa allà que pa’aca”...
Però aquest concurs de cata de vins no era per ofegar una suma elevada d’anys...NOOOO, era per celebrar que el xaiet, el nanu, el nanu de Deu, la Sueca, deixa enrere els 14 i puja durant un any al carriqui dels 15.
15 és una xifra prou important per celebrar-ho “por todo lo alto” !!!! D’aquí, l’estat catatònic de l’endemà.
El nanu i la Mar (fanàtics a tope) pugen cap a la Soleia a la una. La resta quedem tirats a la piscina i finalment a les quatre decidim fer un pensament...Pugem a la Soleia. Jo faig un puja i baixa a la Mola per provar la meva cadera. Surto dels dipòsits, en plan garrulo; sense escalfar ni res, de res...i amb vint minuts ja estic al cim de la Mola. He anat força bé i la cadera ni la noto. Baixo a mig gas i segons com poso el peu l’os mutant em fot força molèstia...
El diumenge al matí he quedat amb el Tala per anar a fer una volta per les pistes de terra que porten a Togores, Castellar del Vallès i rodalies de Sabadell. Una volta xula i no massa calorosa, passem pel torrent de les Colobres (molt xulo) i tornem al punt de sortida: el Club.
La cosa és que a les corbes tancades i de baixada el peu fa mal, sembla que la tíbia vagi cap a una banda i el peu cap a la banda contrària (efecte centrifugació).
A la tarda molt mal de peu i avui he dormit fatal.

La temporada s’ha acabat...

Salut gent.

EM POTS IL·LUMINAR ?

Ara si que ja estic nedant dins d’un enorme mar de dubtes i més dubtes...
Buagggg que m’ofego !!!!!
Qui em pot salvar ????? Marylin ? Que hi ets?

El dijous vaig sortir a fer un rodatge pel camí de la vaca morta.
I si, efectivament, hi ha una vaca morta. Una part d’ella està dissecada i l’altre els carronyaires l’han raupat, ben raupat (es a dir que l’han deixat ben escuradeta) . I recullons que et fots un bon “susto”. El cap i mig llom estan com dissecats, amb la seva pell i aquella mirada buida, penetrant, observadora i cruel, que tant sols pot tenir... una vaca morta !!!
Vaig anar lleugeret sense apretar massa, però alegre. I al final em sentia, no, el psoas, si no, tota la cuixa....grrrrrrr.
Primers dubtes.

I ahir?
Doncs cessió dura de fisio. Com poden uns dits arribar a fotre tant i tant mal?. Quines apretades, mareta meva !!!!
La meva fisio em va recordar el merder que hi tinc a la meva cuixa dreta i em diu que si vull seguir corrent que m’ho agafi amb calma i tranquil·litat. Que afluixi una miqueta i que aixequi el peu del pistó. No hem va dir aquella frase tant bonica i entrenyable que no m'han dit mai "...Ja no tens vint anys"
Però, si, efectivament, la seva mirada transparent i clara, la va trair vilment...
La veritat es que vaig sortir adolorit físicament i “rebentat” del cap. Quina mirada m'has fet Marta...
Deixo passar la tarda tranquil·lament, però el mal que em fa tot el pernil em fa entrar dins d’aquest catarsis personal.
Arribo a casa i decideixo no anar ni a córrer ni tant sols a caminar.
Tranquil·lament cuinaré i obriré una d'aquells magnífiques ampolles de sidra basca, que tinc a la nevera fresqueta, fresqueta.
La sidra te aquell punt àcid refrescant. I al bell mig d'una tarda calurosa, el cap es decideix anar per lliure i vol fer reflexions... Ai, la que m'espera !!!!
Au somi...

1. Fa un any ni tenies previst fer una cursa de muntanya (ni a l’hivern ni a l’estiu)
2. Has fet un munt de curses amb esquís i has anat de menys a més. Perfecta
3. Un bon dia vas decidir apuntar-te a Zegama. I... et toca dorsal (quina llet nanu o era una putada? Ara no recordo).
4. T’agafes Zegama com l’objectiu principal, desprès d’estar tres anys sense córrer ni per anar a buscar el pa
5. Corres Zegama i aconsegueixes dorsal (gràcies a la marca) pels dos propers anys
6. Fas dos curses més que ni tu t’ho creus
7. T’animes i decideixes fer la Sky race de Vallnord. Això ja es com el triplet del Barça.
8. Penses amb l’hivern que be i ja tens objectius personals amb els esquís als peus
9. Vols fer la marató de Donosti (preparació per l’hivern) i si cau marca millor que millor
10. Potser que m’ho agafi tot plegat amb calma. I comenci a planificar-me be el mes de juliol i deixi reposar el pernil dret.

Desprès de totes aquestes reflexions fotent-me la fantàstica sidra, crrec que faré un repòs actiu i tranquil, fins la segona setmana d’agost (inici entreno de la marató) i deixaré que el cos vagi fent. Si puc córrer corro, que no puc...Repòs i demanar-li a l’Ester que tingui mooooolta més paciència de la que te.
Que m’ofego !!!!!!!!
gru,gru,gru

ENSEGUR....

Ahir primera cessió, dura, de fisio... Ummm quin gust tant agradable que et toquin la cuixa, les ingles, els glutis...I encara millor si son mans femenines. Però si aquestes mans son santes però apreten amb força al lloc que s'ha d'apretar us asseguro que de plaer res de res, més aviat tot el contrari.
Vaig sortir-ne ben tocat físicament. Però amb la seguretat de que el proper 28 podrè córrer la Vallnord (no ser amb quin estat físic, però podrè córrer). La Marta m'ho va asegurar, però em va dir que bondat i que ahir fes un descans i que entreni dia si dia no. Cullons, penso, avui a caseta.

Misatge a l'entrenador i li explico tot el merder que tinc en aquesta castigada cama dreta (no cal que entri en detalls perquè us aburriria i molt).
Resposta: Avui surt a caminar una horeta de pujada.
Clink !!! Una llumeta s'encen dins meu.
Ha hon puc anar? Serà per llocs..Parlo amb la Santa (ara crec que ja la beatificaràn) i em diu ves a Ensegur. Si, Ensegur és un lloc molt maco, tranquil i amb una pujada contundent.



Deixo el cotxe a Arans (1.335 metres). I tinc la intenció d'anar tranquil, per aquest motiu he agafat un grapat de pipes per poder tenir la boca ocupada i no poder anar ràpid. Però per altre banda vaig amb pantaló i samarreta de córrer i les sabatilles d'entreno. Aquí hi ha alguna cosa que no cuadra...
I començo xino xano...i cada cop te menys de xino xano i mes de "caco" i cada cop te menys de CAminar i més de CÓrrer...Sóc ruc, ruc. Però fins a Ensegur caminat, ràpid però caminant. M'he cascat 550 metres positius amb 33 minutejus i sense córrer...Penso que encara m'hen queden trenta més, de minutejus.
Saps què ? (em dic a mi mateix perquè estic més sol que la una) farè un caco, caco...I apali burrico, cara amunt ràpid, ràpid. Quan el rellotge em marc que estic a 2.300 metres d'alçada tambè em diu que he fet una horeta. ALTO !!!
El lloc impresiona, estic sota la cara nord del Cassamanya. A 200 metres de desnivell del coll d'Arenes...Verd, tot està verd, verdísim, i baixa aigua per tots els costats. Alguna clapa grossa de neu hem recorda que l'hivern a estat llarg i dur. I un grapat de 10 egues em miren desafiants i m'envolten, ni es mouen, tenen uns potrells recent nascuts i al veure un personatge que bufa com una locomotora vella, no se'n fien i m'amanacen, amb carinyu, però amanaça en el fons. Ja us entenc però deixeume compartir tot això... Quina passada poder està en aquest lloc tant i tan impresionant a les set de la tarda d'un dia qualsevol... Ni recordo la meva cuixa ni res de res. M'abrigo, ha plogut a la tarda i fot fresca. La baixada, serà, tranquila, trotant, gaudint del lloc. Trenta minuts i torno al cotxe, ple de fang però amb una satisfacció personal que no us la puc transmetre ni que ho vulgui....
Avui rodatge de recuperació del Coll de la botella a la Collada Muntaner pel camí de la vaca morta. Un lloc 10 !!!!
Salut amics
Les fotos son de just fa un any. 6 de juny del 2008.