dilluns, 9 de juny del 2008

IUJUUUUUU !!!!! DEL PLAFÓ A LA ROCA (JA ERA HORA)


.... I finalment la roca !!!! Uauuuuuuoooooo no m’ho puc creure, aquests cap de setmana hem pogut tornar a la roca. Més d’un mes sense poder-la tocar, ja trobava a faltar el seu to aspre, les seves dolces punxades a la pell, la seva olor i la seva duresa...Roca estimada, quants dies sense poder-te seduir.. i tu rebutjant-me constantment. En definitiva la roca !!!!
Ahir diumenge amb el nanu ens llevem neguitosos i anem un pel accelerats (olorem la roca) fins que a les deu del matí ja som a Tres Ponts. Un solet agradable ens dona la benvinguda. Alguns sectors, petits, de la paret encara “xurreja” aigua i un verd exuberant ens recorda aquesta quantitat de dies de pluja que ens ha tingut reclosos a casa o tibant de plafó.
Escalfem als típics 6b’s i al 6c. El nanu es fot directa a la via “esperit jove” un 7b+ amb una secció de pas de blok durísima. El tio es nota que fa dies que no “engaloma” li costa entendre el pas. Insisteix i acaba muntant la via. Avans que el company Albert Castellet li foti el pegue d’encadenament, hem fa il·lusió provar-la. El nanu i l’Albert insisteixen que la provi amb la corda per baix...Els faig cas i la veritat és que disfruto com un boig. Mai a la meva vida havia estat en un desplom tant pronunciat sense els catxarros d’artifo...és una sensació bestial. Arribo a la secció dura...i és molt però que molt dura. Flipo de com la penya i tiba. Com puc surto d’aquest “infern” i pujo dues xapes més...I al final em despenjo....Que guapo !!!!. L’Albert l’encadena amb una “facilitat” flipant. El seu primer 7b+. Felicitats !!! El nanu li fot un segon intent i li surten tots els moviments menys el pas de blok. Busca el seu mètode i més o menys el te resolt. Però un mes sense fer roca es nota i el deixa tocadot.
Mentres em relaxo fen dos 6b+. Vaig espitós i em poso a un 7a+/b molt guapu i tècnic, amb un pas d’espatlla llarg i dur que se’m rebota moltes vegades i em fa provar la resistència de la xapa. Si no caic deu vegades no en caic cap. Al final desmunto la via sense encadenar-la...però amb un bon projecte a Tres Ponts.
Ja son les 6 de la tarda i estem tibant des de les deu; els braços, les espatlles i la pell ja hem diuen que prou i el nanu per acabar es fa un 7a i cap a casa.

Buaaaaaaa quin dia de roca....

8 comentaris:

Raquel ha dit...

Amb quina empenta que hem tornat tots, eh!! Després de tants dies de pluja, aquest cap de setmana ha estat com un regal de desfogament per tots plegats!!
I ara... que duri!!

Marieta ha dit...

Molt bé bous...sempre és bon senyal que hi hagi projectes,jejeje.
Per cert...jo pensava q tres ponts estava ben moll!!! S'hi haurà d'anar.

Isidre Escorihuela ha dit...

Raquel: amb ganes a fondooooooo
Marieta: gràcies per què una "màster de l'univers astrològic" visiti el meu humil blog. Pel tema aigua...es poden fer pràcticament totes les vies. Haviam si ens hiveiem...

Anònim ha dit...

Ja ho diuen les males llengues, "criar massa Panxa no es del tot bo".

Endavant i a endur-s'ho tot el que vingui. I que el temps ens dongui, al menys, algun que altre respir.

Ens 0.0 !

Anònim ha dit...

Ei Isidre...

Una mica de flaix pel NANU:

El pas " a bloc" evidentment a l'Albert, com que és tant llarg, no li deu semblar difícil.

de craa a gent amb alçada "adolescent" o "normal", el truqillu és el següent...suposoq ue us referiu al PAS TXUNGO en que has de anar a una mena de cantu bo però allunyat a la esquerra, i aguantar la revirada, epr entrar de plè al mur de la via...

El truc per al "nanu" és bo però ha d'anar al lloro amb els tendons ( tendres encara segur)...el canto de la dreta ( d'on tibes) si te'l mires hiha una manera de "emnpotrar" i al final acabes empotrant "monodit"...poses els peus ben a la dreta i et deixes allargar a la esquerra...em sembla recordar que anaves a una mena de invertit no?..mous peus per aguantar la bisagra i ( crec) ajuntes mans, per sobre...la resta és dur de pila ( un cuernu..un lance..) i a la sortida la puta fissura amb la galetota final...CAL VEURE BË la combinació de empotres per no fallar...

A mi em va sortir " a vista-falix" (m¡havien dit que allò era el marrón i la resta era aguantar...) i la veritat es que a dalt vaig patir com un cabró...si et controles bé la sortida, un cop faci el pas FLUTARÀ !!!

Vinga bows a tibar-li fort i oju si empotra monodiiiiit!

Isidre Escorihuela ha dit...

tr-pxb...Perdó però amb qui parlo?

TRanki ha dit...

Ei perdona Isidre..amb en TRANKI, l'Oriol de la Panxa

Isidre Escorihuela ha dit...

Ei Oriol ja m'ho semblava....
Salut i merci per l'info