AVUI, UNA HORETA RÀPID QUE TINC PRESSA

Ahir va ser un dia de molta pluja.
Aigua, aigua i més aigua. Vaig estar dubtant de si sortir a fer l’entrenillu que hem tocava o quedar-me per casa fent el perru i cuinant que m’apassiona. Però ben mirat vaig pensar que millor sumar doble (pels que no van entrenar ahir) acostumar-me una miqueta més a la pluja, i sortir a conèixer un camí preciós que tinc literalment a 500 metres de la porta de casa.

A les sis faig un parell de trucades:
Que tios sortim?
Estic liat de feina hem diu un. L‘altre, passa de pillar un constipat i que va al gimnàs a fer cinta.
Ok, jo em quedo per casa els hi dic i ja tenia les sabatilles i la gorra posada...
El pla es fer una pujada des de casa (Anyós) fins la collada de Beixalís pillant el camí del Solà passant per les bordes d’Anyós i per la font del Mallol. Res 800 metres de desnivell pel mig de bosc, prats i més bosc. Tot amb una humitat i una olor de muntanya flipant. Tot el trajecte amb pluja.
Com que plou recordo la frase d’un gran atleta (el Pita) que un dia plovia i tenia presa. Li pregunto Pita que tens avui? Una hora i aniré ràpid que tinc pressa i plou...Ennngggg? Una hora és una hora, no? Si, però ja et dic tinc pressa i aniré ràpid.¿.....?
Doncs jo ahir vaig començar xino-xino (cada dia em costa més escalfar) i al final vaig intentar anar una miqueta a ritme i va ser genial; 55 minuts pujant i 35 baixant a pinyó entre mig de fang, bassals i torrents...Quines ganes de córrer que tenia ahir i que tinc avui. Sembla que hem fet be les coses (gràcies Xavi). Tinc el coco al 100% per córrer i patir.
Avui cotxe amb la Santa fins a Cambrils. Rodatge ràpid a la vora del mar i diumenge cursa a Montblanc.
La setmana que ve ja estaré en capella.
Ara si que oloro el formatge d’Idiazabal, la sidra basca i les rampes del Aizkorri. Fa vuit setmanes que penso en aquest dia....
Salut