DURESSA LABORAL

Tibadors,ahir vaig poder desfogar-me durament al rocòdrom. Desfogar-me després d'una pèssima i trista jornada laboral. Cada cop que mirava per la finestra i veia aquell dia tant i tant assolellat, pensava en l'escalforeta del sol, en el fiable calcari de Perles i, com els meus dits buscaven la presa ideal per poder-hi tibar i passar el pas de la via o com l'amalgama d'olors de la corda, el magnesi i la roca es barregen i ens donen aquell toc tant i tant especial...Però ja se sap que per poder gaudir d'això ens hem d'estar vuit hores clavats a la feina aguantant molts cops a gent que ni et ve ni et van.

Menys mal, però, que ens queden els "rocos" i els col·legues que ens hi trobem tenim la sort de compartir la mateixa bogeria.

I per acabr el dia què millor que un bon soparet amb la persona que aguanta les teves neures i les teves obsessions.

Per cert diuen que s'acosta la neu

INICIS

1984 Gorra frígida Montserrat (sóc el de la dreta)

Si gent, els inicis sempre són durs (ummm!!!) i jo no en sóc cap excepció. Però ja fot una colla d'anys que m'arrossego (i mai més ben dit) per les muntanyes. En aquest bloc intentaré explicar rutes de muntanya, vies d'escalada (tàpia o via equipada), esquí de muntanya, alpinisme...i espero que tots vosaltres hi participeu per poder fer possible l'interacció del personal...Haviam que en surt de tot plegat. Aquí també hi te cabuda tot aquell que sigui del ram de la fundició...si gent aquells que per ser feliços hem de quedar fosos per poder arribar a casa amb aquella rialla destroçadament agradable

Au nois-noies a tibar-li fort