ANAR FENT...

Ahir era el dia de tornar a agafar les sabatilles de corre. Feia la tira de temps que no sortia a rodar. Vaig deixar les "voladores" (quins temps aquells!!!) a casa i lògicament em vaig possar les d'entrenament.
Pulsómetre a 150 pulsacions de màxim i apali (quin mot tant bonic) a rodar. Tinc clar que el que haig de fer a partir d'ara quan sorti a rodar. És justament rodar... no m'interresen per res els ritmes de pas del quilòmetre. Amb aquesta filosòfia clarísima, començo el meu rodatge. Quines sensacions tant desagradables. Estrany, estrany. Quan porto mitja horeta tinc un baixon i quedo una miqueta esbait...em recupero be i de cop agafo sensacions de quan corria. És a dir rodar i que el cap no tingui de pensar en res i de començar a gaudir de la sensació de corre i de notar l'aire fresquet que et toca a la cara. És aquell moment que el cos i la ment funcionen independentment. Les cames funcionen be i el cap s'envà i comences a pensar en els projectes que t'esperen i que aquest fet de sortir a rodar et portarà a fer realitat aquest somnis alpins...És a dir comença el moment de les palles mentals.

Al final 56 minuts (11,5km) de rodatge, suau, suau, d'una mitja de 141 pulsacions. És el que volia.
Aquesta tarda a escalar una miqueta. Demà el matí mentre el nanu faci deures a escalar un miqueta més. I a la nit... Ahi a la nit. L'Ester m'ha regalat unes entrades per anar a veure un dels meus ídols musicals, Roger Waters. Si, si, és viu i demà toca al Palu Sant Jordi...
El dilluns més
Apala salut

PILLAT

Buscant en el nostre gran diccionari de la llengua catalana, no he trovat la defenició d'aquets mot tant nostrat, pels escaladors i d'altres especimens, com és pillat. Les més properes son:

Pillada: f. Acció pròpia d'un pillet

Pillet: m i f. Murri, múrria.

És que gent el catala moltes vegades es carca, carca, com és posible que pillat no existeixi ¿.....?

Pillat: m i f. Home o dona del gènere huma que està pillat (tal com diu la mateixa paraula) a la roca.

I es que m'he tornat boig ? " estàn boigos aquets romans"

Ahir a les quatre tenia una reunió i la cosa es va acavar molt avans del que jo em pensava. Trucada al bo del Xavi Pastor: "mestre com ho tens per tibar ?". Al cap de mitja hora ja estava arribant a Coll de Nargó sector dipòsit. La cosa pintava lletj, lletja. El cel súper tapat i negre, negre. " Amenaça tormenta..." " No, aguantarà" Si , si. Vàrem fer dues vietes i corrent cap al cotxe. Per cert un 6b súper recomanable (txiri-miri) i és que amb aquest nom...Res de bo podiem esperar. Doncs això, els dos al cotxe i molta cara de mala ostia... Cullons....

Passem a prop de Tres Ponts. Xavi que et sembla si parem. Aquí no es mulla mai la roca. Em mira amb una cara que li entenc el que pensa..." que vols tiu es la pitjor droga, la que més enganxa...Me corre el magnesio por la sangre !!!!!" I tot seguit comença una disputa de ferides de pillamenta haviam qui ha fet més bogeries per anar a escalar. Que si tat , que si tal i a més qual...que tal y tal....

En fi que amb tot això ja som a peus de vies. Em passat el sector lolo ni mirant-lo i això que hi havien uns euskalduns fent 8a...i nosaltres amb lo nostre. Doncs jo una vegada....Vale, vale... i començo a pujar a un 6b arrivo a la xapa i cullons les cintes!!!!! au desgrimpa. I passem una bona estona escalant fins que el negre sen's menja....

Oiga doctor. Però que em passa estic boig ? . Visca la Lokura. Sóc terriblement feliç....

Avui canvi de xip em toca començar anar a correr...que hi han projectes interessant per l'estiu. Projectes alpins, però bons projectes.

Salut Lokus !!!!!

DECEPCIÓ

Avui no us explicarè massa cosa d'escalada ahir vaig fer sèries al roco i tampoc hi ha masses novetats. SERIES = PATIMENT.

Estic decepcionat perquè resulta que el gran epitafi d'en Groucho Marx " Perdoni senyora que no m'aixequi" És una llegenda urbana. GRAN DECEPCIÓ.

Vosaltres teniu epitafis?.

Jo en tinc dos de pensats. Ja que vull que m'incinerin vull que em possin:

A- Estic fet pols

B- No es mogui que li faig una foto

El problema és que vull que tirin les cendres pel monte. Ha hon possar l'epitafi?.

Kins mal de caps...

Salut

Pd. El meu col·lega Patrik em va enviar ahir un sms (que m'ha fet molta il·lusió, bon col·lega) i m'ha informat que s'ha encadat la via Acrobata de Tres Ponts. 7b al segon pegue. Felicitats bou

BUFFFFFF, SENSACIONS........

Avui no tenia massa cosa que explicar-vos, referent a l'escalada, ahir dilluns és a dir descans !!!. Però sempre hi han històries i coses per explicar. És que ahir em va trucar el meu amic Patrick i em diu "tio que marxo tres dies a Siurana" . Tres dies entre setmana a escalar. Tres dies fanàtics i amb sol, solet...jo tindrè de ser feliç pensant que falta poc pel cap de setmana. Intentant trucar a la penya haviam si enganyo a algú per poder anar a Sant Coloma a tibar el dimecres a la tarda quan plegui a les 17 h del curro....Però llavors penso que si no fos per aquestes hores de feina no podria gaudir mai d'aquestes hores d'escalada i encara penso que per sort i en el fons sóc un afortunat. Quan ja ho tenia coll avall i ja m'havia autoconvençut he rebut un mail d'un vell amic, més fanàtic que els fanàtics, i em diu :"entre setmana et pots escapar per anar un dia a Tres Ponts ?"... Cullons tindrè de tornar a fer-me un acte de reflexió i fer un nou psicoanàlissis per entendre que m'està passant...La gent escala entre setmana !!!! i vosaltres ? Que foteu entre setmana ?.

El millor de tot plegat, però, és que el meu col·lega Patrick s'ho estarà passant bomba. I que amb el meu vell amic, sembla ser que recuperem una bella amistat...

Salut gent !!!!

Per cert les fotos que penjo son gentilessa del fotògraf Simon Carter