HOMO SAPIENS SAPIENS

Avui d'escalada poc una mica de filosòfia de la vida. Ahir parlant amb una nova companya de la feina (una crak de l'informàtica) li explicava que jo a casa no tinc ni ordinador, ni video, ni dvd, que fins fa un mes tenia una tele sense mando a distància i de tant sols 6 canals, que tot i ser fotògraf profesional no tinc càmera digital...Va al·lucinar i em va dir si vivia a la prehistòria. No és això...Tinc aquest blog, utilitzo el correu electrònic i tinc un estok important d'eines digitals a la feina. Però és la feina. Per viure no em cal res de tot això, ni em cal, ni ho vull, ni ho necesito. El dia a dia puc viure tranquilament sense tecnologia. Però tot això va més enllà i dins del que puc (que és difícil) visc dins del meu món sota el concepte d'un comsum racional. Consumir el que necesitem i punt. I això ho intento extrapolar a tot a la vida; és a dir al vestir, al carriqui, al dia a dia en definitiva. I en el tema menjar itentar comprar productes de temporada i si són de la zona i ecològics. millor que millor. No és lògic sobreexplotar la terra i comprar cireres al mes de desembre que venen de l'altre punta del món amb el conseqüent perjudici (fruita autòctona, transport innecessàri etc...) Digueu-me prehistòric o fins i tot il·lús però personalment crec que això es el raciocini de l'Homo sapiens sapiens...

I aquest rotllo? doncs és que ahir vaig caure a les mans del "dimoni capitalista" i senzillament vaig picar i em vaig pillar un petit ipod. És que encara anava amb un vell aiwa de cassette de l'any...ni ho recordo me'l vaig comprar a Barna durant l'ùltim curs de fotografia el 1987/88 No ho recordo. Ja tocava no?. Ara que això de fotre 240 cançonetes en un trastet de 4 cms m'al·lucina i m'acostat Deu lo pare per entendre'l i aconsseguir possar-hi cançons. Gràcies Miki i Eva !!!!

Be gent ara ja tinc trastet per vint anys més. Seguirè sent prehistòric ?.

Per un consum just i equilibrat.

Salut i a tibar

P.d Per cert ahir sessió de bloc dur i em foten un mal els braços....Avui Tres Ponts

BY WATER MAY FRIEND

Avui, poca cosa, que dir-vos ?.
Ahir aigua, molta aigua. I neu molta neu a Canillo. Dinar berenar sopar amb el Patrick, la Marta, la Naima i la Santa. Un bon dia.
Us deixo amb aquests videos un una versió moderna d'un clàsic i l'altre el vàrem trobar buscant videos d'escalada entre crèpe i crèpe.
Salut !!!!!!

ESCALAR A PERLES, BODA I ESCALAR A TRES PONTS

Gent, ha estat un cap de setmana complert, si contem el divendres a la tarda com a cap de setmana.

El divendres no pintava massa be, allò típic de núvols i clarianes i algun ruxat. Però havia quedat amb la Mercè i aquest cop decidim anar cap a Perles. Jo tenia ganes de provar un 6c llarg (30 metres) que és diu Tos de gos, execelent línia. Primer escalfem al costat de l'agulla de l'Alba, vies faciletes i recomanables per novells/es. Al final la Mercè es decideix i fa de primera !!!. Fem un 6b Torrent de Bres, es estrany costa de possar-s'hi be. Un cop escalfat em posso al 6c, és una via molt guapa que me la faig a vista (em costa força, haig de desfer algun pas). I a l'últim xapatje pateixo, però me la trec. Guais. Acavem la tarda escalant altres vies...Ha estat una bona tarda.

El disabte tocava casament a Lleida. Fixeu-vos, es casava una noia de les comarques tarragonines amb un noi suec i que els dos viuen a Londres... i es casen a Lleida !!!. Estrany oi ?. La veritat esque hi ha via gent 21 nacionalitats diferents. Visca la multicultaritat, sueques, daneses, anglesses, catalanes, be una munió (quina paraula eh?) de noies i nois d'arreu. Jo com que soc tallat de mena tant sols arrivar ja em vaig fotre un parell de Martinis i anar fent tu...S'ha de reconèixer que m'ho vaig passar molt be. Al final del sopar i quan ja destilava alcohol va començar el ball: ABBA, Bonym (o com es diguin) i tot el que sonava...

Diumenge tres ponts amb el Xavi i el Patrick. La veritat es que les primeres vies em van costar i força. Però li vaig fotre quatre pegues a un 7a que es diu Xorrera. Està clar de que es tracta, d'una xurrera, una via molt física (que a mi em costen). Cada cop vaig caure més amunt i a l'últim pegue vaig caure a dalt de tot (ràbia), però ja la tinc molt a punt. El Patrick va encadanar al tercer pegue Acrobata (36 metres de via) 7b+/c. Està fet una màquina.

Au, avui a currar i demà a tibar-li amb la Santa.

Salut !!!!!

GÜENAS !!!!!!

Ep gent...

Ahir vaig tornar a sortir a rodar; mateix ritme que l'altre dia i diferents sensacions. El cert és, però, que tenia la sensació que anava un pel més ràpid i sobretot amb moltes més bones sensacions. Fins i tot vaig allargar la sortida i vaig fer uns 12 kilometrillos. Ja està be. Ara bè al tornar cap a casa tenia la musculatura agarrotada a tope (no me siento las piernas, quin clàsic). Sensació estranya...peru es lu ke hi ha. Content per les sensacions i sobretot per el cardio i la respiració. Correctísim. Haig de reconèixer que queda mooooolt lluny aquells ritmes de rodar a quatre el km. Ara no és el cas ara tant sols toca fer milles per agafr el "fondu" necessàri per complir els somnis.

Be family, el cert és que no tinc molt que dir-vos. Em vindria de gust fer-vos un discurset d'aquets alternatius sobre el consumisme, l'habitatge la nostra societat neoliberal...Però com va dir aquell "ara no toca".

Avui a tibar-li, demà acta folklòrik, diumenge a tibar-li i anar fent

Salut gent