ESCAFOIDES

I bona hora, si és que aquestes hores son bones !!!!
Mireu ahir un bon amic i company de penúries verticals es va petar l’escafoides, i no va ser precisament escalant. Res Albert, molts ànims i recuperat aviat que el diedre gris ens espera...Ànims !!!!!

Ahir tenia una tarda curta, per lo tant és tenia d’escalar a la prop. Amb l’Albert vàrem anar a Santa Coloma, al sector cementiri (el nom del sector és tètric amb ganes). És dels millors sectors que tenim per aquí. Però la plaga d’oruges d’aquesta primavera també ha deixat el seu rastre. La majoria ja han fet "capullo" o estan seques, però fot una mica de mania. Tot i així vàrem aprofitar la tarda. Un 5 + per agafar el tacte amb el granet i ens posem a la via E ottima, 6c a la guia i 6b+ ressenyat al peu de via. És més un bon 6c que un 6b+ i per alguna escola alt-urgellenca fins i tot li posarien 7a+, però això ja és una altre història. És una via molt recomanable. Placa tècnica, adherència i una bona lectura de via son claus. Ens costa més d’un pegue, però finalment la traiem. Un 10 de via. Provem un 7a durísim i acabem relaxant els braços en un 6a+/b d’entrada plaquera i de canto desplomat a dalt.
Una tarda curta però intensa. Temperatura més que agradable i el lloc molt guapo, recorda Yosemite (eh,eh,eh). Llàstima que ho podríem considerar una escalada urbana. La recta de Sant Coloma ens recorda que vivim al País de les cues...els clatxons i la remor dels motors et van recordant ha on estàs exactament. Però us asseguro que val molt la pena.
Buenuuuu gent avui poca coseta, no hi ha més que explicar....
Ciao
Ànims un cop més Albert

MAGNETISME

"...Plou i al de fora bufa el vent que me fa sentir petit com un granet d’arena..."

Ahir, i avui de moment, aigua a tope. Si no fos perquè no és pot escalar, a mi ja m’està prou be. Han baixat les temperatures i s’està la mar de bé.

Desprès d’insistir molt a diferents companys em vaig quedar sol. Per lo tant vaig pujar a rodar a la Rabassa (que lo de naturlàndia sona tope ianqui) solet, solet.
El cert és que quan vaig sortir de casa plovia amb ganes, fotia un festival de llamps, trons i aigua que no ho tenia gens clar. A mesura que anava pujant la carretera quedava enbolcallada per una boira espessa i enganxosa i seguia plovent però cada cop amb menys força. L’ambient era genial. A dalt de la Rabassa ja no plovia, però la boira, l’ambient fresc i humit em donava una sensació genial.

Corre per aquells boscos envoltat per la boira i amb aquella olor de terra humida em confirma que som uns privilegiats de tenir el que tenim i saber-ne gaudir.
Ahir vaig fer una horeta més. Vaig combinar dos circuits el Winnie de Pohe i la pista de fons, verda, amb el nom d’ el bosc. Un autèntic tobogan que si ho fas a un ritme una mica alt és un bon trecacames i un bon potenciador de les potes. És un bon circuit per fer volum i per agafar força. Vaig seguir l’entreno “paciència” i no vaig passar de 155 pulsacions. Apretant una miqueta a una de les rampes del circuit i fent pujar les pulsacions a155-157 (sin pasarse). En total varen ser 7 voltes entre els dos circuits. Amb molt bones sensacions de cardio-respiració i de fons. Em falta moooolt, però vaig be. No tinc ni ritme, ni xispa, però d’aquí a l’hivern...

Ahir mentre rodava per aquests boscos pensava que hi ha llocs que tenen un magnetisme especial i que et fan sentir a gust, relaxat, que notes que et donen energia i ni han d’altres que et notes que et superen que el lloc t’emborratxa per la seva força. No us ha passat mai?. Jo en tinc alguns d’aquests amb magnetisme: La Rabassa, Prat de Cadí, la Maiana, Montrebei... Són llocs màgics...

I per acabar el dia un bon soparet a la comarqueta. Acompanyat per la santa, família i una bona amiga seva, que vaig estar encantat de conèixer i tot a la vora del foc, que no sobrava.

Be gent avui ja ho veurem, la cosa pinta fatal....
Salut i a gaudir del que la natura és ha donat, perquè l’home....

EEÉ MU TRISTE DE PEDIR PERO MAAA LO EEÉ DE ROBAR

Avui aquest post està patrocinat per Carving esports de la Cortinada (Ordino-Principat d’Andorra).

Han estat tres dies ben variats. El dissabte i diumenge platjeta, que per cert ho vaig aprofitar per quedar amb l’Ironman Miki, per rodar una horeta per la vora del mar. Vàrem anar tranquils, xino-xano, sobre 140 pulsacions com a molt i anar fent anar la llengua, que si tal que si qual, que si m’agradaria fer aquesta cursa, que si a mi l’altre....que si tinc ganes de neu
He fet platjeta he agafat una mica de ”bronço” i e compartit algunes hores de la meva vida amb un munt de gent desconeguda. Tots junts allà a la pila del greix. L’ iaia, la parella joveneta que es foten el filet, les “jaques” paques amb tanguilles marcant cel·lulitis, el quillaco escoltant el Luís Miquel a tota castanya. Ja sabeu... la platja a l’Agost, és el lloc ideal per relaxar-se...però va ser collunut.
El dilluns voliem fer unes vietes de sis llargs a Roca Narieda amb l’Albert Babot (a) el confessor i el Xavi Pastor (XP) (a) el destructor. Però els genials, Mauri, Molina i demés putelada dels predictors del temps ens deien plujes increïbles al Pirineu. Vàrem decidir fer un canvi de plans i fer esportiva a Coll de Nargó.
Fot un batec de sol i una calor que ningú diria lo dels xàfecs. Anem al sector del dipòsit i fem un 6a+ per escalfar (i quedem ben escalfats). Tot just busquem una nova via i fot un ruixat que ens fa corre fins el cotxe. Para de ploure i surt el sol i un altre cop calor. Me cago en el Mauri !!! Canviem i anem a Coll Piquer (I). Volem fer un remember de vies dels anys 80. Ambient de parapent 6b+ (reequipada) una excel·lent línia, llarga i mantinguda amb una placa final que tira més enrera del que sembla. I llastretes estretes 6b, una via que m’agrada força, és dura d’entrada però molt xula de moviments. Quan volem fer-ne un altre, comença un recital de llamps i trons i ens refugiem al bar Tahussa davant d’un plat de macarrons i unes cervessetes. Deixem passar l’estona i per tercer cop en el dia renegem del Mauri. Per tercer cop en el dia canviem de sector, Ara decidim anar a Perles, al roc del Betriu.
Mai en la meva vida el trajecte Coll de Nargó - Perles m’havia cundit tant. Un viatget relaxat, amb calma, gaudint de l’entorn i de la relaxació crerebral (XP DIXI) que els tres compartíem. Que agradable !!!!. Arribar a peu de via ja va ser una altre història. Calor i més calor. Però un cop a lloc o aprofitem. Fem Or Blanc 7a. Un pegue a Mitjana un altre 7a, que no surt i per acabar fem un 6c Performance .

AB asegurat per XP al sector del dipòsit a Coll de Nargó

XP a Llastretes estretes a Coll Piquer. Coll de Nargó

Kantugansu a ambient de parapent. Coll piquer (I). Coll de Nargó

Ara si que el temps està més complicat. Però...em falten dues cintes. Ningú marxa fins que no surtin...Quin fart de buscar-les, fins i tot “el confessor” torna a una erre per mirar si ens les hem deixat....però no surten. Qui les te ? E mu triste de pedir pero e mas triste de robar!!!!. Tranquils que amb aquesta pau espiritual i mental que portem avui, no passa res companys....
Quins dies!!!! I ahir compartir tot el dia amb el AB i el XP va ser genial.
Gràcies companys.
Gràcies Santa !!!.
I avui a tornar-hi, encara que ara si que plou a sac.

Sol i calor a Perles

DESTIL·LANT

Efectivament destil·lant és el que estic fent ara mateix quina nit !!!!.

Lo primer és lo primer: Ahir a la tarda cap a Tres ponts a tibar-li amb el Patrick. A mi, la veritat és que a Tres Ponts tot se m’escapa una miqueta. I és que també em fot com mandra posar-me a vies que ser que li tindré de fotre uns quants pegues per encadenar-les, però a partir de la setmana que be m’hi posaré sense falta. El Patrick s’està barallant amb un 7c+ rebaixat a 7c i jo ahir vaig anar a rodar: un 6b, un 6b+ i un parell de 6c’s i em varen deixar ben satisfet, la veritat. No em cal molta cosa més....
Ahir hi havia nivell Chris Sharma, Daila Ojeda, Patrick Perrise, Isidre Escorihuela i uns quants més...Realment lo del Sharma és per veure-ho el tio va per la paret com nosaltres caminant. És va fer un 7a+ (35 metres) per escalfar que a l’ arribar a la erre va i el tio el desgrimpa !!!!. Flipant....

Amb tot això vaig arribar a Andorra afamat i ahir justament havíem quedat amb el Carlos (company fotògraf) a l’Abadia, un veritable centre de peregrinació cervessero...Ep turistes aquí heu d’anar no a Caldea, per fer una cervesseta. Arribo primer, com sempre, i com que ser que amb una birreta et donen per picar li foto gasto una Hoegaarden (de botella sobretot) i au aquí comença la debacle...Que si una altre, que si una altre... I quan la mestressa del local et be i et saluda afectuosament i et dona dos petons...ep mal “asuntu” vol dir que ja portes un “gasto” considerable i que tu ni t’has enterat. Un cafetò, un xupito, dos xupitos, tres xupitos fins i tot quatre xupitos...Venga Carlos que t’estimo molt (típic comentari de persona etílica) matemo amb un cinquè xupito...Ara m’estic cagant en els xupitos. Els de l’Abadia son bona gent i nosaltres bons clients i els xupitos corren a càrrec de la casa. Deu meu com ho faig per tornar a casa ¿...?...Be d’alguna manera o altre i devia arribar ja que hi he dormit...
Be gent ja ho veieu tanta preparació per l’hivern i tant tibar per que ahir anés tot a rodar; cervesses, xupitos, nachos, braves, fregits... Però que carai si no ha hon està l’alliberació de l’esperit?.

Xapo fins dimarts oe, oe, oe. També toca fer vida de parella. Marxo amb la Santa (cada dia més ) a fer platja i a corre pel nivell marí.
Salut !!!!!!