100

Si, gent qui ho tenia de dir ja porto, amb aquest 100 post escrits...Ben mirat quina cullunada tant gran no?.
La intenció del blog era, i encara es , la de donar informació sobre vies d’escalada, llocs per fer bici corre o qualsevol activitat relacionada amb la muntanya. Però, crec, que amb els dies també ha esdevingut una manera de fer-vos saber el que faig durant les meves hores mortes i de comunicar-vos el que significa per mi fer muntanya o qualsevol activitat relacionada...ja ho veieu. També amb paciència he pogut conèixer al meu nanu, a la Santa que m’aguanta totes les neures, als meus millors col·legues de tibades o patiments i lògicament m’heu conegut a mi. A la part de mi que m’interessa que coneixeu està clar.
M’agradaria pensar que algunes de les rutes que he penjat hagin servit a algú per poder fer-les i em faria il·lusió pensar que hi ha gent que ara s’anima anar a fer running a la Rabassa (ja esta bé de tant Naturlàndia). Que s’ha animat a caminar per algun lloc o el que sigui... I a tots que em contesteu: Mishima, iron miki , xp destructor, nyapuguapus...Merci per fer-ho i als anònims que em llegiu moltes gràcies per fer-ho (us tinc controlats i cada dia en som uns trenta). Moltes mercis.

Avui però és un mal dia per un dels boscos que més m’estimo d’aquest peculiar País, la Rabassa (Sant Julià de Lòria). Aquest Govern inoperant, obsolet cacic i carca a donat permís al Comú de Sant Julià de Lòria, encara més cacic i molt més carca per poder talar una part important d’aquest bosc per construir una “MERDA” d’atracció que portarà a la gent pel mitg del bosc en una espècie de trenet fet de troncs. En definitiva una cutrada !!!!!. Tenint en compte que per pujar a la Rabassa hi ha una carretera perfecta. Aquest “giny” no te ni cap ni peus. Be si que el te, algú deu fer l’egipci i li cauran uns quants eurinyos. En aquest tros de bosc que ara ja estan talant hi viuen molts animals entre d’altres galls fer. Quina pena i quina vergonya !!!!. Això és la llei de l’ordenuuuu i manduuuu.
Be gent doncs això MOLTES MERCIS PER SER-HI.
Una abraçada
Avui bici amb l’Iron Miki i mister finura (Ricard).
Ahir va tocar roco-destructiu i un soparet amb el Patrik, la Marta i la Santa.
Missatge pel nanu. Molts ànims que tot anirà súper ja ho veuràs. Ets un Crak demà a tibar eh?

I per la resta sigeu feliços i revolucionaris que ja ho veieu s'ho estàn carregant tot !!!!!

Ara veig que he posat molts links...però és luuuuu que hi ha

DIVERSIFICAR

Sortida Marcialonga 2007

Diuen que en la varietat està el gust.... Doncs be darrerament és el que faig, varietat d’activitats però totes elles amb una finalitat. Tenir fons i força suficient per poder intentar fer la Marcialonga i poder mantenir i consolidar el 6c/7a (que jo ja en tinc prou). Aquest és l’objectiu sensa oblidar-me del més important, que es passar-m’ho be i gaudir com un loku fent el que faig....

Doncs be, dins d’aquests paràmetres ahir vaig tornar a diversificar. Bici al matí i esclada a la tarda. En teoria tenia d’anar a tibar tot el dia però la cosa es va torçar i ràpidament canvia de plans. Trucadeta al IronMiki (el hombre molinillo) demà al matí et va be una sortideta amb bici ?. I una altre a la Santa demà a la tarda et ve de gusta tibar-li una estoneta a Perles ? Dit i fet Tot lligat.
Son les 9.30 del matí i l’ Iron ja m’espera a Sant Julià. Farem una sortideta fins a Castellbó. Ja ho sabeu, com sempre pulsacions controlades. El cert és que és la tercera sortida que feia amb bici i estava una mica acollonit... Però les sensacions varen ser boníssimes. S’ha de dir que el Miki en cap moment em va apretar i això va fer que fos una sortida genial i molt profitossa per fer volum. Xerrant, que si, ja,ja...que si aquesta sortida que m’agradaria fer aquesta volta...alguna anècdota diver, i tal. En definitiva: 58 Km. 555 metres positius de desnivell i dues horetes i vuit minuts.... Súper.

Un dinar recuperador amb la Santa i cap a Perles. Fotia calor, però al sector Roc d’en Betriu (cara est) s’està a l’ombra, corre airet i encara si està prou bé. Fem un V+, que la Santa se’l fa xiulant. Jo tenia pendent un 6c que me’l trec. Li monto un 6a a l’Ester que el fa amb tope rop súper be. Baixa molt contenta. Jo li foto un pegue a dos 6c+ (dels antics) molt guapus. En total 5 vietes per mi i 2 per la Santa santorum....Un bon dia. Una birreta a Organyà, que estan de festa major i un sopar reparador... I em tot això rebo una trucada del nanu: Papa que això és molt dur, però estic molt content.
És que m’oblidava. Pel Bernat el dimarts va ser un dels seus millors dies com escalador a entrat dins del grup d’entrenament del David Macià i està clar el tio no s’ho creu. Pot entrenar al costat de molts dels lolos del panorama mundial. Està al·lucinat de l’ambient i de la diferència amb Andorra. Diu que és dur, però que li agrada molt està entrenant amb el Macià. Vinga, Bernat ànims i molta sort.
Salut gent !!!!
Poseu una mica de revolució a la vostra vida i en aquesta societat....

CABÚS, PORT DE CABÚS

Ahir buscava gent per anar a escalar, però que si uns estant escalant a Orpierre, que si uns estant a la platja, que si els altres estan cansats d’un cap de setmana tibantós....
En definitiva que em vaig quedar sol. I llavors no sabia que fer; bici ?, corre ?, rollers ?.
Decidit, entrenament específic per l’esquí. Faré uns rollers. Una pujadeta al port de Cabús (2.280 metres) des del poble de Pal (1.560 metre). Son 12 quilòmetres en total i 720 metres de desnivell.

Sens dubte va ser un bon entrenament. Com sempre pulsacions controlades a excepció dels dos últims quilòmetres que els vaig fer més ràpids pujant-me ràpidament les pulsacions. La pujada en general es fa força be i és molt agradable (no feia gens de calor) tot i que tens alguna rampa llarga al 9% fins al coll de la Botella. A partir d’aquí fins el port de Cabús els rollers llisquen al·lucinantment ràpids. Molt bones sensacions. En total i vaig posar 1h i 22 minuts. Be, suposo que no és un temps estratosfèric, però jo estic molt i molt content.


I el més important son les sensacions. No vaig escalar però m’ho vaig passar de conya !!! Això de diversificar és bo.
A dalt del port de Cabús qui m’esperava? La Santa, moltes gràcies noia. Quan vàrem arribar a casa (a Pal). Un passeig d’una horeta, entre mig de pins i de gerds per estirar les cames... I omplir la panxa. I mirant el paisatge, encara poc trinxat dels voltants de Pal.

I avui, serà un gran dia pel nanu Bernat. Marxa conèixer el que serà el seu nou entrenador d’escalada...el dijous us o explico.
Demà a tibar a Collegats, amb el Patrick.
Salut i anarquia !!!
Ja em perdonareu el punt d’ego de la foto d’inici del post, però la foto me la va fer la Santa i em venia de gust penjar-la.

CAP DE SETMANA

Aquest cap de setmana ha estat intens, la veritat és que no he escalat molt, però les activitats que he fet m’han omplert i molt.

El divendres per la tarda amb el ironmiki, el Ricard i jo mateix vàrem fer una pujadeta a la Rabassa (ja sabeu Naturlandia). 17-18 Kms de pujada mantinguda (1.950 metres de desnivell). Una bona tunda. El cert es que la pujadeta éns la vàrem agafar amb calma i anem quasi tota l’estona xerrant. Controlats pels pulsòmetres i anem fent. Quan queden tres quilòmetres per arribar la cosa ja es tensa una miqueta més. I als dos últims quilòmetres, comencen les hostilitats (jo m’he tret la cinta del pulsòmetre perquè no parava d’avisar-me que anava passat de voltes). Apreto les dents i em poso a roda del Miki, fa un canvi que encara mitg li aguanto i fins i tot el passo (un miratge) venint de darrera, però a l’última curva hem fot un esprint i em deixa clavat...al crit de banzai poso el plat gros i... en cara em moc menys !!!!.

Ha estat genial, una pujada fantàstica. I lo millor és que m’he trobat be.... La baixada ja és una altre història, ells dos baixen a bloc i jo vaig fent.

El dissabte al matí vaig fer una pujadeta amb rollers (la Marcialonga va en serio serem el trio calavera: Carlos, Miki i jo) a Certès 350 metres de desnivell amb 5,5 kms. Com que no tinc referències no en tinc ni idea de si els ritmes son bons. De moment m’és igual, vaig fent a 155 pulsacions com a màxim, anar fent pulmons. Com que vaig matinar va ser agradable, fresqueta, tot sol a la carretera i baixada pel camí vell. Un caminet molt bonic que a partir de l’església de Sant Cerni de Nagol és converteix en un antic camí mitjeval; actualment trinxat per les motos de trial. És molt possible que sigui l’únic país del món ha on les motos trialeres tinguin preferència als camins històrics...Andorra es diferent !!!.

Per la tarda unes tibadetes a Perles amb la Santa (cada dia més) al sector Roc d’en Betriu. Cinc vietes amb un bon intent a vista d’un 6c+ bloquero ( per cobardia no em va sortir...) I la Santa esforçant-se i molt a un 6a (ets la millor).

Per variar diumenge vaig seguir amb l’entreno de fons. Rollers al Coll d’Ordino Canilluuuu- Plans de Mereig. Una pujada més mantinguda i còmoda que la de Certès. Bones sensacions però no en tinc ni fava de si els ritmes que porto son bons...Anar fent. La baixada des dels Tòtems fins a Canilluuu és molt tiesa i s’ha d’anar força al lloro; una patinada i t’incrustes directament al Palau de gel. A la carretera del Coll d’Ordino hi ha força trànsit malgrat que son les nou del matí i molts turistes i gent ignorant d’aquella que es fan els graciosos i et piten i et diuen coses quan et veuen pujar amb uns rollers als peus...en fi i ha de tot en aquest mon.
I per la tarda una peli amb la Santa (pobra ella que volia una cosa distreta...) Cartas de Iowa Jima una peli del Clint Eastwood. El tractament de la imatge i del color un 10. A mi la història em va agradar molt i els moviments de camera a les escenes de guerra estan força be. A l’argument queda molt clar (per si no ho estava) de l’estupidesa de la guerra i de l’honor, del servei a la Patria, de l’orgull de morir defensant un tros de terra i totes aquestes collonades militars.
Ja ho deien la Polla Records Un patriota un idiota.
Salut !!!!!