MONO, TINC MONO

Ja fa dies que el mal bitxo corre per el meu cos. El tio m’apreta i em comença a neguitejar (un altre cop gràcies Pompeu). Ja fa dies que la cosa està al límit… I es què des de l’estiu, quand vaig fer la petita agulla d’Ansabere, que no he tornat a fer via llarga i estic dels nervis. Tinc alguns projectes al cap (somnis) que tinc moltes ganes de fer…entre d’altres la via dels incrèduls a la paret de Catalunya i tambè fer la tempesta nocturna… moltes més em ronden pel cap. De fet no em faria res fer alguna coseta per Terradets. El problema està que per aquestes terres meves costa molt trobar parella..però jo insiteixo. Haig d’apagar com sigui al MONO.

I de mentres avui he fet una sessió dura de roco. Treball durant hora i mitja de continuitat. Ha estat prou be i lo millor de tot es que l’espatlla m’ha aguantat i força I això sempre és una molt bona noticia.

Venga gent sigeu molt feliços…

PER CERT RECORDEU QUE LA PANXA DEL BOU INAUGURA EL 25 D'OCTUBRE. A SABADELL

LA PEDRERA, COLEGATS

Remenant he trovat un regalet.
Salut i agaudir-ho

M'han avisat que hi ha gent que estravessa el riu a peu. ATENCIÓ amb el nivell de l'aigua que pot pujar sobtadament. Si no teniu politxes per passar la tirolina dos mosquetons de ferro invertits van força be. Al deixar la tirolina a la banda de la paret NO pujeu un camí/canal que us encigalereu. S'ha d'anar cap a l'esquerra.Apali vagi be.

Salut !!!!

PLUJA I RUNNING

Avui he tingut un dia lleig, lleig… D’aquells que no saps perquè i estàs abatut i desanimat. Motiu? Ni punyetera idea, coses del cervell.



Quan he plegat de treballar el cel s’ha començat a posar negre, fosc, amb aquells núbols que impresionen i que ja la veus a venir. Just baixo del bus, comença un festival de llamps que fot basarda (gràcies Pompeu).
Tot ratlladot, emprenyat.. cap a casa. Penso que fotaràs ara? Són les cinc de la tarda !!! Ja em veig assegut al sofà menjant pipes, tragant tele i anar fent. Es fot a ploure a sac pac i llamps i rellamps. Salta la llum i sembla de nit. Penso quina tarda !!!!. Llavors recordo aquells entrenos eterns de marató: amb calor, fred, vent, pluja…i em ve al cap la mítica frase d’un crak de les maratons (tercer del món per equips amb Portugal). Tú no comes cada día ? Pues venga, sal a entrenar.
Dit i fet! em vesteixo de romà i agafo un petit cangurillo per la que està caient. Ipods a les orelles (Joaquin Sabina a fondo) i vinga, a trapitjar bassals i a mirar la cara de flipts de la gent. I pensant amb la meva cara de felicitat que faré. Em torno a sentir viu. Truco a la Santa (ja està curada d’espants) ei surto a rodar una estoneta. Si, si haviam si et despejes una miqueta.
M’ho passo “teta” (ja veus l’expresió). Faig 11 quilòmetres xino-xano sota la pluja 52 minutillos pulsacions controlades (més o menys) i cap a casa. Dutxa d’aigua calentona (ummmm) estiraments i un bon soparet amb la Santa.
Demà roco.
Gent alliberem-nos la ment !!!
Salut i anarquia, que la cosa pinta fatal !!!!
He trobat unes ressenyes d’esportiva interessants i aviat les penjo.

L'OBAGA NEGRA (ALT URGELL) ... i EL CASOTS (MONTSERRAT)

Dissabte al matí em tocava currar, però a la tarda haviem quedat amb el nanu i la Santa per anar a l’Obaga negra. Aquesta paret ja està més que descrita. No i tornava des de l’episodi de les abelles “assesines”. No ho tenia massa clar… Pel que sembla ja han migrat !!!!.

Al final vàrem ser una petita colonia d’Andorrans, els que ens hi vàrem trobar. Va ser una tarda entre col·legues. Plena de tibades, rialles i de bon rotllo. Sobretot molt bon rotllo. La idea era fer les vies de la dreta de la paret. Per entedren’s, mirant la paret ens situem al 6C i totes les vies cap a la dreta. I així ho vàrem fer. Sempre de la més fàcil (6a) fins la més difícil (6c+). Bones vies i totes molt boniques… Val molt la pena. S’hi ha d’anar. La Santa tambè fa les seves vietes: un 5c i un 6a…Tota una crak. Com que son moltes vies (i una la vàrem repetir) vàrem tancar la parada ja de nit. Una bona tarda nit. Per cert ens hi vàrem trobar: La Teresa, l’Iñaki, el Nacho, el nanu, la Santa i jo. Molt recomanable el 6b+ i el 6c+. S’ha de dir que totes son molt boniques. Algun “aleje” però tot molt ben posat.

El diumenge ja va ser una altre història. Desprès de diferents intents de quedar amb els col·legues de la Panxa del Bou (gimnàs rocòdrom a Sabadell). Finalment per poroblemes laborals, ens fan ser el nanu, el David i jo. Som a Montserrat (dos horetes de buga des d’Andorra), el menda lerenda a decidit no tibar. Ahir ja vaig tibar massa i la meva espatlla m’ho recorda.

Sector: Els casots (crec que és diu així). Un sector de setè grau. Vies llargues i molt tècniques. Plaqueres i d’aquelles que t’has de possar bè de peus i sobretot molta pila.
El David i el nanu es fan un mà a mà. Quin plaer ver-los escalar. Em sento satisfet d’assegurar-los(qui no és conforme es perquè no vol). No entrarè en detalls de vies i graus…però si que vull comentar que el nanu ha fet el seu primer 7a a vista. Felicitats i ha seguir tibant amb MOLTA humiltat, fer cas als que t’envolten (ja saps ha qui vull dir) i seguir entrenant.

Be gent demà més…o no.
Salut i anàrquia.


Legendes fotillos: Els Casots a Montserrat
Camí de l'Obaga negra amb el pantà sec,sec
El nanu fet pols