360º AL PIC DEL CUBIL (PAL)

Ahir com que no podia escalar vaig pensar que estaria be fer una miqueta d’entrenament amb els esquis. Volia fer rando per algun “picatxu” però no savia com estava la neu, per això em vaig decidir a fer un parell d’hores de sortideta per l’estació de Pal passant dues vegades pel pic del Cubil a 2.357 metres i fronterer amb Catalunya.
A la primera passada, pel cim, vaig intentar fer una visió panoràmica de 360º amb la camera. El resultat es el que veieo. Ho haig de perfeccionar molt. Primer haig de portar trípode i controlar més le llum, però be per fer una panoràmic per mi, ja en tinc prou...
Vist el panoràmic vaig poder observar que algún dels cims alts hi ha neu, però algunes parts estàn ventades i les parts baixes res de res. Per fer algun cim m’espero a que nevi més, de fred el que vulgueo però de neu ja ho veieu.
Salut

EL DIPÒSIT A COLL DE NARGÓ

Quin fred que fotia dissabte, fins i tot a Coll de Nargó, que normalment i fa bona temperatura.
El dissabte vàrem estar pel sector del dipòsit a Coll de Nargó. És un sectoret de vies curtetes (de quatre a vuit xapes), nyaperes, de placa i tècniques. Pujaven dos bons amics de Sabadell que això de la placa els hi agrada força i vaig pensar que aquest era un bon sector.... Vàrem estar tibant-li fins que el fred ens va fer fora i això va ser cap allà a les quatre de la tarda i ens hi vàrem posar a les dotze del migdia (una horeta avans es millor pel sol).

Desprès d’uns riures i ensenyar-lis les vies ens posem a escalfar a un 6b molt guapu, Txiri-miri. Al baixar equipem un 6c, doctor explosión, mi poso jo primer i em caic a un parell de passos. El Talabar i el “botars” se’l treuen al primer pegue jo li foto un segon i em surt.
El Talabar monat un altre 6c, Eli’n deciso, molt finet i amb uns passos de nyapes, que és on es cau, tambè “llepa” el botars i jo mel trec al primer intent... Ja estem empatats (he, he, he). I ells al segon.
Acabem el dia fent, Gran Cremat, un 6c+ de quatre xapes (espits molt vells) però que és molt guapu. Tècnic finet i una sortida amb unes gotes d’aigua que et posen els dits a caldo. Val molt la pena.
Aquí el fred ens fa refugiar-nos al Tahussà...

El diumenge va tocar fer una sortideta amb esquis de muntanya. La meva espatlla em recorda que penja d’un fil !!!!. Un diumenge molt fred amb una neu freda i rapidíssima, us o explico a un altre post...
Salut

"TROFEUS"

Ahir al vespre es va celebrar a la Panxa del Bou (Sabadell) el lliurament dels premis de la Copa Catalana d’escalada de dificultat i de bloc.
El cert, és que ahir a la nit hi havia força ambient. La penya tibant per la cova i inventant-se sortides en mantel. Més o menys hi eren tots el que i tenien que ser-hi. Si els busqueu a la foto els trobareu.
Res poca cosa a dir-vos...Les compes tornen a l’abril.
Bones tibades al cap de setmana...

LLEGENDES URBANES

Vosaltres sabeu si les llegendes urbanes son certes ? Jo la veritat es que algunes me les crec i les altres no massa, però en tot cas moltes ens fan passar una bona estona. De llegendes “escalarotils” (quin mot que m’he inventat) també ni han i forces i avui us presento tres llegendes urbanes o escaladores, dels que precedeixen la foto.
Son el “Butarda”, el “Pelón” i el “Gat”. Aquest tres personatges ahir és varen retrobar els tres desprès de més d’una dècada de no coincidir junts. Els tres han mamat l’escalada des dels antics i llegendaris TIM de Sabadell, passant pels Basiero, Marzo, Wenceslao (a) Wey i demés gent, també de Sabadell. Es van criar amb el llibre del Meyers sota el coixí, hi han compartit conceptes i passions dins del món de l’escalada. D’un es diu que ha fet al via Latin Brothers de la paret de Catalunya amb 4 h i 30 minuts, d’un altre es comenta que en el seu dia va ser l’escalador més jove del món d’escalar The Nose al Capitán (Yosemite) en menys de 24 hores i un altre te el trist privilegi de ser el primer rescatat d’un mega pinyo a la paret l’aeri de Montserrat per part dels bombers de la Generalitat. Tres trepes d’això de la tapia.
Es comenta, pels rocòdroms que els tres, més un quart es retrobaran a Yosemite a l’any 2009 per celebrar el vintè aniversari de la seva primera incursió conjunta....
Segur que tot plegat és una llegenda urbana.