dilluns, 20 d’abril del 2009

S’HAN ACAVAT LES CURSES !!!! I EL NANU ENCADENA...


Aquest diumenge he acabat amb les curses d’esquí de muntanya. S’ha celebrat el ralli del CEC a la bonica i espectacular vall de Conangles. La vall, com tot el Pirineus, està a tope de neu, amb una neu pols a les nords espectacular i una miqueta més difícil a les altres vessants, en tot cas neu a dojo.
Aquesta gent del CEC han muntat un circuit espectacular tècnic i variat; moltes felicitats !!!
Sortida de 1,5 km corrent, canals amb grampons, canals de baixada amb corda fixa, pujades llargues de 1.100 metres de desnivell, alguna de curta i explosiva, baixades tècniques, baixades a pinyó...En definitiva un circuit dur i divertit. 1.900 metres de desnivell positius, amb molt recorregut. A més el temps amb boira, vent i rasca l’ha fet encara una miqueta més exigent. L’Enric i jo i em posat 3h i 13 minuts per poder entrar cinquens a l’arribada...Genial !!! Avui estic cansat, cansat.
Felicitats i gràcies als controls per aguantar i mantenir el circuit al 100%, cosa no sempre evident.


Mentres m’estava desintegrant per les pales i canals de Conangles el nanu Bernat a baixat a tibar , amb el solet a Tres Ponts.
Si la setmana passada tant sols i volia fer una primera pressa de contacte per provar-se i notar sensacions aquest cap de setmana ja i ha baixat amb l’intenció de fer alguna coseta més interessant. Desprès de passar-se tres dies intensius entrenant amb el David el resultat no podia ser més bo. Ha encadenat al segon intent la via l’Alt Urgell un viote de continuïtat pura i dura amb algun pas dur (35 metres de via) per alguns 7c (els més locals) i per els més lolos 7b+, com sempre a Tres Ponts els + que pugen i baixen...Pel nanu ha estat un punt de motivació extra que de ben segur l’ajudarà a l’inici d’aquesta nova campanya. Un cop més felicitats Bernat i a tope !!!! Un nou 7c a la butxaca.

Salut gent.

dijous, 16 d’abril del 2009

PUNT I APART



Ahir, a la tarda nit, més aviat a la nit, vaig posar un punt i apart als entrenaments.
Els durs entrenaments amb esquis per aquesta temporada s’han acavat.
Punt i final a passar fred, al frontal, a les petites mogudes amb els de les retracs, a l’ arribar tard a casa...de moment tot això s’ha acavat. Diumenge faig l’última cursa i els penjo. No serà per manca de neu i per la qualitat d’aquesta, res de tot això. Tot al contrari ahir tornava a nevar amb intensitat i era una neu digne del mes de gener, freda, freda i bonísima.
A partir d’avui tots els entrenaments ja seran exclusivament corrents. Aquest hivern he fet molts i molts metres de desnivell amb esquis, series dures en alçada, intensitat... Tot plegat espero que es transformi en una bona base de cara a les curses de muntanya, que tinc al cap per aquest estiu. De moment, segur Zegama i es molt possible que m’animi per fer una skyrace el 28 de juny aquí a Andorra
L’entrenament d’ahir va ser dur, però els tres lokus que estàvem rodant ahir a la nit per les dures rampes del Cubil ens ho vàrem passar genial. Dues horetes llargues d’intensitat màxima i ben tous cap a casa....
Soparet amb la Santa, una infusioneta i de pet al llit...
Avui sant torne-m’hi
Salut gent

dimarts, 14 d’abril del 2009

LA SS/09 JA ÉS HISTÒRIA...


... però diferents coses quedaran al record.

El temps no ha estat genial, la veritat. Ha sigut un temps d’hivern: fred, aigua, neu i més neu. He pogut entrenar tot el que tenia d’entrenar: sèries dures de 400 a la pista, volum a fondo amb els esquís de muntanya, rodatges llargs nevant i amb fred...
Cada una de les passes, de les esbufegades, de les escopinades, de les mirades al pulsómetre van destinades a Zegama, tot per poder acabar més o menys dignament aquesta marató mítica de muntanya. Han estat uns dies d’entrenament genials.
Arribar a casa petat i cansat i compartir el cafè amb el nanu i la Santa es de les bones sensacions que he tingut.
Ahir per rematar aquests dies vàrem fer, amb el nanu, la primera incursió a Tres Ponts. Cinc horetes escalant sols, el nanu i jo. El nanu agafant de nou pila i motivació. Aquest hivern ha volgut dedicar-se a entrenar al plafó i anar ha lliscar les fustes per la neu. Sentir el fred a la cara, l’adrenalina de la velocitat, la bogeria de l’adolescència saltant des dels cadires en marxa per poder ratllar un fora pista de vertigen...Provar tots el salts, bots, mortals, volteretes possibles dins del snow parc... Estic feliç, molt feliç de veure al nanu tant feliç, fent el que més li agrada, jugant amb i a la muntanya... I ahir per agafar aquesta pila que busca es va fer sis vies a Tres Ponts des del 6b fins al 7a+. Un cop més t’haig de dir Bernat que ha estat tot un plaer veure’t eskalar, i compartir amb tu la muntanya... I motivar-me per seguir entrenant.
Merci nanu
Salut

dimecres, 8 d’abril del 2009

L'ENTRENAMENT QUE VAL PER DOS



Ahir vaig fer un entrenament d’aquells que val per dos. El que tu fas i el que els altres no fan...Normalment aquests entrenaments es produeixen els dies de mal temps. Be l’invent no és meu. Fa anys un molt bon maratonià portuguès em va dir un dia que em mirava la pista d’atletisme darrera dels vidres del gimnàs de l’estadi. “Hoy no entrenas ? “. Coi, Pita, però si plou ... “Y ? Tu no comes cada dia? Sal a entrenar para ti y para los que hoy seguro que no saldrán”. Des d’aquella mítica tarda pocs entrenaments m’he picat pel mal temps...
I es que ahir, a Andorra la Vella, va estar tot el dia plovent a sac. Quant vaig plegar de treballar vaig pensar que no entrenaria, però a mesura que anava pujant amunt l’aigua passava a ser neu, i neu i més neu...De nou, en va caure un bon tou.
A les quatre de la tarda ja m’estava passejant amb els esquís als peus per l’estació de Pal. Una intensa nevada amb boira i fred va ser la meva companya de les dues horetes d’un bon entreno. Gelat cap al cotxe i corrents a buscar la dutxa calenta...
Molta neu nova a dalt del Cubil 20-25 cm
Salut gent