EL TEST

Ahir tocava test. El test de la marató 32 km a ritme. Per fer-lo em triat una marató, la de Tolosa. Circuit marcat (força pla), avituallaments, ritmes de cursa, animació, més de 3.000 corredors i molt ambient.
Tots els del club que anem a fer una marató a la tardor estem a punt a les 8h i 45’ del matí. Dorsal dolent 3.299 de 3.400 això vol dir que sortim al darrera de tot, però l’experiència és un grau....He, he, he i de sobte ja estic al darrera del segon calaix. M’estalviaré fer alguns slaloms perillosos per evitat a la multitud.

Un dia humit i amb un xim xim típic dels llocs atlàntics és el que ens espera durant aquests 32 km de cursa. El meu ritme de cursa ha de ser de 4’ 05 el km per anar trobant les sensacions. Com moltísimes vegades els primers quilòmetres surten ràpids, però amb calma i el cap fred anem buscant (el meu company i jo) el nostre ritme. En tant sols quatre quilòmetres estem conduint un bon autobús i es que resulta que marquem un ritme constant de 4 minuts el km. Vaig còmode i ja no el deixaré fins al Km 32.
Però la gent corre d’una manera molt estranya... No matenen els ritmes i van fent la goma tooota l’estona ¿...?. No entro al seu joc i poso el pilot automàtic de la compensació per marcar km a km el punt 4’ al rellotge i així aconsegueixo arribar tot solet al punt 32 amb 2h 8’ 55’’. Bones sensacions. Sóc conscient que encara quedava el pitjor, els 10 darrers km que son la MARATÓ de veritat. Però el cap estava programat per parar al 32 i la motivació és una altre.
Tinc un mes per acabar d’afinar el tema...
Bon test, bones sensacions, capacitat de canvi, si fa falta.
Salut
P.d Per cert es va guanyar amb 2h 14’....

PREGUNTES ESTUPIDES, RESPOSTES SABIES

Desprès de la duresa de les sèries del divendres tenia de recapacitar i assimilar el que em va passar al tartar de l’estadi. De tant en tant va molt be que les coses retornin al seu lloc i que una bona clatellada et torni a resituar.
El rodatge llarg del dissabte al matí, en alçada, em va ajudar a reflexionar i pensar molt be que ara no es el moment de tirar per la claveguera 800 km d’entrenament.
Reflexió i anàlisis personal fet. Ja dic jo que l’octubre es un més dur per mi.

Ahir tocava sèries. Tocava tornar a patir a l’estadi. Sèries llargues i ràpides, amb temps molt collats. En tenia ganes, però alhora estava molt a l’expectativa de la resposta de les meves cames i sobretot del meu cap.
A les 17 h estic aparcant el cotxe i plou a sac, fot un vent que flipo i fa fred. Brrrr. El meu cap es comença a revoltar. Trucada al “profesore”

Ei bones, has vist com plou?
Si i?
Que faig?
Doncs corre
Silenci....
I al moment faig la pregunta més estúpida de l’any
...i les sèries?
Res, tu tranqui si surten una miqueta més lentes no passa res.
AAAAAHHHH d’acord
Vale, no et cansis molt
Adéu
Adéu

30’ minuts de rodatge i estic xop xop. Cap al vestidor i canvi integral de roba i sabatilles. Em calço les voladores i al “ruedo”.
Que estrany estic solet !!!
Que be ara no plou, però fot un vent que flipo.
Vinga tio a corre i apretar les dents.
Bua, quines sensacions avui floto pel tartar...Quina canya. Sensacions brutals.
L’àcid va sumant i les cames son pals que es mouen amb habilitat per la pista mullada. Torna a ploure amb intensitat, l’aigua corre per la cara, baixa pel coll i es cola per l’esquena freda i suada. Les voladores trepitgen cada bassal amb energia, amb ràbia i amb potència. A la contrarecta el vent apreta de valent, corre tio, corre.
Cada lap, els minuts i els segons queden clavats en el moment precís, a l’instant en que l’àcid et fan venir arcades, en el moment en que el cor t’escalfa tot el pit.
L’aigua cau i cau amb una força que fa mal.
Corre tio, corre i un altre lap clavat, anem sumant... Tinc fred, i ganes de vomitar... No puc més, però cada segon es para en el moment just.
Penso en la trucada i apreto les dents cada cop més fort, no vull regalar ni un segon al tartar. El divendres ja em va humiliar prou. Avui em toca a mi. I li esgarrapo segons.
Subidón....Flipada, drogat d’emocions i d’àcid corro a la dutxa calenta. Més aigua, però aquesta es calenta, aixeco la cara i l'aigua rellisca coll avall, fins escolar-se per les cames carregades...
Increïble...Quin dia !!!!
Salut

CADA DIA UNA COSA NOVA

Cada dia el desperatdor sona a la mateixa hora; impassible, no s’inmuta, exerceix la seva feina elegantment, impecable, constant, metòdic, precís. El malparit no falla mai !!!
Cada dia sona a la mateixa hora, estiu, hivern.
Cada dia sona al mateix instant, tingui de doblar o tingui d’anar al laboro (com diuen els argentins)
I cada dia quan sona penso avui que et farà mal? Avans d’incorporar-me i recolzar els dos peus alhora al terra, noto com la tensió del cos arqueja i posa en avís a tots els sentits. Dècimes de segons, que transmeten milers de sensacions i d’informacions al cervell. En dècimes de segons recordes els dolors de la nit anterior. Ahir tenia el genoll esquerra, el turmell esquerra i els quadriceps carregats. Que passarà quan m’incorpori ? Amb un segon me n’adono que avui tot s’ha traslladat a la cama dreta.
Aquests dolors son com la màgia: que tu veus la pilotetat a un lloc i et surt a un altre.
Cada dia quan sona el cony de despertador tinc un dolor nou, un nou amic que amb sort tant sols m’acompanyarà les properes 24 hores fins que torni a sonar el punyetero despertador. M’acompanyarà al caminar, al seure, al rodar, al fer les sèries... Unes cremetes, una miqueta de gel, un antiinflamatori i molta paciència ens farà conviure plegats durant tot el dia d’avui.

Amb dolors o sense ja tenim una setmana més al pot i en van nou. Avui sèries llargues i amb els temps molt collats. Patiment assegurat.
Salut gent

RITMO SABROSÓN

Diumenge tocava córrer. Era una prova per saber ha on estem i com estem....

Mitja marató de Reus i campionat de Catalunya. M’estalviaré els comentaris de lo mal marcats que estaven els quilòmetres i del desastre del marcatge dels temps i això que corríem amb xip... Un drama.

El tema era provar-nos. Hem arribat a la meitat de l’entreno de la marató i el tema es veure sobre quins ritmes ens mourem el dia X.
La veritat es que fins diumenge no m’havia plantejat cap ritme i la veritat es que segueixo sense saber massa be com aniré. El test d’aquest diumenge no ha anat del tot malament, però el circuit de Reus no era el millor per provar-se. Molt puja baixa, carrers estrets, punts rodons, quilòmetres mal marcats... en definitiva difícil poder fer quadrar els ritmes.
El test consistia en fer un progressiu de menys a més. Un servidor tenia de sortir els primers 10 km a 4’05 arribats aquí, baixar a 4’ fins el quilòmetre 15 i a partir d’aquí tot el que el cos aguanti. Resultat una mitjana de 3’55’’ el quilòmetre. Això vol dir que en algun tram de la cursa devia anar força ràpid. Satisfet.
Curiosament molt nerviós els primer 8 km i normalment no m’hi poso... Un detall a polir.


Conclusions: Encara no ser el ritme de Donostia. Suposo que a 4’ el km...Ja ho veurem, de moment no mi atabalo. Acabem de començar la novena setmana de 16. Just a la meitat i ara comença el tema d’afinar temps, afinar-te de cos i posar el cap a lloc. Comença el més difícil. S’han acabat les bromes...
Ja sabeu que no sóc de donar masses dades dels entrenaments però com que estem a la meitat us diré que amb 8 setmanes he fet 835 km... Per volum que no sigui.

Salut i km