L'ALEX HUBER DE GIRA (Andorra i Catalunya)

L'Alex Huber està de gira. Son poquets dies, però el dilluns 14 de desembre a les deu de la nit el podrem veure a Ordino (Principat d'Andorra) a l'Auditori Nacional.

De cap manera us ho podeu perdre.
La projecció es: La 5a dimensió. Un pase per flipar una estoneta llarga i amb l'Alex a la sala per poder compartir amb tots nosaltres les seves darreres experiències en "solo integral" o fent cordada amb el seu germà Thomas.
Apali ens hi veurem segur. No hi falteu !!!!!!!

AROMES DE 8a

Quan jo tenia 15 anys no recordo massa bé el que feia els caps de setmana i encara menys els dies de pont… Suposo que feia el que feien la majoria d’adolescents de l’any 1979… Ser relativament obedient, dinars familiars, sortidetes a la muntanya i quedar amb els amics al passeig de Sabadell… Anar fent…

I què fa un adolescent de 15 anys, com el Bernat (a) Nanu de Deu l’any 2009? Entrenar metòdicament, escalar fanàticament i encadenar vies dures…
Ahir va ser un gran dia per aquets xavalet. Ahir finalment va encadenar el seu primer 8a!!!!. Aquest sí, aquest és un 8a que no creiem que ningú decoti. És d’aquells que s’han de fer, que s’han de lluitar…



Els fets:

Dissabte dia dur moralment: Caiguda al quart pegue després de passar tota la secció dura, calia reflexionar i relaxar la ment i el cap. Sobredosis de papapsicòleg.
Diumenge dia d’escalar de tranquis per Bruixes, amb els companys d’Andorra.
Dilluns dia de sacrifici. Res d’esquí, res de roca. A caseta i com a molt sortideta amb els amics per alliberar-se.
Dimarts és el dia: Ja li porta vuit pegues a la via. La cosa està clara. El David (entrenador) ja li ha dit que si no surt no passa res i cap a una altre banda.
Després d’escalfar, el Nanu munta la via. Li han de dir que afluixi i que es pengi. Va espitós i sembla que la vulgui encadenar muntant-la. Tranqui Nanu.
El dia és bo, ni fred ni calor. Un punt agradable de sol.
Ara sí. A sobre del pedestal de roca que porta a la base de la via “Aromes d’Alòs” del sector de l’Estret d’Alòs de Balaguer, el Nanu i el Benoît, que l’assegura, estan a punt.
La via està més que estudiada, fins i tot ha tret un repòs d’un lloc inverosímil. Després vindrà l’agonia: quatre cintes intenses, plenes d’arqueigs al mig d’un bombo de roca grisa i compacta. Té el mètode aprés. Sap organitzar-se el temps d’execució. Té controlada la cinta que se salta i que tantes vegades l’ha vist passar volant. Al punt clau ha canviat el moviment i el tio sembla que floti per la via. Escala amb ritme… escala amb alegria fins el punt que li diu NANU has fet el teu primer 8a !!!!


Moltes felicitats Bernat. Per la teva constància, pel sacrifici (sense ell ja saps que no es va enlloc) pels teus entrenaments solitaris i sobretot per ser com ets.
Una abraçada.

QUÈ FAREM ?

Tercer cap de setmana parat, diuen que encara en tinc per un o dos més… Què llarg que es fa tot plegat.
He practicat el croissing (dues crosses i gas), he fet vida social amb un sopar sorpresa el dissabte a la nit, envoltat de bona gent i fanàtics del “tueste”.
He patit mentalment amb els companys que feien la marató a Florència.
He somiat amb la platja de la Conxa, amb el “pinxos” bascos i la sidra.
A tres quarts de dotze del diumenge vaig tenir la sensació que entrava a l’estadi d’Anoeta i parava el crono per sota de 2h i 45 minuts.
He compartit la nevada amb l’Ester tancat a casa i gaudint d’una bona infusió.
He gaudit amb la crònica del Bernat i la seva lluita amb un 8a… (esperem que no el decotin) de moment no diem el nom. El té amb tots el moviments memoritzats i amb una sola caiguda.
I m’estic replantejant moltes coses de la meva activitat esportiva. De moment a recuperar-me i després tocarem roca.
Salut gent

I ara ? toca roca

El nanu aquest dissabte va acabar la seva temporada de compes (Catalunya, Espanya i Andorra)



El dissabte al rocòdrom de Caldea el nanu tancava la seva temporada competitiva. Una temporada “trencada” per la meitat per una lesió (fissura a l’esternon) a l’inici de l’estiu que el va fer estar parat durant tres mesos. Malgrat això, els resultats han estat bons. Ha aconseguit fer podis a les competicions dels tres països en que ha participat. Recompensa als esforços i a l’apretada posta apunt per part del David.



I ara comença la dedicació a fondo de la roca. Ha començat fent una visita a Alòs de Balguer, a l’Estret, buscant un bon projecte que sembla que ha trobat…
Ara no queda més remei que fer quilòmetres amunt i avall fins a tancar-lo i així obrir-ne un altre i un altre i un altre…
Salut gent i bones tibades