Ja aviso d’entrada, als que no els hi agradin els blocs personals no cal que segueixin llegint...
Dissabte al matí plou, fa fred i a les muntanyes està nevant. Són les 6 del matí i els carrers d’Andorra estan deserts, humits i amb penombra, la tardor ens va tapant tranquil·lament...
Furgo i cap a Sabadell a la darrera prova de la Copa Catalana. Un cop més, l’organització és desorganitzada amb ganes. Són les 11 i 15 minuts del matí i encara no ha començat a competir ningú quan en teoria a les deu s'havia de començar... Una cosa a millorar, crec jo pel bé dels escaladors i dels espectadors eh?
A la final de la categoria promoció hi va haver molta emoció fins el darrer bloc, on tots hi van arribar empatats i es va resoldre amb un pegue al límit a favor del Bernat.
De l’equip d’Andorra (que estem en ple canvi) van baixar dos debutants de 12 i 14 anys (el Roger i el Guillem Colell) per anar agafant experiència. Molts ànims nois !!!!
Diumenge fot un dia espectacular, amb un cel blau ras i amb les muntanyes més altes ben nevades... La cosa promet.
Al migdia cotxe i Tres Ponts. L’Ester, el nanu, el Guillem i un servidor.
El gorrito i el plumes ja són peces obligades... Per primer cop a la temporada a les cinc de la tarda ja estem sols !!!!! Es nota la rasca, però el tacte de la roca es boníssim i la tranquil·litat i la pau s’agraeixen...
Aquí ens retrobem amb uns bons amics ceretans que estan forts, forts i que per a ells els anys no passen...
Seguim el ritual de sempre i jo escalfo a les mateixes vies de sempre (des del mes d’abril que faig les mateixes...) i el Bernat a les seves... Més tard faré les mateixes vies de sempre que em serveixen per fer pila i agafar coco. A les parts altes hi bufa el vent i sumat als “alejes”, i que a baix ningú crida, li dóna tot plegat un ambient alpí excepcional...
El Bernat passa flotant per Tarragona i decideix fer-se un banyet al Segre per rematar la feina... Quin bou !!!!
Salut gent.
