DURESSA LABORAL
Tibadors,ahir vaig poder desfogar-me durament al rocòdrom. Desfogar-me després d'una pèssima i trista jornada laboral. Cada cop que mirava per la finestra i veia aquell dia tant i tant assolellat, pensava en l'escalforeta del sol, en el fiable calcari de Perles i, com els meus dits buscaven la presa ideal per poder-hi tibar i passar el pas de la via o com l'amalgama d'olors de la corda, el magnesi i la roca es barregen i ens donen aquell toc tant i tant especial...Però ja se sap que per poder gaudir d'això ens hem d'estar vuit hores clavats a la feina aguantant molts cops a gent que ni et ve ni et van.
Menys mal, però, que ens queden els "rocos" i els col·legues que ens hi trobem tenim la sort de compartir la mateixa bogeria.
I per acabr el dia què millor que un bon soparet amb la persona que aguanta les teves neures i les teves obsessions.
Per cert diuen que s'acosta la neu
Lo de bon soparet deu ser per l'agradable companyia ja que el Restaurant encara que te bona pinta es veu que no cuinen massa be i ni el preu és bo. No?
ResponEliminaXi nen, es menja no massa be i al final te la claven ben clavada.
ResponEliminapatxim patxim
ResponEliminaospe Isidre, semble mentida... amb lo bé que ens ho passem cada dia a la feina amb les nostres discusions variopintes... si no ho tinguessis ho trobaries a faltar!!
ResponEliminaMe sembla que tots compartim aquesta lokura, quan estem tots al plafo i fa un bon dia ( i ens axixarrem a dins el roco...), crec que la unica cosa que pasa pel cap és poder sortir a escalar a la roca però bueno ens em d'aguantar i aixis ens fanatitzem tots junts.
ResponEliminasalutacions d'un que es pasa el dia senser al roco intentant fanatitzarme una mika més cada dia i veien com la gent tambe o fa. siauu