

Dissabte al matí em tocava currar, però a la tarda haviem quedat amb el nanu i la Santa per anar a l’Obaga negra. Aquesta paret ja està més que descrita. No i tornava des de l’episodi de les abelles “assesines”. No ho tenia massa clar… Pel que sembla ja han migrat !!!!.
Al final vàr


El diumenge ja va ser una altre història. Desprès de diferents intents de quedar amb els col·legues de la Panxa del Bou (gimnàs rocòdrom a Sabadell). Finalment per poroblemes laborals, ens fan ser el nanu, el David i jo. Som a Montserrat (dos horetes de buga des d’Andorra), el menda lerenda a decidit no tibar. Ahir ja vaig tibar massa i la meva espatlla m’ho recorda.
Sector: Els casots (crec que és diu així). Un sector de setè grau. Vies llargues i molt tècniques. Plaqueres i d’aquelles que t’has de possar bè de peus i sobretot molta pila.

El David i el nanu es fan un mà a mà. Quin plaer ver-los escalar. Em sento satisfet d’assegurar-los(qui no és conforme es perquè no vol). No entrarè en detalls de vies i graus…però si que vull comentar que el nanu ha fet el seu primer 7a a vista. Felicitats i ha seguir tibant amb MOLTA humiltat, fer cas als que t’envolten (ja saps ha qui vull dir) i seguir entrenant.

Be gent demà més…o no.
Salut i anàrquia.
Legendes fotillos: Els Casots a Montserrat
Camí de l'Obaga negra amb el pantà sec,sec
El nanu fet pols