dilluns, 9 de març del 2009

DUBTES ?


Tio ara tens dubtes?

Doncs, si, crec que tinc dubtes.
No ser si és el respecte per la distància, el tortell de metres de desnivell, el sacrifici per l’entrenament, “oblidar-me” de la parella i del nanu durant uns quants dies, desconectar d’aquelles coses superfues que tant m’agraden; combinar feinafamiliaobligacions... No ser, potser senzillament soc JO.
Tinc dubtes sobre si acceptar el puto dorsal de Zegama o no acceptarlo.
Il·lusió es una paraula que em fascina i felicitat és una paraula que em fa enveja. I aquestes dues paraules es barregen dins del meu cap amb agosarat...
L’il·lusió d’aquest repte hem pot fer molt feliç i molt possiblement tocaré la felicitat i ompliré el meu ego d’enveja sana. Però tinc dubtes de ser massa agosarat de posar-me dins d’aquest merder.
Els MEUS amics, que en son poquets, em diuen que endavant, que es una gran cursa que és el Galibier de les curses de muntanya...
La meva Santa hem diu que si el sorteig m’ha tocat vol dir que l’haig de fer.
I el nanu? Doncs quan ho sàpiga hem dirà “Papa, tu a muerte” i dins meu, d’amagat, alguna llàgrima em caurà de sentir-lo, segur, segurísm, sempre em passa.

No ser...