diumenge, 30 de desembre del 2007

"Que nunca falte una montaña en tus sueños"

Marxem de vacances. Us ho explico a la tornada, el 15 de gener.
Que passeu una bona entrada d'any 2008.
I com deia la Miriam Garcia Pascual
"que nunca falte una montaña en tus sueños"
P.d. Xapat fins el 15/01/2008

dilluns, 24 de desembre del 2007

PERLES I OS DE BALAGUER



Aquest cap de setmana tenia de venir la fi del món, molta neu i molta aigua...Doncs be pel Pirineu ni gota d’aigua, ni una bolba de neu i per l’oest de Catalunya si a o no fa igual...En definitiva un cap de setmana de sol, fred si, però sol.

El dissabte amb el nanu ens decidim baixar a Perles. Volem (vol anar a) fer un 7b que es diu Frederic Balsara una via de dos llargs. El primer 7b i si l’empalmes tot 7c. Ell vol provar el 7b. Està situat al lloc ha on hi ha totes les vies dures, Al Pont de l’Arc, a l’Arcada, al Cony de la Geganta i com diuen els locals a la Figa de Deu...En fi aquí hi ha bones vies la majoria dures a molt dures, entre elles destaca, com no Esclatamaster un 9a confirmat.




Esclatamàsters
Nosaltres escalfem al sector del camí fem tres vietes un 6b i dos 6b+ (jo serà tot el que faré, prescripció mèdica). Pugem cap al arc. El primer pegue que li fot va a vista passant cintes i es cau a una xapa de l’erre, un pas d’espatlla amb la dreta per anar a un creuat amb l’esquerra i peus en adherència (un pas dur diu). Fins aquí anat força be. La via te una primer secció tècnica de nyapes, un segon tram més físic, el pas dur creuat i aguantar-li fins l’erre. Acaba de muntar-la i s’ho mira. Li fot un segon i un tercer pegue i sempre es cau al mateix lloc...Noi, és tard son les quatre i vint i si amb vint minuts reposes pots fer un altre tiento i prou que fot fred i es fa fosc. Em diu que d’acord; que si posarà amb una altre mentalitat d’anar fent fins on pugui i la desmunta. A les cinc menys vint si fot, i entre crit i crit, remades, brams i gemecs a les cinc arriba a la erre. Ha encadenat Frederic Balsara al quart pegue i en el dia. Molt be nanu !!! Està feliççççççç.

A la nit mirem el temps (de fet és igual no l’encerten mai) i pensem que farà bo a l’Oest de Catalunya. Ens fem un truc amb col·legues de Sabadell i quedem a les 10 a Os de Balaguer. La guia diu que a les parets sud i fa sol tot el dia, la cosa no es ben be així si més no ara al desembre. A les dues primeres parets, Ryobi i l’Heretge, hi ha ombra tot el dia. A la resta tens sols fins les quatre, quarts de cinc. Ens un bon lloc amb una escalada xula i de vies llargues. Algunes més tècniques i d’altres més físiques.





Nosaltres vàrem fer Self Control (6b) Segura Viudas (6b), vies molt xules però a l’ombra amb un fred a les mans... desprès vàrem passar al sol i vàrem fer L’Esperó del Nico un 6b tècnic. Aida un 6b+ que és un 10 de via s’ha de fer, te de tot i és perfecta. La via de la seva esquerra El Ball del Vent un 6c maco amb una entrada a l’erre dura, val la pena. La Mar i el nanu varen fer un 7a de nyapes però maco La Poca Cosa (el nom ja ho diu) i un 6c que diuen que també és molt guapu que és diu El Rovelló de Tardor. Ells dos varen provar un 7a que és el Sostre dels Vilars i diuen que no val la pena, pas de bloc a la sortida del sostre.
En definitiva un bon lloc per buscar el sol i fer unes bones vies...Bones festes !!!!

dimarts, 18 de desembre del 2007

CANVI CLIMATIC AL NEPAL


"El pueblo Sherpa ha ayudado al mundo desde 1.922 a ascender el monte Everest. Ahora, nosotros necesitamos VUESTRA ayuda”


El canvi climàtic no perdona a ningú ni a cap País.
Al Nepal comencen a tenir greus problemes....



dilluns, 17 de desembre del 2007

360º AL PIC DEL CUBIL (PAL)


Ahir com que no podia escalar vaig pensar que estaria be fer una miqueta d’entrenament amb els esquis. Volia fer rando per algun “picatxu” però no savia com estava la neu, per això em vaig decidir a fer un parell d’hores de sortideta per l’estació de Pal passant dues vegades pel pic del Cubil a 2.357 metres i fronterer amb Catalunya.
A la primera passada, pel cim, vaig intentar fer una visió panoràmica de 360º amb la camera. El resultat es el que veieo. Ho haig de perfeccionar molt. Primer haig de portar trípode i controlar més le llum, però be per fer una panoràmic per mi, ja en tinc prou...
Vist el panoràmic vaig poder observar que algún dels cims alts hi ha neu, però algunes parts estàn ventades i les parts baixes res de res. Per fer algun cim m’espero a que nevi més, de fred el que vulgueo però de neu ja ho veieu.
Salut

EL DIPÒSIT A COLL DE NARGÓ


Quin fred que fotia dissabte, fins i tot a Coll de Nargó, que normalment i fa bona temperatura.
El dissabte vàrem estar pel sector del dipòsit a Coll de Nargó. És un sectoret de vies curtetes (de quatre a vuit xapes), nyaperes, de placa i tècniques. Pujaven dos bons amics de Sabadell que això de la placa els hi agrada força i vaig pensar que aquest era un bon sector.... Vàrem estar tibant-li fins que el fred ens va fer fora i això va ser cap allà a les quatre de la tarda i ens hi vàrem posar a les dotze del migdia (una horeta avans es millor pel sol).

Desprès d’uns riures i ensenyar-lis les vies ens posem a escalfar a un 6b molt guapu, Txiri-miri. Al baixar equipem un 6c, doctor explosión, mi poso jo primer i em caic a un parell de passos. El Talabar i el “botars” se’l treuen al primer pegue jo li foto un segon i em surt.
El Talabar monat un altre 6c, Eli’n deciso, molt finet i amb uns passos de nyapes, que és on es cau, tambè “llepa” el botars i jo mel trec al primer intent... Ja estem empatats (he, he, he). I ells al segon.
Acabem el dia fent, Gran Cremat, un 6c+ de quatre xapes (espits molt vells) però que és molt guapu. Tècnic finet i una sortida amb unes gotes d’aigua que et posen els dits a caldo. Val molt la pena.
Aquí el fred ens fa refugiar-nos al Tahussà...

El diumenge va tocar fer una sortideta amb esquis de muntanya. La meva espatlla em recorda que penja d’un fil !!!!. Un diumenge molt fred amb una neu freda i rapidíssima, us o explico a un altre post...
Salut

divendres, 14 de desembre del 2007

"TROFEUS"





Ahir al vespre es va celebrar a la Panxa del Bou (Sabadell) el lliurament dels premis de la Copa Catalana d’escalada de dificultat i de bloc.
El cert, és que ahir a la nit hi havia força ambient. La penya tibant per la cova i inventant-se sortides en mantel. Més o menys hi eren tots el que i tenien que ser-hi. Si els busqueu a la foto els trobareu.
Res poca cosa a dir-vos...Les compes tornen a l’abril.
Bones tibades al cap de setmana...





LLEGENDES URBANES


Vosaltres sabeu si les llegendes urbanes son certes ? Jo la veritat es que algunes me les crec i les altres no massa, però en tot cas moltes ens fan passar una bona estona. De llegendes “escalarotils” (quin mot que m’he inventat) també ni han i forces i avui us presento tres llegendes urbanes o escaladores, dels que precedeixen la foto.
Son el “Butarda”, el “Pelón” i el “Gat”. Aquest tres personatges ahir és varen retrobar els tres desprès de més d’una dècada de no coincidir junts. Els tres han mamat l’escalada des dels antics i llegendaris TIM de Sabadell, passant pels Basiero, Marzo, Wenceslao (a) Wey i demés gent, també de Sabadell. Es van criar amb el llibre del Meyers sota el coixí, hi han compartit conceptes i passions dins del món de l’escalada. D’un es diu que ha fet al via Latin Brothers de la paret de Catalunya amb 4 h i 30 minuts, d’un altre es comenta que en el seu dia va ser l’escalador més jove del món d’escalar The Nose al Capitán (Yosemite) en menys de 24 hores i un altre te el trist privilegi de ser el primer rescatat d’un mega pinyo a la paret l’aeri de Montserrat per part dels bombers de la Generalitat. Tres trepes d’això de la tapia.
Es comenta, pels rocòdroms que els tres, més un quart es retrobaran a Yosemite a l’any 2009 per celebrar el vintè aniversari de la seva primera incursió conjunta....
Segur que tot plegat és una llegenda urbana.

dijous, 13 de desembre del 2007

AMB NOCTURNITAT I ALEVOSIA




Com que la meva espatlla em fa mal, mal i més mal i ja ha nevat ahir vaig decidir començar la meva temporada d’esquí de muntanya o randoné com diem per aquí dalt. Be la penya que fa curses ja fa dies que li foten gasto hi ha gent que ja porta 10.000 metres de desnivell acumulat!!!!!.
Com que de dia els mortals treballem, durant la setmana i solem anar a les nits, a fer rando. A mi anar-hi sol ja m’agrada, però ahir em venia de gust anar-hi acompanyat. Vaig trucar a gent que pugessin anar al meu ritme (xino-xano) i com que la nit es presentava molt gèlida tothom em deia que anirien al gimnàs a fer cinta... Tindré d’anar-hi sol i al final em vaig decidir per trucar a un company, ex corredor de l’equip nacional d’esquí de muntanya, però que encara corre...
Ei vas a fer rando aquesta nit ?
Siiii i tant
Vas tranqui ?
Si que ahir vaig fer sèries
Menys mal vaig pensar
Quedem a les set a Pal ?
Ok. Per cert vindrà el Manel....glups !!!! aquest encara està a l’equip, no sap anar a poc a poc i ja porta 10.000 metres a les potes més el que arrosegue de l’estiu.
Osti tu que jo vull anar tranqui que és la primera sortideta...I tal i tal.

La veritat es que a 2 quarts de vuit de la nit fotia molt fred al pàrquing de l’estació de Pal (1.770 metres). La pujada l’anem fent a ritmillo però encara puc anar xerrant. Quan ells es paren per treure’s una peça de roba just abans del últim mur que ens porta al Cubil (2.330 mts), jo no paro i vaig tirant, penso, segur que em pillen igualment i dit i fet arriben al meu costat en un moment. Jo ja tinc els pernils a punt d’explotar, ells dos van xerrant i jo no dic ni fava, be si que dic:
Nens estic mort.
Que va !!! si vas molt be
Grrrrrrr....
Tot i així hem arribat al Cubil amb 50 minuts són 560 metres de desnivell positiu.
Ens traiem les pells ens abriguem, vull fer un traguet del camel back però esta gelat. I comencem la baixada amb una bona neu i ràpida.


Arribem al cotxe una hora més tard d’haver sortit, son dos quarts de nou.
Quins craks els meus col·legues.
Personalment estic content. Pensava que m’arrastraria més i encara me n’he sortit prou be.
Per cert si aneu de nit a les pistes a fer rando hi ha unes normes a complir; les podeu trobar al Butlletí oficial d’ Andorra (Bopa en data 20/06/07). Per primer cop està regulat i així tothom sap els seus drets i les seves obligacions (randonaires i maquinistes)
Salut !!!


dimarts, 11 de desembre del 2007

FINALMANT HA NEVAT !!!!



Efectivament ahir i avui ha caigut una bona nevadeta i fa fred. És a dir pels amants de l'esqui de muntanya i per els que els hi agrada fer corredors, goulottes i demès la cosa, en principi, pinta be...Ja ho veurem.

Referent al meu post del boicot de les estacions d'esquí amb neu artificial. Ahir em varen fer un truc, de molt bon rotllo, i em varen "aclarir" dos conceptes.
Un, a Andorra no posen cap additiu a l'aigua per fer neu. Tant sols una bacteria, que no malmet el medi ambient, que el que fa es que l'aigua tingui un punt de congelació més ràpid. Be, explicat ràpid és així.
Segon, uns passo l'adreça d'un article que defensa la neu artificial. Vosaltres mateixos podreu opinar. Jo tinc la meva versió que me la guardo per mi. No vull fer més polèmica. Això si, podeu opinar...

En tot cas ja tenim neu natural i ara si que aniré a esquiar.
Salut !!!!!

diumenge, 9 de desembre del 2007

SETÈ GRAU A COLL DE NARGÒ I PERLES

Roulote de gitanot 7b (seqüència parcial)

El peke tenia de començar a tontejar amb el 7b i vàrem decidir fotre un “tientu” a un 7b que hi ha gent que diu que és 7a+ i hi ha qui diu que és 7b. De fet d’origen era un 7b. Desprès de fer-lo diferents cops alguna penya decideixs deixar-lo a 7a+ , d’altres insisteixen que és 7b… La via es la pelota vasca al racó tranquil de Coll de Nargó. Un bonic lloc,evidentment tranquil i amb vies llargues (25-30 metres) de continuitat i d’aquelles que ti has de possar be… Som quatre: El nanu Bernat, el jove David Belmonte i dos de més grans el “tala” i jo. Dos de Sabadell i dos del Pirineu. Les parelles queden ràpidament fetes, qui ho endivina?. Ells a lo seu i nosaltres ens barallarem a uns quants 6b+ i algun 6c decotat a 6b+, renoi amb les decotacions !!!!. Un deu per un 6b+ que es diu los forestarillos del copon i guapus el 6cs decotats…Bololoco i Aparta’t si us agraden les asegurances a cada dos metres no els feu, però seria una pena, els seus “alejes” estàn ben posats, he,he,he.

Panoràmica de Coll de Nargó
El David monta la pelota vasca i es cau força amunt. El nanu Bernat al primer pegue cau dues vegades. Els tios son hipermegatranquils (ho deu donar l’edat i les compes). S’agafen el seu temps... xerrent de lo seu, beuen, mengen tranquilament… En definitiva, s’agafen el seu temps. Li foten el segon pegue. Pel que es veu la via te tres seccions dures i el David cau a la segona secció. Ara li toca al nanu i li surt be, l’encadena al segon pegue…Està feliç, feliç… Donem ànims al David i aquest tercer pegue és el seu pegue bo….Quin dia tant bo al sol de Nargó !!!. No ser si a partir d’ara que un nen de 13 anys l’ha encadenat al segon pegue confirmaràn que és 7a+. Per cert les ressenyes les podreu trobar al Bar Tahussa de Coll de Nargó. La gent de l' Unió Excursionista de la Seu han fet una gran feina i les han tornat a recopilar totes perquè, nosaltres, els escaladors les podem utilitzar que no ROBAR com va passar aquest estiu. Felicitats per la gent de la Seu



El diumenge s’ha de seguir tontejant amb el 7b. Aquest cop en busquem un que no hi hagi dubtes. Que sigui un 7b reconegut. Anem a Perles a la cova ha hon hi han les vies “dures” i amb el grau confirmat. La via triada es Roulote de gitanot un 7b tècnic, lleugerament desplomat, amb una mini xorrera d’inici, amb moviments dinàmics, amb llançament inclòs, bloquejos llargs…un 7b. El Bernat avui farà parella amb el Patrick i jo farè trio amb les noies, (digue’m tonto). Això està be, perque elles en son tres i em faig un fart de fer vies, pobre espatlla…però com que una de les noies és la meva fisio jo tiro. Ella ja m’avisa; “tens el tendó molt, però molt inflamat, al final se’t trencarà…” I jo he fet deu vies del V+ fins el 7a (per poc no em surt)… Quin dia tant guai.
I el nanu? Doncs barallant-se amb la roulot i el gitanot. Al primer pegue cau dos o tres cops. El llançament no li surt i l’entrada a la erre li queda molt lluny… Baixa i diu “si no es avui el proper dia”. El Patrick que està fortísim li surt al segon pegue..i el nanu li fot un segon pegue i es cau al llançament. El Patrick li explica un altre mètode. Se l’estudia i li surt, però l’entrada a la erre ¿…? Un misteri. Baixa tranqui i content. Que Bernat li fotaràs un altre? Siiii, m’espero exactament una hora (tot metòdic). La resta anem fent..Passa l’estona i se sent una veu: quina hora és?. Un quart de cinc. Les quatre i quart? Siiii Bernat un quart de cinc. Vale!!! Patrick em pilles? I sense més històries si fot (el tiu tant tranqui). Fa els moviments d’abaix, el mà peu, el bloqueig i arriva al llançament ni s’ho pensa, raca i el pilla. Be nanu, tranqui…l’última secció, entrada a la erre, s’ho mira pilla les presses que toquen i xapa !!!! iuuuuuuuuuu.
Ara està confirmat un 7b al tercer pegue. Algú el decotarà ????.
La sèrie de les fotos és del primer intent, desprès la càmera es va morir….

dilluns, 3 de desembre del 2007

MALANYEU, PERLES... I UN "GRIPASSO"


Dissabte a les nou del matí sortim d’Andorra el Patrick, la Marta, la Santa, la petita Naima (3 anyets) i el meu “gripasso”. Destí: Malanyeu, les taules de la llei. Cap dels que anàvem al cotxe i havia estat mai. Lloc recomanat pel K i pels col·legues de Sabadell. El lloc és guapísim val la pena més d’una visita. A un quart d’onze som al pàrquing i fot un gel de por. Xino-xano, al pas de la Naima arribem a peu de les taules i fot sol; això promet... de fet escalem amb maniga curta i algun valent sense samarreta. Al principi estem sols, però en poca estona arriba força gent i algun d’ells bastant desagradable i força bronques... Hi ha de tot a la vinya del senyor. Nosaltres a lo nostre. Escalfem a la Perepunyetes un 6a guapo, montem un tope rope per les noies. Passem a la via Pixapins un 6b bonic amb algun passet. Animat perquè de moment em trobo força be fem Pasión Maldita un 6c de 25 metres xulus i de continuïtat. També surt a vista. Ara si que el meu gripasso ja comença a treure el cap. El Patrick fa a vista Iván i venen 45 metres de via, se la treu a vista. Jo em trobo fatal i li faig un toperope i a mitja via ja m’he penjat dos cops i baixo...estic mort, m’abrigo menjo una miqueta i acabo el dia amb un 6a+, molt bonic, Che Boludo, el faig tranqui entre estossegada i estossegada arribo a la cadena...Baixo i cap a casa. Estic mig enfebrat i com si una locomotora m’hagués passat per sobre...Tant sols penso en demà el nano a d’anar a tibar !!!!. De moment avui ha estat un dia genial un lloc per tornar-hi segur.

Diumenge toca Perles a les deu sortim d’Andorra el Patirck el nano, jo i el meu, ja, “megagripasso”. El Nano ho te clar vol encadenar un dels 7a més bonics i durs de Perles Cent heretgies. Avui serem tota un troupe venen els col·legues de Sabadell.. riures segurs. Estem al sector Roca de Perles o Agulla de l’Alba; per entendre’s ha on hi ha Tos de Gos...Estalviaré les vies d’escalfament que son les de sempre. Jo m’arrossego per Tos de Gos (6c) estic ben cardat. Avui tot el dia amb el plumes posat, gelat i assegurant a tothom. El Patrick i alguns dels de Sabadell fan Cent heretgies a vista. I el Bernat al primer pegue (que en realitat és el tercer sumant els dos anteriors) està molt nerviós i quan ha passat un tram dels durs no posa be un peu i cau...Quina mala cara i quin pique... Tranqui nano, descansa una horeta i li fots un altre. Passa l’horeta entre riures amb els col·legues i més vies a vista, aquesta penya del Vallès leviten per les vies.
A un quart de quatre el Bernat em pregunta ja ha passat l’hora ? Si, xai, ja hi pots anar. Jo no hi vaig a veure’l em quedo al sol, per no posar-lo nerviós. L’assegura la Mar...L’estona passa i no se sent ni cap NOOOOO ni cap BIENNNN...Al cap de l’estona be la Mar em mira i em fa l’ullet, i em diu se l’ha currat, a lluitat molt i se l’ha tret...Al seu darrera treu el cap el xai petit amb una rialla que ho val tot. Felicitats xaiet una abraçada i un petonet que per alguna cosa sóc el pare. S’ha tret Cent heretgies al quart pegue. Un 7a amb majúscules. Felicitats nano. Jo estossego i estossego !!!!.

La foto d’avui no te res a veure d’escalada però és d’un gran fotògrafa Desiree Dolron, està exposada a Madrid (Reina Sofia) fins el 31-12-2007.
Salut i a tibar-li

divendres, 30 de novembre del 2007

BOICOT A LES ESTACIONS D'ESQUÍ


Perdoneu avui no us parlo d’escalada
La veritat és que estic una mica, per no dir molt al·lucinat. Demà 1 de desembre inauguren oficialment la temporada d’esqui ¿....?. Si us plau algú m’ho pot explicar ?. No ha nevat pràcticament gens per no dir gens, fa mesos que no plou seriosament, les reserves d’aigua dels embassaments dels pirinieus foten pena, si aneu a escalar per Montrebei o podeu comprovar o si passeu per Oliana... Però que ens està passant ?. Han fet neu a punta pala amb els canons !!! Això és increïble i un insult a la intel·ligència de la gent. A la Molina, a la famosa Cerdanya, les pistes que hi ha foten riure és una llengua blanca al bell mig de la muntanya i inauguren la temporada ¿...?. Algú o pot entendre?. Com és que la Generalitat que està dient que faran restriccions d’aigua, si no plou haviat, permet que les estacions d’esquí tirin milions i milions de litres d’aigua. Ningú o critica?. Hon son els ecologistes de cap de setmana ?. Potser deuran estar a la mani de dissabte reclamant els drets nacionals ?. No és un dret la preservació de la natura ?.

I per Andorra tres quarts del mateix. Totes les estacions inauguren demà. Tot neu de canó (que per altra banda és una bona porqueria per poder esquiar). L’any passat a l’estació de Pal al mes de gener ja no podien fer neu (es van quedar sense aigua) i a la de Gran Valira una miqueta més tard, a finals de gener. Això és sostenibilitat ?. Quina vergonya !!!!.
Això si el Govern d'Andorra s'ha tret un estudi de la màniga ha hon diuen que a Andorra hi ha el doble de reserva d'aigua al subsòl de l'aigua que gastem al País (HE,HE,HE ai que em pixo de riure). I justament l'han tret ara aquest informe...suspitos ? Nooooo !!! Els ecologistes ja han fotut el crit al cel...

Una miqueta de seriositat i boicot total !!!!.

dimarts, 27 de novembre del 2007

ARA CAP AQUÍ, ARA CAP ALLÀ






El cap de setmana, el començo el divendres a dos quarts de tres i com ja es norma vaig sortir a corre una mica per muntanya, però el divendres es va decidir nevar. Feia dies que no corria nevant i tenir aquesta sensació tant agradable que et dona la neu. Sssssshhhhh !!! silenci total. És impressionant, com la neu amortigua el so... Res una horeta i quinze minuts 400 metres cara amunt 400 cara avall i feliç cap a casa....

Finalment desprès de divagar; ara Santa Linya, ara Tartareu... Rebo un correu de l’Albert Cortès, autòcton del salvatge oest català i em recomana Os de Balaguer i tota una llista de bones vies. Sempre m’aconsella amb encert. Gràcies Albert.
Sortim a les vuit de casa, tenim 140 quilometres per endavant...Dues horetes si fa o no fa, contant parades. A les deu en punt estem parats a Os i amb un pam de nas veiem (es un dir) una boira freda i humida al nostre davant. Cullons !!! Ja es mala sort. Cap problema, com que teníem d’anar a Sabadell, a dormir. Cotxe i 180 quilometres més i ja estem a Sabadell. Passarem les properes cinc horetes tibant amb els col·legues de la Panxa del Bou. Un cop inaugurat encara no hi havíem passat. Fem corda, bloc sortides en mantel i acabem amb els dits trinxats. El nanu està feliç, feliç... i la santa es fot un parell de vietes de primera (quina crak). Els graus baixos (6b i 6b+) per mi estan durs i els 6c em semblem més correctes... El lloc està guapu i molt bon ambient.

El diumenge el nanu ha quedat amb el David a Montserrat. Som el David, L’Andrea una noia hongaresa (8b+ amb 18 anyets, glups !!!), el Mike Lecomte que per cert el tio està feliç; ha guanyat el premi de Temps d’Aventura al festival de cinema de Torelló per la seva peli Patagonia Dreams i també i som el nanu i jo.
Jo em pregunto que cony i foto aquí?. Doncs res, pendre el sol i arrossegar-me per dos 6c, rebotossos, de la Roca d’en Barberà a Sant Benet. Ells estan més forts que el vinagre. És guapu veurel’s tibar. Al nanu el posen a un 7b, per que sàpigue de que va el tema. El tio flipa...Però s’ho passa teta...

Ara cap aquí ara cap allà.
Salut gent... I demà començo el fisio....

dimecres, 21 de novembre del 2007

DE MOMENT SEGUEIXO CORRENT




Si, gent, això ja sembla un blog d’un running no d’un trepa (en el sentit d’escalador). I es que entre que el roco està xapat, per la redistribució de totes les presses desprès de la compe. i que l’espatlla ja no ser si es meva o del veí del 3er 1ª em passo els dies corrent.... Aquest tema, el de l’espatlla, ja em comença a tenir una miqueta preocupat. De dia no em molesta massa, però a la nit, dormint, fins i tot se m’adorm el braç. Ara el dilluns visita al metge i desprès espero i suposo unes sessions miraculoses de fisio amb la meva “estimada” Marta, mans miraculoses...
Ben mirat el tema de corre ja m’està prou be, és una bona manera d’anar preparant l’hivern (espero que aquest any ni hagi). Tenir el fons suficient per poder anar tranquil alhora de fer les aproximacions als corredors, goulottes i alguna que altre cara nord. Esquís de randonnè als peus i amunt. És una altra bogeria que tinc... Quan la neurona del cervell nota el fred, raca, es gira i visc dins del mon de la neu. Ja us explicaré.

Be, ahir de moment 11 quilometrillos a ritme (48 minuts temps total) i a sota d’una intensa pluja. És un dels bons plaers que em dona el corre, rodar sota la pluja... I arribar a la perfecta comunió: cervell, pulmons i cames per aconseguir el karma del ritme mantingut i sostingut... bufffff quines sensacions !!! Feia molts dies que no les tenia corrent; quan els tres elements en son un i el ritme intens flueix tot sol es el clímax, una canya !!!!

Això si, avui roco.

dilluns, 19 de novembre del 2007

COMPE DE BLOC MÉS TIBAR A PERLES IGUAL A: ESPATLLA TRINXADA


Dissabte el matí va ser un d’aquells dissabtes tant gratificants que has de fer País i currar per ningú (si no ho enteneu tranquis, coses meves). En definitiva: Treballava (grrrrrr).

Plego a la una i vaig tranquis cap a casa a menjar alguna coseta per poder estar ben tibantós, per que a la tarda hi ha la última prova del circuit d’Escalada d’Andorra. Jo no hi “corro” mai, però aquesta és l’última i els colegues s’han fet un bon curro i he decidit anar-hi a fer bulto. Bulto? Però si està ple de penya, quina gentada...fins i tot a pujat gent de Catalunya: el Xavi, Miquel ? i l’Anna Jimenez del Sant Llorenç de Terrassa, l’Oriol del Santpedor, el “Catx” i la seva prole de Berga i mooolta canalla d’Andorra. La prova es de bloc: Tens un munt de blocs de diferents dificultats, diferents puntuacions i dues hores i mitja per anar fent. Divertit, però la cosa se’ls hi desbordar i hi hagut algun moment de caos...Però molt bon rotlluuu entre tothom.
Jo tibat com un lolu (sense ser-ho) loku i al final m’he quedat sense pell ni sensibilitat a la meva castigada espatlla dreta...El nanu em mirava i anava fent que no amb el cap (pobra quin exemple que te a casa). Al final repartiment de trofeusss i soreteig de regals (a mi m’ha tocat uns joc de tasconillus, que ni fet exprès). El nanu ha quedat tercer del circuit d’Andorra. Amb 13 anyets ha participat a la categoria sub-19. Està content !!! .

El diumenge anem a Perles, tenim poc temps i creiem que és lo més ràpid. A banda a Perles i sol fer una molt bona temperatura i si sol està de conya.
El Bernat vol provar un 7a (cent heretgies) llarg i diuen que difícil i dur. El vol fer a vista i passant cintes... Som tot una colla. La Santa, la Marta i la Mercè. Per escalfar el nanu i jo muntem dues vies de 35 metres i 6a a les noies i els hi deixem amb top rop. Acabem d’escalfar a un 6b i el nanu em diu que no es troba be, que li fa mal la panxa (el pica pica de la compe no perdona!!!). Hem poso a un 6c, molt xulo (pas pèndol) ha on un error de lectura em fa caure (cagon tot). “Buenuuu” que hi farem, tot i així estic molt content, feia molts dies que no feia esportiva i em trobo fi...però la pobra espatlla es queixa i de valent i el mal em baixa més avall del colze, per avui paro.
El Bernat diu que s’ha refet una mica i vol provar la via...La lluita i lluita fa bones lectures (va be a vista, el tio) aguanta i pateix fins que un peu li falla i zas avall...moc, moc, moc. Llàstima, es desconcentra i s’està força estona per sortir de l’espit (si, si la via es de spits). Al final la lliga. És tard i em de marxar corrents, però corrents. Està content un pegue, una caiguda i diu que li veu molt color...A la propera la monta i el pegue bo (això esperem).
Apali ara de pet al metge....Pobra espatlla
La fotillo és gentilessa del Simon Carters

LAURÈDIA ROMANICA O CORRE ENTRE CAPELLES


El divendres va ser un dia fred, i com ja es habitual a la tarda volia corre per muntanya. Però ha on, amb el fred que fot?. Doncs vaig fer un “apanyico” i vaig barrejar dos circuits que tinc, just sortint de casa, si des de la porta de casa. No em cal agafar el cotxe ni desplaçar-me, i a més com que visc a la parròquia més “surenya” d’Andorra sol assegurat i una temperatura força agradable.

La ruta que vaig fer passa per dues capelles romàniques i de les més antigues d’Andorra Sant Martí de Nagol (any 1048) i Sant Serni de Nagol (any 1055). La primera està literalment enganxada a la penya i és un bon niu d’ocells (quin acudit fer una capella en aquest racó), te una vista genial sobre el poble de Sant Julià i a mi em transmet una pau al·lucinant. Sant Serni, ja és molt més turística, està al peu de la carretera i és més “comercial”, està situada al damunt d’un turonet i és molt bonica, no tan austera com la seva veïna Sant Martí.
Fetes les presentacions us explico la ruta. Surts corrent de Sant Julià direcció Andorra a la sortida del poble hi ha el camí, a ma dreta (inici unes escales de pedra). Comença i és mantè molt costerut fins a Sant Martí. La pujada és durísima, molt tiesa (camí de cabres). Un cop a la capella, mig planeges, per un caminet molt solà fins el poble de Nagol, aquí pilles 500 metres la carretera fins la següent capella, Sant Serni, i aquí ja agafes l’antic camí, ral, que puja fins el poble de Certès. Aquí podríem seguir amunt fins el collet de Costa Seda (per anar a Andorra) o la collada de la Caülla, ja nevada, que ens porta cap al Madriu. Però, avui, faig mitja volta i baixo un altre cop pel camí vell fins Sant Serni i d’aquí per un camí mitjaval (ara trinxat per les motos) fins la porta, literalment, de casa meva.

Ruta:
Sant Julià-Sant Martí de Nagol 175 metres desnivell pos.
Sant Martí-Sant Serni de Nagol 65 metres desnivell pos.
Sant Serni de Nagol-Certès 160 metres de desnivell pos.

Total desnivell positiu: 400 metres amb 33 minuts de pujada intensa.
La baixada més relaxada (16 minuts).

En total (arrodonint) 50 minuts d’activitat explosiva, per enfortir els pernils que ja s’olora la neu...
Salut

divendres, 16 de novembre del 2007

UN ANY... I 43 ANYS


I és que un any passa volant, ja ho ser, és un tòpic però es ben cert.
Ahir va fer una any que em vaig enredar amb la història del blog i ahir va fer 43 anys que em vaig enredar a néixer...C’est la vie.

Durant aquest any de blog hi ha hagut una miqueta de tot. Històries mal lligades, algunes de més descrites, coses caòtiques, algunes sense cap ni peus...Fins i tot una petita polèmica de caire nacionalista, que ves per on és la que va tenir més respostes. I jo que em pensava que feia un bloc de muntanya !!!
Amb el temps he anat aprenent a acotar els temes i ha explicar-vos per si algú li podia servir l’itinerari d’una via, un lloc guapu per anar a fer esportiva o algun raconet de muntanya per desapareixa durant una estoneta tot fent una carrerilla... Ni més ni menys.
En total que us he explicat 15 llocs per anar a tibar a Catalunya, 13 rutes de via llarga, 10 llocs per fer-hi una escapadeta corrent, 3 històries de compes i 2 llocs per poder anar a tibar a França i no ser quantes palles mentals. Gràcies per llegir-ho.
També o he aprofitat i m’he donat a conèixer, heu conegut al meu nanu, a la Santa i als amics de malaltia.
S’ha de dir que he retrobat gent que feia segles no en sabia res i he “conegut” gent interessant, s’han de dir bloggers ? I alguns d’ells/es de diferents àmbits (una cosa porta l’altre). Curiós això de l’internès.

Espero poder seguint foter-vos la tabarra un any més i moltes gràcies als fidels adictes que em contesteu els posts i moltes gràcies als que em seguiu secretament.

Apa sigui com sigui: a peu, corrent, escalant, esquiant, amb bici...com sigui però feu muntanya !!!!Salut i bon cap de setmana

dilluns, 12 de novembre del 2007

UNA CARRERILLA S.U.P.


Com que dissabte em tocava treballar i el divendres tinc la tarda per endavant vaig decidir anar a fer una carrerilla pel monte.... Concretament a la Vall del Madriu (ja us n’he parlat). La Vall del Madriu ha estat durant molts anys la meva pista, particular, d’entrenament. Sincerament crec que és un lloc excel·lent per córrer per muntanya. L’entorn és brutal, corres per alçada i si decideixes seguir la vall i no agafes cap ramal és una pujada còmoda, de les que es deixen fer. Ara una pujadeta, ara un planet i anar fent. Això si, tens molt recorregut, el desnivell és guanya suau. Està clar que si el que vols es complicar-te la vida els límits tel’s poses tu i la teva imaginació...Podries fer la volta a Andorra i tornar al Madriu. Ja us dic ha estat el meu pati d’esbarjo durant anys i anys...Ben mirat encara ho és. Tant sols una obvietat respecteu-lo.
La meva volta del divendres va ser:

Llac d’Engolasters 1.628 metres
Barraca de la Farga (cruïlla de la Maiana) 2.020
Llac d’Engolasters
Desnivell positiu sumat (anar i tornar) 450 metres
Temps anar 50 minuts
Temps tornar 44 minuts (a poc a poc que hi ha neu gelada)
Total 1 h i 34
Un paisatge i una temperatura brutal...

P.d. El diumenge el nanu es va proclamar campió de Catalunya d’escalada de dificultat a Vic. Felicitats Bernat !!!!

divendres, 9 de novembre del 2007

ESTIC MALALT...


Malalt, estic malalt. Demà, dissabte, em toca treballar durant el matí, exactament fins l’una del migdia. Ja em direu quina gràcia que fot el tema. Ras i curt em fot el cap de setmana panxa enlaira. Però he pogut convèncer a la Santa i el nanu, perquè quan plegui de treballar, pillem uns bocates, pugem al cotxe i farem cap a Perles o Coll de Nargó, que ha Tres Ponts ja hi deu fotre rasca. Ho he contat per sobre i això vol dir que hi arribarem cap allà a les dues, tindré l’arnès posat a dos quarts de tres i el sol diu “s’ha acabat” a dos quarts de sis. Tibaré tres horetes. Osti i m'haig de menjar el bocata, ¿...? be dins del cotxe de viatge...
Malalt, estic malalt, moc a tota la família per poder tocar roca durant menys de tres horetes, la Santa també ha d’escalar (faltaria més)....I el nanu preguntareu ? Doncs ell diumenge te compe a Vic, jo li faig de chirleder, això vol dir que diumenge no escalo...
Malalt, estic malalt.
I vosaltres com aneu de malaltia ????. Es podria fer un rànquing de malalts ?
Per cert ahir, primeres pràctiques teòriques d’escalar en solitari. Crec que això pot pillar...
Salut i fins dillunsss
La foto me la deixa el Simon Carter

dilluns, 5 de novembre del 2007

DESIRÈ AL CAVALL BERNAT










Desprès de la via del dissabte, em trobo amb el Patrick a Coll de Nargò per anar directes a Sabadell per dormir relaxadament a casa la mare (que be que ens cuiden les mares !!! o no?). La intenció era fer la mítica Puigmal, la vaig fer l’any 1987 (ja ha plogut). Però sincerament el meu cap a voltes es dona la volta (quin embolic !!!) i aquest cop ho va fer, que hi farem !!!. El Patrick, que és el meu company de tapia i bon amic ho entèn perfectament i molts cops es pregunta com es que encara escalo desprès del pinyo.
Tranqui, farem la Desirè. Una via clàsica, no excent d’alguna polèmica pel seu reequipament (bolts del 8 i del 12 a les erres). Jo, no hi entro vosaltres mateixos. El cert, es que amb aquest equipament el meu company va poder forçar tota la via amb lliure (excepte el 8a+). Jo vaig poder fer en lliure el segon llarg i francament tot el llarg d’artificial comòdament. Be cal dir que, a la ressenya possava un cordino per un marlet ??? Feia 20 anys que no feia paret per Montserrat i no recordava la paraula marlet, això vol dir que a l’artificial vaig fer una sortideta amb lliure “divertida” fen servir el famòs marlet com a pressa per poder arribar més o menys “comodament” amb lliure fins el proper bolt. Més tard, molt més tard davant d’una birra, amb la ment relaxada i vaig caure; Osti !!! Patrick ara recordo el que és un marlet…He,he,he.
El darrer llarg és brutal. Un festival de presses típiques montserratines.
Polèmiques i mal entessos a banda una bona via, divertida, relaxada i molt recomanable per forçar en lliure.
Pel meu company la seva primera via al Cavall.






Apunts personals
DESIRÈ
Els primers van ser: Joan Altimira, Antonio Garcia Picazo, Fredi Parera i Xavi Nicolau el dia 1 de desembre del 1979
205 metres repartits en cinc llargs de 45,40,40,45 i 35
La dificultat obligada és V+/A1e, màxim en lliure 8a+.
La nostra graduació es: V/7a,V+/6a, 6c/V+, A1e (amb una sortida en lliure, sense el marlet) i V+
Per arribar a peu de via ens hi vàrem estar 50 minuts des del cotxe (Sant Cecília) fins a peu de via. Per cert fas un desnivell de 295 metres.
A la paret ens i vàrem entretenir durant 3h i 55 minutets.
Material. Si feu tot l’artificial del quart llarg heu de portar 25 cintes i si us fa gràcia pillar el marlet un cordino. Material per erres i ganes de passar-ho bomba.
Totes les erres és poden rapelar.
Fins aquí.
Apa salut i a tibar-li, amb o sense polèmica.

L'Isidre fent Ao al primer llarg (a dalt) i a baix el Patrick fent el segon llarg de 6a


CINGLERA DELS ESPLOVINS / PARET DELS SOSTRES: VIA PIRATA SOLITARIO

Tinc un bon company de Sabadell, el Jordi, que sempre dèiem que teníem de quedar un dia per anar a fer alguna via llarga. I finalment (els miracles deuen existir) aquest dissabte a les vuit del matí ens trobem al pàrquing de la més que famosa ferrada: La Regina... Una ferrada? Si, perquè per accedir a la base de la paret dels sostres utilitzes dos dels tres trams de la ferrada, desprès fas una incursió pel bosc (tipus jabalí), puges per unes cordes fixes i voilà...La via !!!. Efectivament o heu encertat terreny d’aventura a tope.

Doncs si amb un dissipador comencem a pujar per la ferrada, passem el primer tram, l’espectacular pont penjat, un tram vertical, un d’altre per un esperonet (quin rotllo això d’anar passar els moscates pel cable) i aquí ja ens desviem cap a la dreta, mirant la ferrada. Estem al final del segon tram. Comencem a caminar per un bosc ,el principi per caminet i al final una miqueta rotllo jabalí fins arribar al peu dels sostres de color taronja i amb unes cordes fixes.

La via...doncs be no us explicarè llarg per llarg, però dir-vos que hi ha forces trams que la roca està trencadota i que s’ha d’anar al lloro. Està reequipada amb bolts i les erres també. Però un joc de friends del 0 al 2 (el 3 és opcional) i semàfor d’aliens va de conya, cintes llargues i alguna baga per alguna sabinota.
El primer i el segon llarg són fàcils però estan molt trencats. El tercer és un dels llargs bonics, un 6a (si els fas en lliure). Per arribar al primer bolt un friend del 1 i el del 2 t’ajuden i força a protegir-te un passet expo i desprès per un diedret ben equipat i amb bona roca. Tot seguit vas fas dos llargs combinant roca bona i de no tant bona, però amb unes espectaculars vistes sobre l’embassament d’Oliana. El sisè llarg es un llarg disfruton (V+) i per suposat el setè; una magnífica llastra (bavaressa) amb una sortida dura de l’erre (6a+ ), la resta es fa bé. L’últim llarg (IV) amb una roca excel·lent, estil Vilanova ens portarà fins el cim.
Bones vistes i molts voltors (m’apassionen !!!) .
Aquí cap a l’esquerra, seguint al principi unes marques blaves fins arribar al final de la ferrada (quanta gent !!!). Marques vermelles i a baixar pel descens equipadísim de la ferrada. Una bona baixada....
Una jornada molt complerta. Una via per terreny d’aventura, amb molt bones vistes. De col·leccionista.

Notes personals:
El pirata solitario
Via oberta per l’Antonio Garcia Picazo, en solitari, l’any 1988 (21 i 22 de maig)
350 metres V+ obligat.
Aproximació: 1h 40
Via: 4h, 30
Descens: 1h 30
Material via : Semàfor aliens i friends del 0 al 2 (tres opcional). 15 cintes llargues. Dues bagues sabineres i material per erre
Ressenya: onaclimb o alturgell-xgrane
Una via entretinguda, per un dia de “bagabundància”. Una més. Per tenir-la i gaudir-la amb un bon company.

dijous, 1 de novembre del 2007

BLOKANT !!!!!






La tardor te un toc que cap d’altre estació te’l dona. Una llum especial (crec que la millor), fred als matins, alguna nevada matinera, malgama de colors, bona temperatura als migdies… En definitiva és el moment de blokar. Nosaltres ho hem fet a costat de casa, al Caos de Targassone. Tots ho coeneixeu, és a dir que no m’extandrè a explicar-vos que si aquests o aquells bloks.
Unes fotillos per fer boca.
Venga penya a tibar.
Això si, dissabte via llarga i diumenge ? Doncs tambè. El dilluns us ho explico.

dimarts, 30 d’octubre del 2007

ENCIGALADA, TUESTE I ANAR FENT.


El dissabte al matí volíem conèixer un nou sector i vàrem escollir el Clot de l’Espasa (Ripollès). Un deu de lloc, entorn guapo, vies xules i llargues, sol, bona temperatura...però. Sempre a la vida et surt un però, en aquest cas una important encigalada a l’hora de fer l’aproximació. Ens vàrem colar de trencall i vàrem fer la ruta turística del Clot de l’Espasa, amb visita inclosa a l’ermita d’un Sant que no recordo el seu nom. En definitiva que l’agradable caminada de 40 minuts es va convertir en tota una excursió. Quaranta minuts que en realitat n’eren 15, això ho vàrem constatar al baixar. I es que per la insistència del nanu, vàrem aconseguir pujar amb el cotxe fins força amunt de la pista, en compte si pot passar. Ell que no volia caminar (he,he,he) Finalment vàrem arribar al peu de les vies cansats, però hi vàrem, arribar. Més tard ens vàrem adonar que no em sigut els únics a colar-nos. En definitiva, que vàrem fer totes les vies de 6a fins els 6c’s. Els 6b/6b+ i els 6cs molt bonics. Ara que les vies que es veuen més guapes son del 7a en amunt (a mi em queden lluny). Hi tornarem ara ja sabem el camí. No si pot arrivar tant cansat, he, he, he.
I el diumenge el nanu tenia de fer vies curtes i explosives. Vàrem anar a Sant Benet al totxo Mc Canna. Un lloc dels clàssics i dels inicis de l’esportiva als anys 80. Be ja us podeu imaginar que jo aquí em vaig menjar els mocs. Un 6a+ i un 6b+ i vaig quedar ben rostit. Vies dures curtes i intenses. El nanu s’ho va passar bomba i no li va anar del tot malament. S’hi estava de conya. Solet, bona temperatura i les vistes clàssiques dels gorros, la mòmia, momieta, elefant, la prenyada, la panxa del bisbe...
Ell i vol tornar, a mi em queda molt lluny tot això de Sant Benet. Lluny pels meus braços, pel meu pèsim bloqueig i encara més lluny en el record dels anys; d’aquelles mítiques trobades amb els exploiteds i tota la penya de Sant Benet. La concentració amb els “lolos” francesos.. Altres temps, altres mentalitats... En tot cas bons records.
Salut penya.
Foto "cedida" Simon Carter.
I per cert tinc un dubte que fa dies que ens preguntem amb algun amic. Vosaltres creieu qe hi ha un bon relleu generacional a l'escalad en tapia ?. A l'esportiva està clar, però que tal a la tapia, via llarga o via en paret ?...

diumenge, 28 d’octubre del 2007

Divendres: una carrerilla per la muntanya


Lluny molt lluny em queden aquells dies de carreres, desnivells i llarges distàncies corrent muntanya amunt i muntaya avall per les muntanyes andorranes: Collada de la Maiana, port de Perafita, camp Ramonet, Port negre… Muntanyes, colls, prats, corriols. Amb aquella enorme sensació de llibertad que et dona corre per les muntanyes. Tant sols t’acompanya la teva respiració accelerada, les esbufegades per agafar aire, l’aire, el vent, el cop de fred que reps a la cara al fer una collada…Llibertad en el seu màxim exponent.
El dimecres i dijous havia estat nevant i divendres per la tarda vaig pensar que era el dia. Volia notar totes les sensacions i trepitjar neu. Faria un dels recorreguts més lights per retornar a corre per la muntanya: Llac d’Engolasters, coll Jovell, refugi de Font Verd (vall del Madriu) i fer el retorn. Em sentiria satisfet si podia fer el 75% del recorregut corrents. Els meus reflexes per anar per tarteres, corriols, saltar arbres estàn sota límits…Però sorprenentment aconsegueixo fer tot el recorregut corrent. No he fet la meva millor marca, ni molt menys, però estic molt satisfet.
Aquí us deixo unes notes per si algu s’anima a fer-ho.
Per cert, una foto del blog de la Roser ha estat la xispa que m¡ha fet retornar a corre per muntanya. Gràcies !!
Engolaster-Coll Jovell 16 minuts. 145 metres positius
Coll Jovell-Font Verd 24 minuts. 135 metres positius
Font Verd-Coll Jovell 22 minuts. 40 metres positius 140 negatius
Coll Jovell-Engolasters 13 minuts. 5 metres positius 155 negatius
Total: 1h i 15 325 metres positius.
Dificultat tècnica: mitjana.
Ja ho saveu