dimecres, 17 de desembre del 2008

VIVIM DINS D'UNA NEVERA...


Aquest hivern (millor dit tardor) és de les bones; neu, fred, més neu, vent, més neu i més fred...En definitiva estem com si estiguéssim dins d’uns nevera.
Aquest diumenge el nanu hem diu que te mono d’escalada i haviam si sortim. Sortim ? Sortim, on ?. Tot el nostre voltant està nevat i per les carreteres no mola massa moure’t perquè hi ha gent que amb la neu s’atabala i ja se sap. En definitiva que li dic que a les onze l’aniré a buscar per anar a tibar una estoneta a un rocòdrom que hi ha exterior, però cobert, a Escaldes-Engordany.

Avans d’anar-lo a recollir faig una matinadeta per poder fer una pujadeta amb els esquís al pic de Cubil de Pal (estic pillat a la neu i a les pells de foca). M’aixeco a un quart de vuit del matí i hem trobo el cotxe amb vint centímetres de neu nova (la fotillo). Buauuuu...Quina neu tant brutal. Em cau la baba pensant, amb la pujada ràcing que faré per la carretera amb el cotxe...I les neurones se’m disparant pensant amb la baixada que faré, amb els esquis.... A tres quarts de vuit ja estic pujant, pells amunt... arribo al Cubil; pells fora, m’ajusto les botes i la baixada per dins del bosc nevant i amb neu pols fins el genoll em fa arribar al clímax...Arribo al cotxe amb els pernils bullint (porto una setmana de molts metres de desnivell). Un esmorzar amb la Santa, mirant com neva i abuscar el nanu.


Ells és feliç, està nevant i fa força fred, però puja al cotxe amb un somriure d’orella a orella (feliç ell).

Al roco i fot fred, tal com havia pensat. Crec que es millor que no li digui res de quant marxarem, la cosa ja madurarà i caurà pel seu propi pes. Quant portem una horeta i mitja (entre 1 i 2 graus). Hem diu ja m’he tret el mono, anem cap a casa ?.


Ara ens esperen cinc dies d’intensitat per Siurana i el Montsant. Esperem que hi faci més bo.

Salut i bon any 2009 !!!!!

dimarts, 9 de desembre del 2008

ESPATLLA !!!!!


Que si mal aquí, que si mal allà, que si avui el cap, que demà l’esquena, que si naps i que si cols... “La tendinitis i l’artrossis de la meva espatlla m’està amargant...”

Fart, estic fart de sentir-me a mi mateix. He pres la decisió de anar fent sense atabalar-me massa.
He passat una temporada menjant-me el cap. Que si hem faig gran, que ja no recupero com avans, que estic perru, que no hem motivo...
Tinc a la gent, a la meva gent desesperada; la meva parella, el nanu, els amics, al meu metge, a la fisio... Tots estan de mi, dels meus mals i de les meves menjades d’olla fins al cap de munt. Tots hem diu que ja sóc grandet i que ja ser el que haig de fer.
Doncs si; ja ser el que haig de fer. De moment sortiré a tibar amb delicadesa, amb suavitat “con ritmo sabrosón mi amol” i també sortiré a estripar una miqueta (o bastant) les pells de foca.
Ben mirat, he deixat de tibar durant pocs dies...I estic satisfet perquè he vist que tinc un grau residual sobre el 6c i fins si tot 6c+ al segon tientu. Passo d’anar al roco a fotrem més mal. He canviat el roco, per les pells de foca i el frontal. A les nits vaig amunt i avall (com els vampirus) per les estacions d’esquí del costat de casa. Vigilant amb les retracs i els trolls. Tinc sort; a vint minuts de casa tinc una estació d’esquí.


Així doncs que seguirem fent...Hem sentiran queixar-me, però amb alegria. Seguiré anant al metge(amb alegria) que m’infiltri l'espatlla, a la fisio que m’apreti (gràcies Marta)...I als demés agrair-los que m’aguantin tant.
Gràcies Bernat i Ester.

Aquests tres dies he corregut pel Montsant (gran terra, millors parets i excel·lent vi).
He mantingut el meu grau residual, he fet unes bones volades i he gaudit com mai veient com el nanu encadenava un 7c al segon pegue.

Salut i vida !!!!!!!!!!!!

dilluns, 10 de novembre del 2008

NO TOT ÉS ESCALAR...LES SALARETES





El divendres vàrem decidir celebrar tres aniversaris. La festa seria en petit comitè. Seríem els íntims. Un soparet entre quatre amics i el nanu de Deu o la Sueca. Tots fanàtics de la roca. Diria que enganxats al calcari, ionkis del conglomerat, pillats per un pam de granit…Incapaços de viure sense la inflo de l’àcid, sense l’adrenalina de la caiguda o a la immillorable sensació d’haver fet una via llarga.
I que poc, que poquet, que vàrem parlar d’escalada, de projectes i de vies…Però si que parles d’il·lusions, de nous reptes…De la VIDA
Uns quants delicatessens, uns bons vins i una immillorable companyia…No tant sols de l’escalada viu l’home (?????).


Doncs si, vàrem parlar de tot i de res …ja se sap com van aquestes coses. I entre molts riures, un dels companys hem vol sorprendre amb la seva darrera creació; quina capacitat que tens !!! M’ensenya un prototip d’una peça que d’aquí poc podrem veure dins del món escalatoril…És una joia que els que ens vàrem iniciar en la vertical fa uns quants anys coneixem de sobres; i els més novells potser no han vist tant…Tindrem d’esperar per poder-la gaudir. L’espera val la pena.


LA PEÇA ¿....?




Malgrat la ressaca i el dormir poc el dissabte al matí el destí ens porta a la cova de l’arcada ha hon la veritat el dia serà per oblidar…perquè serà ?



Les Salaretes ens rebre'n diumenge amb un sol espetarrant que ens fa agafar l’energia que havíem oblidat el dissabte.



Les Salaretes és un bon pany de paret orientat al sud, que si i fa un bon dia, pots passar calor, sempre i quant no i bufi vent.
Els graus que i trobem van des del 6c fins el 7c+, però el grau més representat és el 7b; en concret 6 7b’s de les 16 vies qui i trobem. Una placa lleugerament desplomada ha on les regletes predominen, i que et van posant “a to” fins al tram final ha on ens i solem trobar passos més exigents… Val la pena provar-ho.
Desprès de rodar pels dos 6c’s de la dreta de la paret. El nanu i la Mar es posen a la via Tòpsia (7a) 25 metres d’una bona via. El nanu se’l fa a vista posant les cintes. Desprès d’estar-nos una bona estona descansant i aprofitant el sol. La Mar es posa a un 7b Pacte anti-sida. Una via de les que et fan apretar les dents. El nanu sembla que ja s’ha recuperat de la festa del divendres i l’encadena a vista. Això si, aguantant i bufant durant les seqüències dures de la via.

Be gent, salut i a tibar. Ara m’espera una temporada llarga de fisio i molta resignació. Desprès de fer-me una resonància magnètica m’han dit que la meva castigada espatlla dreta pateix d’artrosis i d’una inflamació de no ser quins tendons, de no ser quin cony d’os…En definitiva que fot molt mal…

dilluns, 27 d’octubre del 2008

TAULES DE LA LLEI: SOBREDOSIS MENTAL



Aquest cap de setmana ha estat intens...
El començo divendres a la tarda fent una vieta a Coll de Nargó a la Paret del Grau i en concret el divertit esperó dels Menairons. Una vieta fàcil (6a,6b i 5c), però tècnica i d’ecalada fineta. Per una escalada ràpida val la pena. Però anem amb presses, no escalfo gens be i la meva “tocada” espatlla dreta queda més “tocada”. Anar tard no es bo, i acabem la via fen dos ràpels de nit...En fi. El cap de setmana comença be.

El dissabte per la tarda el nanu i jo baixem a Tres Ponts. Ell porta una setmana molt dura de càrrega, i ja li han dit que farà poqueta cosa. A Tres Ponts, som poca gent i tots a peu de via gorra i plumes...La meva espatlla i jo ens dediquem a passejar-nos i ha assegurar al peque (be, faig tres vietes de 6b). El peque diu que provarà la via Maciste un 7b de nyapes i de moviments tècnics i precisos, una via guapa. Al primer tiento la monta amb la calma, i com és norma amb ell s’espera una horeta i li fot el pegue bo. No entenc com diu que està cansat...sembla que leviti per la via, va encadenant els passos més difícils, aparentment amb facilitat (però segur que a d’anar infladot). L’encadena i, si, baixa infladot, però amb un d’aquells somriures que ens fan feliços. Són les 18,30 h (horari estiu) i ja fot la suficient rasca per anar cap a casa. Per cert algun tipo/a ha passat per Tres Ponts i ha deixat un 7a (el primer que trobem) tot ple de cleques. Impossible de fer-lo a vista. És un 7a que acaba amb una bavaresa i un diedre i fins i tot a deixat tota la bavaresa marcada ¿...? Això no te cap lògica. Tio/a si el vols clequar pe tu i els teus amics hem sembla molt respectable, faltaria més. Però quan pleguis passa el raspall, PORC/A !!!!


Diumenge amb una horeta més al cos anem cap a Malanyeu. Sector Taules de la Llei. Tinc por de que el sector estigui a petar de gent i quan arribem al poble les meves pors agafen força quan comprovem que quasi no es pot aparcar. Mare meva !!!!. Per sort tots deuen ser pixapins que seguin les instruccions de TV3 i dels tres padrins de Viladrau estan de cacera boletaire. El lloc està tocat per la ma de la tardor i està guapìssim.
Al sectoret i fot un bo de nassos i durant tot el dia estarem sols !!!! El nanu, l’Ester un amic del nanu (que l’està enredant amb això de la vertical) i jo. Quin luxe !!!!.
Muntem un 6a perquè l’Ester l’encadeni perfectament i l’amic del nanu provi amb primera persona que és això de l’àcid làctic i l’inflo dels braços.
Ja sabeu que a la Malanyeu les vies son llargues, de pila, amb una roca excel·lent i amb alguns “alejes” importants.
Com que hem noto l’espatlla en un bon estat. Acabo d’escalfar a un 6c (molt guapo) a la dreta d’un 6b (també val molt la pena) de la placa principal per provar de fer Ivàn i venen un 7a de 40 metres i 13 xapes....Paranoia mental. Necessito el meu temps.
El nanu diu que vol provar un 7b a la dreta d’aquest 7a però es fot un lio i acaba a un 7b+ , Pipo lo taco de 50 metres !!!!. Entre esbufecs i queixant-se de mal de peus...l’encadena a vista. Felicitats el seu primer 7b+ a vista !!!.
Desprès de reflexionar decideixo posar-me en aquest espectacular 7a... Vaig a vista i encadenant, fen un esforç molt gran mentalment per no pensar en els “alejes” brutals que hi ha...El treball mental es tan gran que estic esgotat mentalment i finalment hem penjo d’una assegurança perquè senzillament el cap m’ha fallat !!!! Quina ràbia que m’ha fet i baixo de la via renegant i reconeixent la meva paranoia mental. He fet un exercici d’estrès mental inhumà...El nanu el fa ràpid.

Be gent salut i a cuidar-se

dilluns, 13 d’octubre del 2008

SOMNIS DE COLORS




Avui el dia s’ha aixecat gris.El cel amenaça aigua i un dia extremadament humit ens fa pensar en colors...
Avui no toca, tocar la roca.
Avui el magnesi seran uns guants de làtex, l’adrenalina serà esperar veure venir a la poli, l’il·lusió serà traslladar de la ment al mur el teu somni....
Avui el top serà omplir de color un mur gris i trist d’una riera bruta i deixada. Com molts dels murs tristos, grisos i deixats de qualsevol ciutat “moderna”.
Avui pel més petit de tots els que estem al peu d’aquesta riera mirant aquests mur és un dia de somni. Traspassar a una paret l’energia que porta a dins...
Avui, per ell, és un dia per somiar en colors.
Avui ell i els seus amics ompliran de color aquest mur gris i trist.
I tot això, encara, pensant amb el 7b+ (Sidoni) que va encadenar ahir al vermell del Xincarró.

Una vida plena d’energia, amics i molt color....


PER ANAR FENT BOCA




... Més tard la resta.
Salut

dimecres, 1 d’octubre del 2008

ALT URGELL CONECCTION


Vaig tard, avui ja és dimecres i encara no m’he posat a explicar-vos les batalletes del cap de setmana. A estat un cap de setmana de triomfada personal...No hem puc queixar...Gens ni mica.

El dissabte a les sis del matí el nanu marxa cap a Sabadell a fer la compe de bloc i jo quedo a les 11 del matí a Coll de Nargó amb dos bons amics de Sabadell. Uns van i els altres venen...Desprès d’assaborir la increïble coca del bar Tahusà, ens dirigim amb 4x4 (la pista està fatal) al sector tranquil. És un lloc ha on les vies estan força disperses però son bones o molt bones. Tenim des de 6a a un 8a. La roca és un calcari amb molt tacte i molta adherència...Encara que hi ha llocs que ens recorda conglomerat. Escalfem a uns 6b’s i un 6b+ molt recomanable Los forestalillos del copón. I la Mar vol provar La pelota vasca un clàssic 7b de la zona increïblement rebaixat a 7a+ ...Això de les rabaixes predomina al sector...És un tema desconcertant. Parles amb gent o mires les ressenyes originals i et diuen un grau (sobretot els que han anat a vista) i parles amb d’altres que han fotut varis intents a les vies i les rebaixen mig o un grau ¿....?. En definitiva que la pelota vasca és una bona via. I el Tal i jo ens posem a un ex 7a (ara 6c+) El Club Dumas una via de tres llargs. Nosaltres farem aquest primer que no us el podeu perdre !!!! Un llarg molt ben trobat amb una roca excel·lent.... I entre riures, vietes i prenen el sol ens passa el dia. Atenció que aquest sector es sud total !!!!


Amb la calma el diumenge el nanu i jo anem cap a Tres Ponts ( a l’ombra ja hi fot força rasca, plumes indispensable).

Ell tenia de provar sensacions a algun 7c+ i jo aniré fent... Desprès de les típiques vies d’escalfament el nanu es posa a la Pagesa 7c+ (ex 8a)... Ho sento Bernat però jo no et puc explicar res de res... Si baralla una bona estona per muntar-la. Baixa amb mala cara i dient que no entén res de res. Xai que es 7c+ !!! Li fot un pegue amb ganes de desmuntar-la...Primer tast amb un 7c+...
Com que la via Anvoslnà (7a+) està muntada em motivo per intentar foter-li un pegue a muerte...Altres cops le he tingut a punt però per una cosa o l’altre mai l’he encadenat. Avui mi poso a fondo. Respiro, controlo els passos, resposo a on puc i crido inflat, que dic inflat, infladísim, tant que no puc ni xapar l’última cinta; que cullons passo d’ella i tiro cridant fins l’erre...Iuguuuu he encadenat el meu tercer 7a+ a tres ponts !!! I aquest confirmadísim de grau...Uala que feliç....
El nanu es motiva i es fa l’Acròbata (7b) súper be i ràpid....


Els dos estem tant i tant contents que per celebrar-ho decidim anar a menjar-nos un falafel a una paradeta al costat de casa...
...Porto dos dies al llit amb la panxa a Triana. P..o falalfel...Però, a qui estirat, ja penso (somio) quin 7b puc provar d’encadenar a Tres Ponts....

Salut i felicitat

dimarts, 23 de setembre del 2008

De compe a compe...





Ep família !!!!!!!!!!!!!

Avui poquet cosa per explicar-vos....
Cap de setmana de compe a Sant Cugat...Un mur guapo !!!! (gràcies) i unes bones instal·lacions. A Sant Cugat hi han birolles....Però alguns aseguradors pèsims. Increïble !!!!. Suposo que la FEEC ja n'estarà al corrent.



Poqueta cosa a dir-vos.
Els nois va guanyar el Víctor Estaller , seguit del Àlex Granados i pel Jose Agustín (crec)
Noies: Helena Alemàn, la Marieta (simpàtica eres ...), i l'Anna Jimènez
Promo: Marc (a) Ondra, David i Guillem
Peques: Una francesa que escalava de cine, la Paula i un nen francès
Veteranus: El Catx i ¿....? ni idea
Ah si el diumenge una miqueta de Panxa del Bou pel matí. Aquest any TOTS ELS DIUMENGES OBERT !!!! Un bon punt, si senyor.


El proper dilluns més...notícies o no !!!!

dimarts, 16 de setembre del 2008

FONTSOLEIA, L’AMPARO , 7b+ i BAR DEPORTIVO


Aquesta cap de setmana ha estat, un cop més genial, però una miqueta atabalat , per motius que ara no venen al cas he fet un fart de quilòmetres...Ara pujo ara baixo...però tot fantàstic.
La cosa és que havíem quedat amb el Panxa del Bou Team a Matadepera el divendres a la nit per fer una petita graellada amb botifarra d’Organyà (sobretot de cal Pauet, no us la perdeu). I el nanu i jo no hi podem faltar, bàsicament perque portem la botifarra i la llangonissa... I el nanu la motivació per tibar-li.

El dissabte al matí el dia es lleva espectacular...un dia net i clar: Quina meravella !!!!!. Avans del migdia pugem a la Font Soleia i fem dos equips: El tala, el pedreta i jo per una banda. I l’equip B, el nanu i el Jordi per una altre. Allà ens trobem al Marc (amic del Bernat i company d’entrenament) que escalfa i encadena a vista a un 7a+ del Gruyère...Com estan els nens...


Nosaltres escalfem als 6bs del Gruyère..I el nanu i el Jordi escalfen a la Parèntesi i ha un 6c+ de la Paret del Silenci (avui van forts). La temperatura per escalar és brutal, fins i tot un pel de fred al Gruyère. Ens deixen el 6c+ muntat i desprès de tres intents hi ha hagut de tot. El Tala és cau per una patinada de peu, jo hem baixo perquè una politxa d’un dit fa “clek” i el pedreta puja per desmuntar-la i l’encadena. Mentres nosaltres anem fonten-li tientus a aquesta guapa via, el nanu encadena al flash i passant cintes la via l’Enze, 7b (Paret de l’heura) i poc desprès encadena al segon pegue la via Solitud, 7b+...Està content !!! El Jordi També encadena l’Enze...Nosaltres acabem el dia a un 6b estrany de fissura. En total he fet sis vies a la Font Soleia...A la baixada la natura és ofereix tot un espectacle: sol, núvols, pluja, arc de Sant Martí...Un festival de colors i visibilitat.


El diumenge al matí desprès de fer moltes birgueries vàries ens trobem un altre cop tots junts a la Cova de l’Arcada a Montserrat. El dia torna ha estar increïble... Tots plegats tenim un dia estrany i gos...Però tot i així hi ha alguns encadenes bons. Nosaltres tres encadenem el 6c (no recordo el nom) del sector d’on hi ha Eh Petrel i el nanu de Deu encadena la segon tientu Trempat t’empaito una via que per uns és 7b i per d’altres 7b+...Però amb el sol que tocava a la roca i la sobamenta que això produïa al nanu li va semblar més 7b+ que 7b... Sigui com sigui un altre gran dia...


Baixant hem deixo enredar i anem a sopar a un restaurant cutre de Sabadell...Tapeo a fondo, vino turbio a sac i el millor pop gallec que he provat !!!!!
I ara qui puja a Andorra ?????


dimecres, 10 de setembre del 2008

MAMA POR !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!


Tinc un company (el Tala del Panxa del Bou Team) que fa uns dies em va comentar de fer una mitja marató de muntanya el proper mes d’octubre, en concret la de Sant Llorenç Savall. Sóc bastant “prostituto” i em venc ràpid, i a més a més com que per sort o per desgràcia tinc mig cos envoltat de matxaques: maratonians, triatletes, fondistes varis... i l’altre mig envoltat de friquis, bigwalleros, alpinistes i lokus varis de muntanya vaig accedir-hi... Buf que he fet !!!!
Desprès de sortir a rodar una miqueta alguns dies, me n’he adonat que no tinc ni ritme, ni xispa ni aquell punt de gas que s’ha de tenir per poder posar-se cara a cara amb una mitja marató de muntanya...Mama por !!!!. He fet rodatges suaus en pla, he sortit a fer desnivell contundent per muntanya, he provat de fer desnivell progressiu, i fins i tot he intentat fer un canvi de ritme... i ho veig negre, negre, negre.
Però no patiu per mi, sóc tossut de mena i penso treure temps al temps i intentar arribar “lu” més finet possible a la cita. De moment m’he agafat (be ell m’ha agafat a mi) un company per fer rodatges per Andorra a les sis del matí durant una horeta...què perquè a les sis del matí, doncs perquè dues tardes a la setmana vull fer roco. I us preguntareu i els altres cinc?. Doncs el cap de setmana per escalar i fer vida social. I els tres dies que et queden? Doncs per poder rodar per muntanya i intentar fer alguns canvis de ritme i alguna sèrie per poder agafar una miqueta de velocitat i xispa...
Per embolicar una miqueta més la troca vull enredar a més gent perquè m’acompanyin el proper dia 28 de setembre (a un mes vista de la mitja) i vulguin provar de fer, amb mi un 10.000 urbà. Si puc el voldria fer a 4,20 el quilòmetre això seria la bomba... Hem sortiria un 10.000 amb 43 minuts i 12 segons, molt lluny de la meva marca en 10.000...però seria una referència excel·lent...
Això son les petites il·lusions que cada dia hem fan pensar que soc un afortunat de fer i tenir la vida que tinc....
Us informaré.

P.d. Qui sap qui és el de la foto ?

dimarts, 2 de setembre del 2008

LA CAPRICCIOSA 240 mts (6a). DE GRANIT ANDORRÀ

A Andorra no tot és sucre poc refinat, ni güiski, ni tabacu, ni ipods, ni perfums enganxosos, ni pastis pels francesos o pistes d’esquí descomunals....

No? Doncs, no. També si escala; vies llargues, esportiva, alpinisme, gel i golouttes a l’hivern, esquí de muntanya....

...El divendres a la tarda per sortir de la monotonia i començar a tornar a fer llargs, quedem amb el Patrick, per fer una vieta llarga, ràpida, fàcil i bonica.
Via Capricciosa (6a), al Solà d’Enclar (Santa Coloma, Andorra la Vella) 240 metres ben buscats dins d’aquest caos de granit. Oberta l’any 99, amb parabolts. Via a prova de bomba. Tant sols heu de portar deu cintes i material per les erres , per fer els nous llargs de la via. Tota rapelable, però la baixada és fa ve per una tartera que ens porta al camí de l’inici amb 10-15 minuts. Aquí la ressenya.
El Patrick i jo ens i vàrem estar tres horetes, navegan per un granit excelent.

La via comença per una diedre molt marcat (a cinc minuts del cotxe, pàrquing del cementiri de Santa Coloma) i la primera reunió l’heu de fer al costat d’un bon arbre. No és perdedora, tan sols heu de seguir els parabolts. Al llarg tres trobareu una primera erre, seguiu més amunt i en trobeu una altre que és millor fer-la. La R-4 te una R-4 bis (un llarg de 20 metres al mig d’un bosquet, buscar-la un pel a la esquerra). De la R-5 a la R-6 és fàcil però un cop feta la placa/diedre seguir una miqueta més amunt i passeu a la banda dreta (fàcil) per trobar la erre.


Això si baixant, podeu anar a fer el guiri i deixar-nos alguna pela, per alguna botigueta que tenim pel País (que la cosa està muy mal)...i si no voleu fer el turista us recomano a fer unes tapetes al bar las Vegas a Andorra la Vella al carrer de la Sardana i si no a Sant Julià al bar Rosses (no se l’adreça però pregunteu-ho i us indicaran) No deixeu de provar el Ribeiro o el vino turbio.

Salut gent i us esperem...que no tot es formatge ni sucre.

dilluns, 1 de setembre del 2008

Esperò nord-oest del Font Negre (MD- 6a). 350 metres


Cap de setmana mogudet...No hem puc queixar, tot i estar mig convalescent:
Divendres a la tarda via llarga a Sant Coloma (Andorra) ja us ho explicaré. Dissabte, via llarga a alta muntanya, ara us ho explico i diumenge esportiva a Tres Ponts amb el Panxa del Bou Team (us estimo !!!).

El pic del Font Negre (2.790 metres) es troba situat a l’Ariège, just a la frontera amb Andorra. Per accedir-hi nosaltres ho vàrem fer des del punt duaner (riu Baladrà) d’Andorra i França, encara que creiem que des del Pas de la Casa també si pot accedir.

L’aproximació es força agradable fins que s’arriba a la morrena. Tot bloc i més blocs, però si t’ho montes be en surts força ben parat. A l’alçada de la canal de baixada (molt envident), deixem les motxilles i ja ens vestim de “torerus” . Fins a peu de via 2 horetes i poc (amb la calma) i 635 metres de desnivell.


L’entrada de la via és evident: a la dreta d’un marcat corredor per una fissura herbosa.



L1. IV+. Pugem per la fissura (desequipada) fins a trobar un petit pla herbós amb dos pitons (30 metres)

L.2. IV+. Seguim recte (per uns blocs una miqueta trencats) i passem a la banda dreta de la paret i fem reunió sobre una lleixa evident (40 metres)

L.3 V+. A la nostra esquerra ja es veu una fissura (tasconet vermell posat) que acaba sota un sostret. Sortim de la reunió baixant una miqueta per anar a buscar la fisureta, seguim recta i passem el sostre (un pitó), seguim per una placa fins ficar-nos en un petit diedre (un pitó). Al final del diedret sortim per la dreta i fem reunió a un replà. (30 metres).

L.4 V+. Una placa evident amb una fisureta amb un pitó. Recta per la placa enllaçant fissures i passant un petit sostret ha on muntem reunió a un pla força ampli. (35 metres)


L.5 IV+. Seguim amb lleugera tendència a la dreta per més endavant entrar a un petit diedre (encarar-lo per l’esquerra) i pugem a un plà ha on farem reunió. (35 metres).

L.6. III. Sortir per l’esquerra de la reunió i buscant la lògica (atenció blocs trencats) arribem a sota una placa amb uns blocs a l’esquerra força evidents. Fem reunió (30 metres).

L.7 VIa . Sortida evident de la reunió (mig en diedre, mig en bavaresa) i trobem un parell de pitons. Pugem al damunt d’un pedestal (petita agulla) i passem a la placa del davant protegida per pitons. Un cop feta la placa, xapem un pitó que ens queda molt a la dreta per retornar a la línia i seguim recta. Seguim la lògica. Fins arribar a un pla ha on muntem reunió d’un bloc.


L.8 IV+. Seguim per el fil de l’esperó, per alguns blocs inestables. Muntem reunió d’un bloc (35 metres).

La ressenya original ens marca tres llargs més de III+. Nosaltres ja ens vàrem desencordar i vàrem seguir fins al cim. Un cop al cim, crestajar una miqueta (fàcil) anar a buscar la canal evident. És la segona que trobem (molt ample).
La via te un recorregut de 350 metres amb un desnivell de 285 metres. Anar fent, amb cordada de tres i un d’ells (jo en concret) marejat i amb nàusees i vàrem estar 5 horetes.
La via està desequipada. Als llargs més difícils trobem algun pitó. I algunes reunions (no totes) hi ha dos pitons i alguna baga vella.

Material: 12 cintes. Joc complert de camalots fins el tres, joc de tascons i bagues llargues per fer alguna reunió a blocs.
És una via alpina d’anar buscant la lògica. No es fa gaire hi trobem molt liquen.
El cim està a 2.800 i la via està orientada nord-oest...Bona per l’estiu calorós.
La baixada fins el cotxe 2h trenta o quarant cinc, no ho recordo...


Nosaltres vàrem fer el retorn per un petit llac que hi ha molt més còmode per evitar els blocs de pedre.
Be gent, demà la ressenya de la via llarga del divendres.
Ahir a tres ponts esportiva sota l’aigua...Però vàrem escalar que d’això es tracta.

Salut !!!!