dilluns, 30 d’abril del 2007

ESCALAR A PERLES, BODA I ESCALAR A TRES PONTS


Gent, ha estat un cap de setmana complert, si contem el divendres a la tarda com a cap de setmana.

El divendres no pintava massa be, allò típic de núvols i clarianes i algun ruxat. Però havia quedat amb la Mercè i aquest cop decidim anar cap a Perles. Jo tenia ganes de provar un 6c llarg (30 metres) que és diu Tos de gos, execelent línia. Primer escalfem al costat de l'agulla de l'Alba, vies faciletes i recomanables per novells/es. Al final la Mercè es decideix i fa de primera !!!. Fem un 6b Torrent de Bres, es estrany costa de possar-s'hi be. Un cop escalfat em posso al 6c, és una via molt guapa que me la faig a vista (em costa força, haig de desfer algun pas). I a l'últim xapatje pateixo, però me la trec. Guais. Acavem la tarda escalant altres vies...Ha estat una bona tarda.


El disabte tocava casament a Lleida. Fixeu-vos, es casava una noia de les comarques tarragonines amb un noi suec i que els dos viuen a Londres... i es casen a Lleida !!!. Estrany oi ?. La veritat esque hi ha via gent 21 nacionalitats diferents. Visca la multicultaritat, sueques, daneses, anglesses, catalanes, be una munió (quina paraula eh?) de noies i nois d'arreu. Jo com que soc tallat de mena tant sols arrivar ja em vaig fotre un parell de Martinis i anar fent tu...S'ha de reconèixer que m'ho vaig passar molt be. Al final del sopar i quan ja destilava alcohol va començar el ball: ABBA, Bonym (o com es diguin) i tot el que sonava...


Diumenge tres ponts amb el Xavi i el Patrick. La veritat es que les primeres vies em van costar i força. Però li vaig fotre quatre pegues a un 7a que es diu Xorrera. Està clar de que es tracta, d'una xurrera, una via molt física (que a mi em costen). Cada cop vaig caure més amunt i a l'últim pegue vaig caure a dalt de tot (ràbia), però ja la tinc molt a punt. El Patrick va encadanar al tercer pegue Acrobata (36 metres de via) 7b+/c. Està fet una màquina.

Au, avui a currar i demà a tibar-li amb la Santa.

Salut !!!!!

divendres, 27 d’abril del 2007

GÜENAS !!!!!!




Ep gent...


Ahir vaig tornar a sortir a rodar; mateix ritme que l'altre dia i diferents sensacions. El cert és, però, que tenia la sensació que anava un pel més ràpid i sobretot amb moltes més bones sensacions. Fins i tot vaig allargar la sortida i vaig fer uns 12 kilometrillos. Ja està be. Ara bè al tornar cap a casa tenia la musculatura agarrotada a tope (no me siento las piernas, quin clàsic). Sensació estranya...peru es lu ke hi ha. Content per les sensacions i sobretot per el cardio i la respiració. Correctísim. Haig de reconèixer que queda mooooolt lluny aquells ritmes de rodar a quatre el km. Ara no és el cas ara tant sols toca fer milles per agafr el "fondu" necessàri per complir els somnis.




Be family, el cert és que no tinc molt que dir-vos. Em vindria de gust fer-vos un discurset d'aquets alternatius sobre el consumisme, l'habitatge la nostra societat neoliberal...Però com va dir aquell "ara no toca".


Avui a tibar-li, demà acta folklòrik, diumenge a tibar-li i anar fent


Salut gent

dimecres, 25 d’abril del 2007

BON DIA AMICS


Avui no tenia massa cosa que explicar-vos, la veritat, però ara fa un momentet he entrat al blog del meu amic miki (podeu veure el link al costat) i m'ha tocat la moral el que li ha passat. Més endavant us ho explico.

Ahir era dimarts això vol dir roco i darrerament roco vol dir sèries i més sèries, encara diria més vol dir fer sèries... Primer de continuitat amb pressa grosa cinc minuts seguits i tres de repòs. Parada de dee minuts i resistència amb pressa petita tres minuts (60 passos) i cinc minuts de repòs....aixì fins la muerte !!!! Acavo amb un mal de braços important...Que hi farem és el que toca.


Ja fa uns quants dies (desde divendres pasat) que no toco roca i sincerament que en tinc moltes ganes; Mono a saku però com diuen al magrib "las prisas matan, amigo". Paciència i més paciència. Mireu a vegades a la vida s'ha de saver estar a lloc i situar-te al teu lloc. Quan tens un fill aprens que moltes vegades et toca fer de pare; és a dir poc o molt et toca sacrificar-te i no sempre pots fer el que et dona la gana, això està clarísim. Però amb els anys, quan et fas gran, te n'adones que a vegades tambè has de fer de fill. És a dir estar pel pare o la mare, i ara és un d'aquets moments que toca fer de fill i sencillament està per la mare (jo ja m'entenc...).


I el que us explicava al principi. El bo del Miki fa ironman's de fet és finishers, per treures el barret, un apasionat de la vida, de l'esport i de la filosofia de viure i deixa viure. Doncs be, ara resulta que l'ex futbolista del Barka, Luis Enrique , es dedica a fer Ironmas (be ara està entrenant) i el tio ha fet un mega video digne de la factoria de Bolliwod (o com s'escrigui) i el ven i allò típic con lo que saca pa una ONG. El pajaru en qüestió (que és mereig tot el respecte tampoc cal liar-se) te toooooooot el temps del mon i tambè part de toooooota la pasta del mon. Tan és així que quan aquí fa fred és llarga a entrenar a Australia (tot correcte, cap problem). Però perquè tothom és treu el barret i tothom en parla d'aquest paio hiper mediàtic, la premsa, mitjans especiatlitzats...fins i tot els mateixos esportistes amateurs!!! sembla que tinguin orgasmes siderals quan estàn al seu costat...per què?. Tenin en compte que te marques discretes de mitja marató i marató?. Sembla que la gent s'oblidi que els veritables herois són els que es treuen hores, per entrenar, d'hon no entenen, perdre hores de son, d'estar amb els col·legues, amb les parelles... Qui fa que una marathó sigui important, el Gebresalassi que cobra 5o kilos per corre i 5o més per guanyar-la (de les antigues pessetes) o els 10.000 que van al seu darrera i pagen 60 eurinyos per corre-la. Qui és qui la fa popular ?. Toquem de peus a terra...Doncs al bo del Miki per insunuar això es veu que a un foro, ple de majares i lokus, l'han fotut a parir. Gent viure per veure. Ja ho deia el Loquillo "el himno nacional nunca me hizo levantar". Per entendren's que bo que és, no seguir el ramat. Un cop més felicititats Miki.

Per cet nois m'ha entrat un troyano a l'ordinador que es diu SPYLOCKED que és molt bestia i desvia l'informació ves a saver hon. M'han de refer el disc dur. Al lloro penya que entra troyanos i fidels seguidors del ramat estem apanyats

Salut gent

dilluns, 23 d’abril del 2007

MAL DE DITS I MAL A LES MANS


Gent, se m'acumula la feina. Tinc coses a dir-vos i no se per hon començar?????.

Anem a pams.

Divendres a la tarda vaig quedar amb una amiga meva per anar a tibar. Vàrem decidir anar al sector de la Paret de l'Obaga negre, nou sector equip per gent de la Seu d'Urgell. Bona feina i ben feta la que han fet. Vies de fins a 33 metres i molt guapes. Un pany de paret d'una roca execelent.

Podriem dir que vàrem estar acompanyats per un concert de trons, i amb algun llamp despistat, que al final fotia por. Quatre gotetes per tocar la pebrotera i prou, encara rai.

La tarda podriem dir que va ser fer força profitossa (quin vocabulari que m'està sortint avui) amb tres hores vem fer cinc vies i totes a vista. 6a, 6b, 6c, 6c+ (guapísim) i 6b per relaxar. Va ser una bona tarda tibantossa. Vàrem fer totes les vies de 30 a 33 metres, bons llargs. El 6c+ te una seqüència de moviments, de placa i pressa petita molt xulos i disfrutons. Les vies estàn ben asegurades amb alguns "alejes" per donar-nos una mica de vidilla. Que tambè està be. La meva companya d'escalada (que per raons personals obviarè el seu nom). Va escalar de segona quatre de les cinc vies i tot s'ha de dir que feia mesos que no escalava i ho va fer de conya.

No patiu que la meva Santa, que cada dia o es més, n'està al corrent, malpensats !!!!!!.


Be i ara us explicarè el motiu del títol del post d'avui; Dissabte 12,15 de la matinada, les mans i els dit em fan tant mal com si haguès acavat de fer una via de 500 metres. Em bullen i les tinc vermelles i inflades...de què ? Doncs sense cap mena de dubte del millor concert que he vist a la meva vida. ROGER WATERS in action. Si, si en majúscules. Va ser genial, increïble, suprem, addhuc (com diu el Presi.).


La cosa prometia i ell i tots els seus MÚSICS i VOCALISTES no vàren fallar per no parlar-vos dels efectes especials, la psicodelia i l'execelent so. Quin joig i quina joia (carai com estic avui) poder viure en directe una de les icones de la música psicodelica, sinfònica i underground de la nostra història contemporania i tot gràcies aquí?....Efectivament de la meva Santa que em va regalar unes entrades genials.


Palau Sant Jordi a reventar 18.000 ànimes entregades i entusiastes corejant i cantant The Wall, The Animals, The dark side of the moon, Wish you hare...Be un repertori de Pink Floid per possar-te la pell de gallina tres horetes de concert. Enveja ???? Ho sento és el que hi ha. Concert dividit en dues parts. Va començar amb un tros de el mur, seguit de wish you hare, the Animals i un petit repertori seu, tot amb imatges dels Pink Floyd originals: Sid Barret i companyia. Missatges durs contra Bush i l'imperialisme del terror...ACULLONANT i la segona part l'extàssis. The dark side of the moon íntegra quina passada !!!! per molt que expliqui no es creïble. Tot el Palau dret entegat cantant i FLIPANT. Visos...THE WALL...la repera amb imatges del mur de Palestina i crític molt crític. Modest, molt modest, retirant-se de l'escenari quan entraven solos de guitarra, saxo, veus o el que fos.


Quina nit !!!!! Moltes gràcies Ester. Quedarà a la meva memòria per sempre més.


I per acavar dir-li al anònim de l'altre dia que em deia que el que tocava era al seu fill...doncs si, però toca els sintetitzadors je,je,je...


Au salut i a tibar amb o sense els Floyds, Pink Folyd not dead !!!!!


divendres, 20 d’abril del 2007

ANAR FENT...


Ahir era el dia de tornar a agafar les sabatilles de corre. Feia la tira de temps que no sortia a rodar. Vaig deixar les "voladores" (quins temps aquells!!!) a casa i lògicament em vaig possar les d'entrenament.
Pulsómetre a 150 pulsacions de màxim i apali (quin mot tant bonic) a rodar. Tinc clar que el que haig de fer a partir d'ara quan sorti a rodar. És justament rodar... no m'interresen per res els ritmes de pas del quilòmetre. Amb aquesta filosòfia clarísima, començo el meu rodatge. Quines sensacions tant desagradables. Estrany, estrany. Quan porto mitja horeta tinc un baixon i quedo una miqueta esbait...em recupero be i de cop agafo sensacions de quan corria. És a dir rodar i que el cap no tingui de pensar en res i de començar a gaudir de la sensació de corre i de notar l'aire fresquet que et toca a la cara. És aquell moment que el cos i la ment funcionen independentment. Les cames funcionen be i el cap s'envà i comences a pensar en els projectes que t'esperen i que aquest fet de sortir a rodar et portarà a fer realitat aquest somnis alpins...És a dir comença el moment de les palles mentals.

Al final 56 minuts (11,5km) de rodatge, suau, suau, d'una mitja de 141 pulsacions. És el que volia.
Aquesta tarda a escalar una miqueta. Demà el matí mentre el nanu faci deures a escalar un miqueta més. I a la nit... Ahi a la nit. L'Ester m'ha regalat unes entrades per anar a veure un dels meus ídols musicals, Roger Waters. Si, si, és viu i demà toca al Palu Sant Jordi...
El dilluns més
Apala salut

dijous, 19 d’abril del 2007

PILLAT



Buscant en el nostre gran diccionari de la llengua catalana, no he trovat la defenició d'aquets mot tant nostrat, pels escaladors i d'altres especimens, com és pillat. Les més properes son:
Pillada: f. Acció pròpia d'un pillet
Pillet: m i f. Murri, múrria.

És que gent el catala moltes vegades es carca, carca, com és posible que pillat no existeixi ¿.....?
Pillat: m i f. Home o dona del gènere huma que està pillat (tal com diu la mateixa paraula) a la roca.
I es que m'he tornat boig ? " estàn boigos aquets romans"

Ahir a les quatre tenia una reunió i la cosa es va acavar molt avans del que jo em pensava. Trucada al bo del Xavi Pastor: "mestre com ho tens per tibar ?". Al cap de mitja hora ja estava arribant a Coll de Nargó sector dipòsit. La cosa pintava lletj, lletja. El cel súper tapat i negre, negre. " Amenaça tormenta..." " No, aguantarà" Si , si. Vàrem fer dues vietes i corrent cap al cotxe. Per cert un 6b súper recomanable (txiri-miri) i és que amb aquest nom...Res de bo podiem esperar. Doncs això, els dos al cotxe i molta cara de mala ostia... Cullons....

Passem a prop de Tres Ponts. Xavi que et sembla si parem. Aquí no es mulla mai la roca. Em mira amb una cara que li entenc el que pensa..." que vols tiu es la pitjor droga, la que més enganxa...Me corre el magnesio por la sangre !!!!!" I tot seguit comença una disputa de ferides de pillamenta haviam qui ha fet més bogeries per anar a escalar. Que si tat , que si tal i a més qual...que tal y tal....
En fi que amb tot això ja som a peus de vies. Em passat el sector lolo ni mirant-lo i això que hi havien uns euskalduns fent 8a...i nosaltres amb lo nostre. Doncs jo una vegada....Vale, vale... i començo a pujar a un 6b arrivo a la xapa i cullons les cintes!!!!! au desgrimpa. I passem una bona estona escalant fins que el negre sen's menja....
Oiga doctor. Però que em passa estic boig ? . Visca la Lokura. Sóc terriblement feliç....
Avui canvi de xip em toca començar anar a correr...que hi han projectes interessant per l'estiu. Projectes alpins, però bons projectes.
Salut Lokus !!!!!

dimecres, 18 d’abril del 2007

DECEPCIÓ


Avui no us explicarè massa cosa d'escalada ahir vaig fer sèries al roco i tampoc hi ha masses novetats. SERIES = PATIMENT.


Estic decepcionat perquè resulta que el gran epitafi d'en Groucho Marx " Perdoni senyora que no m'aixequi" És una llegenda urbana. GRAN DECEPCIÓ.

Vosaltres teniu epitafis?.

Jo en tinc dos de pensats. Ja que vull que m'incinerin vull que em possin:

A- Estic fet pols


El problema és que vull que tirin les cendres pel monte. Ha hon possar l'epitafi?.

Kins mal de caps...

Salut

Pd. El meu col·lega Patrik em va enviar ahir un sms (que m'ha fet molta il·lusió, bon col·lega) i m'ha informat que s'ha encadat la via Acrobata de Tres Ponts. 7b al segon pegue. Felicitats bou

dimarts, 17 d’abril del 2007

BUFFFFFF, SENSACIONS........


Avui no tenia massa cosa que explicar-vos, referent a l'escalada, ahir dilluns és a dir descans !!!. Però sempre hi han històries i coses per explicar. És que ahir em va trucar el meu amic Patrick i em diu "tio que marxo tres dies a Siurana" . Tres dies entre setmana a escalar. Tres dies fanàtics i amb sol, solet...jo tindrè de ser feliç pensant que falta poc pel cap de setmana. Intentant trucar a la penya haviam si enganyo a algú per poder anar a Sant Coloma a tibar el dimecres a la tarda quan plegui a les 17 h del curro....Però llavors penso que si no fos per aquestes hores de feina no podria gaudir mai d'aquestes hores d'escalada i encara penso que per sort i en el fons sóc un afortunat. Quan ja ho tenia coll avall i ja m'havia autoconvençut he rebut un mail d'un vell amic, més fanàtic que els fanàtics, i em diu :"entre setmana et pots escapar per anar un dia a Tres Ponts ?"... Cullons tindrè de tornar a fer-me un acte de reflexió i fer un nou psicoanàlissis per entendre que m'està passant...La gent escala entre setmana !!!! i vosaltres ? Que foteu entre setmana ?.

El millor de tot plegat, però, és que el meu col·lega Patrick s'ho estarà passant bomba. I que amb el meu vell amic, sembla ser que recuperem una bella amistat...

Salut gent !!!!

Per cert les fotos que penjo son gentilessa del fotògraf Simon Carter

dilluns, 16 d’abril del 2007

FA-NA-TIS-ME


Crònica d'un cap de setmana fanàtic:

Si, penya lo del dissabte va ser pur fanatisme, però va valdra molt la pena...ja ho diuen "quien la persigue..."

La culpa la te el mono. Aquest síndrome que t'agafa per tot el cos i et fa estar neguitós, nerviós i fins i tot veus al·lucinacions: vas pel carrer i veus línies imaginaries per tot arreu, t'imagines tibant per qualsevol petit lloc, fins i tot tens suor freda quan sents al Mauri dient; Plujes a tot el País..NOOOOOOOOOO!!!!! i et despertes suat i fet un fàstic. O fins i tot com dissabte que plovent i tot agafes el cotxe en un acte de fe inverosímil i vas cap aquí i cap allà buscant el sol o algun punt ha hon la roca no s'hagi mullat....FE s'ha de tenir fe i com diu la meva Santa "sempre positiu".

El Patrick i jo a les 10,30 del dissabte ja estavem a Can Tahussa (bar de Coll de Nargó) fent un cafetó i mirant ressenyes i més ressenyes i a fora xiri-miri i la roca més xopa que un spontex dins d'un cubell...I venga mirar ressenyes..."...y nos dieron las diez i las once, las doce, la una..."

Osti tio darrera el titolo gros desploma una mica i potser no està xop...Cotxe i cap alllà. Plou, ens canviem a la furgona i ens possem a un 6a "per escalfar" ¿....?. El fem i corrent cap a la furgona que ara ja plou més.

Potser a Perles....¿....? S'ha de ser innocent...encara més aigua i més moll.

Sense dir ni piu cotxe i cap a casa. Espera't que truco a l'Ester haviam que tal a Andorra. Tampoc pinta massa be. I en tot això passem per Tres Ponts afluixem el cotxe i la roca està seca. Territori Lolo. Aparquem i trovem a l'altre fanàtica d'Andorra: la Cristina Vilella.

Fantàstic tot està súper sec. Que guapo nenggg....l'hem encertat !!!!! Finalment ja son quarts d'una, però ha valgut la pena. Ens hi fotem i cada u fa sis vies.Tope !!!!.

El Patrik fa el seu primer 7a+. La Cristina fa el seu primer 7b+ i jo desprès de moooolt temps faig un 7a passant cintes. El primer fora de Perles. Collunut !!!! Quin dia...visca el FANATISME

El diumenge enrredo a la meva Santa i anem a Coll de Nargó sector dipòsit. Fa un dia estrany ara sol, ara calor, ara un vent que emprenya. Però faig cinc vies un 6c a vista de placa dur i guapo i em posso a un 6c+ que me'l trec amb una caiguda. Molt guapo de placa amb uns passos de nyapes durs. L'Ester es fa un V+ amb dos passos durs a dalt.

Osti tu quin cap de setmana tant i tant aprofitat....

Salut gent !!!

Recordeu d'explicar-nos llocs i sectors per anar o el que vulgeu...

divendres, 13 d’abril del 2007

H2O



Doncs res volia escapar-me un altre cop a Santa Coloma i vaig acavar al roco...Res a dir però millor la roca i l'aire fresc.


Ahir em vaig currar unes sèries de continuitat molt guapes i les sensacions vàren ser genials. Em començo a trovar súper motivat i finet...

Avui poca cosa gent. Esperarem el temps del cap de setmana i haviam si podem anar a tastar roca.

Salut penya !!!!

Haviam si la gent aporta comentaris i ens diu llocs per anar a tibar o reflexions seves...Ànims penya !!!!

dijous, 12 d’abril del 2007

PUNTS CARDINALS VIDEO

Aquí us penjo el video que hem realitzat els "Kutres songs".
Càmera: Bernat i Patrick
Realitzador i editor: Patrick
i jo?....

Cementiri climbing


No és el títol d'una peli friki, ni d'una de gore, ni una patillada hispano-italiana...Sencillament és una tarda d'escalada al sector "cementiri" de Santa Coloma d'Andorra. Dels millors llocs per fer esportiva que tenim en aquest País. Vies llarguetes 20-30 metres d'un granet excelent.

És que ahir a la tarda ja tenia mono de tibar i lógicament no hem va costar pas massa quedar amb el meu company tibantós Patrick.

Ep tio anem a tibar-li ?

Fet, a les tres al pàrquing del cementiri (quina cita tan excitant)

Som conscients que ens costarà adaptar-nos al granet desprès de tants mesos de calcàri i encara més al grau ajustadísim d'Andorra.

Escalfem a l'únic 5+ que hi ha al sector. Seguim per un 6b (Costas p'atràs) molt guapo sobretot a la sortida. El Patrick li te el ull ficat a una líni gaupíssima; és una fisura tope yosemítica de 7a+ (tosina treu la tarifa). Al principi pensava que se'l treuria, però arriva a la secció de vol...i aqui comença a desafiar a la principal llei del Newton i és fot uns bons viatges. Al final arriva a la cadena. Súper flipat de la fantàstica línia. Diu que és molt dura. I veient-lo patir com ho ha fet m'ho crec.

Em toca a mi, estic motivadissim i hem posso a un 6c (É ottima). 25 metres de plaques graníticas molt guapes. Entrada dura i fineta, desprès la cosaés relaxa per acabar en una fantàstica placa, tècnica. I aquí be la desesperació. Ja he superat l'últim seguro i tinc la cadena a tocar. Em queda un pas finet i obligat. Pillo una micro pressa amb la dreta per superar-me i pillar el kantu bo amb l'esquerra per xapar i ... crec!!!!! es trenca la micro pressa...NOOOOOOOOO!!!!! i... volareee oooo, cantare uuooo. No m'ho puc creure ja la tenia feta i a vista. Baixo i la desmonto...Grrrrr. Però estic content.

El Patrick és possa a un 7a (nyapus guapos) el nom ja feia preveure alguna cosa lletja. Resulta una via inverosímil i raríssima...és ratlla i baixa. Diu que encara és més dura que el 7a+ d'avans. Ara jo hem posso a una altre 6c i tambè em baixo amb la cua entre les cames...no l'entenc. Però com que estic motivadissim em posso a un altre 6b+ (Perla). És xulo i me'l trec be. I per acavar el Patrick fa el 6c que se m'ha arrencat la pressa. Li costa l'inici de la via però la resta s'ho fa súper xiulant.

Ha estat una bona tarda tibantossa. Avui si hi han ganes a tibar una miqueta al roco. Ahir vàrem fer un bon exercici de tècnica, adderència i equilibris... A i d'escola de vol.

Salut gent.

Quan tingui un moment us penjarè les ressenyes d'aquest sector.

dimecres, 11 d’abril del 2007

PUNTS CARDINALS ( PART 2 i FINAL)


La mascota que vàrem adoptar a Albatàrrec, al forn de l'Angelines









Rock Trip Sadernes i Margalef















dimarts, 10 d’abril del 2007

PUNTS CARDINALS ( PART 1)


S'ha acavat... La Setmana Santa 2007 ja és història...snif, snif,snif.

El resum d'aquesta penitència d'aquets quatre dies és...

Patrick. 8 7a's (set a vista un al segon pegue). Diversos 6c's

Bernat. 2 6c's (els dos a flash). Diversos 6b+'s

Isidre. 4 6c's (dos a vista i dos al segon pegue). Diversos 6b+'s

Uiiiiiiiii quina penitència !!!!! Ha estat increïble.

Han estat uns dies de Rock trip. De viatge, de punts cardinals, a la recerca del sol, per dues escoles catalanes, buscant vies llargues i línes espectaculars...Crec que ho hem aconseguit.


Un d'aquets quatre dies mentre esmorçavem, al peu de la furgona, i esperàvem el sol, el nanu, Bernat, diu: ... si el sol surt per aquí... el nord és per allà... No Bernat si el sol surt per aquí, que és l'est, ha hon és el nord ?. A clar cap allà. Be doncs, ha on és el sud?. Cap allà... I aquí comença una conversa d'aquelles típiques que tens per fer temps, tot esperant el sol. Que si els àrabs ressen mirant l'oest, que si els àbsis de les esglésies romàniques estàn orientades cap a l'est...Que no, és la porta principal que està orientada a l'est, que no que és l'àbsis...i aquí un seguit d'exemples...i bla,bla,bla...Fins que va acavar en un lio mental important que al final ja no savem ha hon son els punts cardinals.

Això passava a Sadernes ( Alta Garrotxa) escola escollida a darrera hora desprès de veure que la cosa pintaven bastos per la zona de Siurana. La decisió va ser el mateix dijous a les tres desprès de consultar a diferents llocs el temps. I la vàrem encertar de ple... El divendres al matí fotia un bo de por. El lloc és una autèntica passada, més que recomanable. Molt tranquil, molt farèstec, amb uns barrancs guapísims i una gent encantadora (els del càmping de Sadernes, els de l'hostalet, la gent que te cura d'aquets parc protegit de l'Alta Garrotxa...). La escalada és en un calcàri força bo de vies verticals i relativament llargues de 20 a 30 metres amb un grau just, no és el de Siurana i tampoc els regals de Perles. Guapo!!!!.

El primer dia costa agafar el tacte. Però tot i aixì ja surten 7a's, 6b+ (durs) i un 6c al segon pegue. Per cert molt recomanable un 6c+ (la mort del lloro) 30 metres de continuitat, en una línia molt guapa (tinc una caiguda, llàstima). Acavem una bona primera jornada. Al segon dia tambè surten forces coses, més o menys com el primer dia. El dia anterior decidim que a l'endemà faríem un canvi i aniriem dos dies a Margalef. Estravasserem Catalunya seguint un cop més el sol i giant-nos amb els punts cardinals. Anirem del nort-est de Catalunya, al sud-oest. Et situes Bernat ?. Pse, pse...O deixem corre acavem d'escalar a les quatre, fem la cervesseta nostre de cada dia i cotxe i cap a Margalef. Eix transversal i cap a Lleida i d'aquí a Margalef. Avans, però, parem al poble d'Albatàrrec, al forn de l'Angelines (una dona molt simpàtica) comprem pa i una coca de carbassa increible i aqui adoptem un pollet que a partir d'ara serà la nostra mascota...

El viatge és genial tot i que dura quasi quatre hores. El Bernat flipa anem amb furgona, rotllo escalador i el tio ja es veu vivint així tota la vida ( i nosaltres tambè).

Arrivem a Margalef. El lloc és fantàstic roca, roca i més roca d'un conglomerat que fa que sigui una escalada diferent i molt divertida.

El Jordi, el guarda del refu. és un tio encantadori el refu. súper acollidor. Hi ha força gent i ja se sap trobes de tot, plastes, gent al seu rotllo i el típic roncador. Quin cabrooon, tota la nit sensa parar. Increïble. Menys mal que fot el camp... Els dos dies escalem de conya. El Bernat és destapa i fa dos 6c's a flash. El Patrick segueix sumant 7a's a vista i jo vaig fent 6c's. Molt recomanable escalar a Margalef.

En definitiva seguint els punts cardinals hem estravassat Catalunya i em tibat de valent.

I les noies? Pedalant quatre dies pel canal du midi a França. Quatre dies 200 kms. Estàn fetes unes màquines. Felicitats: Marta, Mercè i Ester.

Demà la segona part i us presentarè la mascota que vàrem adoptar.

Salut gent !!!

dijous, 5 d’abril del 2007

MEA CULPA, MEA GRANDISIMA CULPA


Es que ahir a la tarda, em tenia de preparar tots els trastos per anar a escalar durant aquest quatre dies...que si el "jalo", que si la roba, el sac...i tot per doble lo meu i lo del nanu...És a dir que no vaig fotre res de res. Be això no és del tot cert vaig somiar. La ment va començar a recorre sinuosses plaques de calcari, infinites i inacabables fisures de granet, rectilínes linies...I tot això estirat al sofà de casa. I al culpa la te un fantàstic article de l'últim desnivel. És el relat de la via Riders on the storm que si no vaig errat la va obrir el Wolfang Gullich, Kurt Albert i tres més, va ser a l'any 1991. Una via a la Torre central del Paine. 1.200 metres de tapia de 7c i A3 (glups!!!!). Ara l'han repetit un grup de quatre belgues i alucines mirant les fotos i llegint el que t'explica aquesta penya. I lògicament és inavitable pensar en somnis teus i en vies que t'agrdadria fer: Salathe al Capitan, la regular al Half Dome, la totxaire a la paret d'Aragó... i milers de rutes que hi han pel món....

De moment ens conformarem en quatre dies a Siurana.

Venga gent sort i a somiar

dimecres, 4 d’abril del 2007

DELFOS (PARET DE CATALUNYA/MONTREBEI)




Be, gent ja fa uns dies k vàrem fer aquesta via, ja vaig fer un post, però avui (dimecres sant) us passarè la ressenya de la via. La foto i la ressenya l'he tret del llibre Montsec Oeste del Luichy i del Xavier Buxó (gràcies).


En vermell (rojo) hi ha la ressenya oficial i en verd (verde) la variant que vàrem fer nosaltres que pensem que ès 6a+/b. Un tram fisurat de 15 metres, que es protegeix amb friends mitjans (camelots) i un del 2 ó del 3 a la sortida. Molt recomanable.


Nosaltres vàrem sortir des del prat, però segur que desde Montanyana és més ràpid. Vàrem baixar molt, molt, fins situar-nos més o menys sota la via i encara vàrem baixar més. Fins trovar una canal amb una corda fixa, vàrem pujar-la i això et deixa a una feixa, que llavors (mirant la paret) has de seguir-la per la dreta i amunt, és molt evident, passe per la feixa fins situar-te facilment a peu de via. Grimpadeta fàcil i ja troves una alzina enorme. Ja ets a la role 0.

Ahir molt roco amb unes sèries inhumanes de continuitat...Fet pols
Fins una altre

dimarts, 3 d’abril del 2007

PERRU,PERRU,PERRU


Ahir estava gos, gos...i mireu que vaig plegar d'hora del curro...però plovia i tot plegat. Fa dies que em dic a mi mateix "noi tindries d'anar a correr o a caminar pel monte" , però es que em fot com mandra...que hi farem estic pillat a la roca i no hi ha manera de pensar en res més.
Be si que penso en altres maneres de fer fondo... I tambè penso ens els propers quatre dies de Setmana Santa i desitjo que foti bo per poder escalar a tope.
Res gent, que avui vaig al roco i endavant...
Recordeu...res demenjar carn i penitència molta penitència
Au salut i mireu aquest video de psicobloc per possar-vos les piles

dilluns, 2 d’abril del 2007

ARA CAP AQUÍ ARA CAP ALLÀ


Quins dies tan estranys !!!! Tot ho tenia ben quadradet, semblava que no tenia de fallar res...i gent, tot ha estat diferent del que em pensava. L'únic que ha quadrat ha estat el divendres per la tarda....

Divendres a la tarda amb el Xavi Pastor baixem a tibar a Coll de Nargó. Semblava que no podriem, a Andorra plovia a tope. Però que coi baixem igualment i l'encertem anem al sector de baix, un sector antic amb vies dures. Comencem per una via que tenia de ser fàcil i no ho és gens... Seguim per un 6a+ dur "nou mamelles". Fem un 6c/c+ " Patir si eh?" i ja us asseguro que baig patir i molt, no l'encadeno ni de fallo. Tot i aixì estic motivat i em posso a un altre 6c "L'ase estimbat" . Molt guapo una entrada fineta, et porta a un tram més tranqui per encarar un seguit de passos durs i molt tècnics; m'ho miro... m'hi posso no quedo gens ben possat, desgrimpo per fer un repòs natural m'estudio be el pas i m'hi torno a possar sembla que tot va be... haig de fer un pas molt llarg (per mi) i d'equilibri, peus en addherència i quan estic tocant la pressa...avall!!!! quina ràbia o tenia, o tenia...un bon vuelo molt ben controlat pel Xavi o provo tres cops més i els tres hem passa el mateix, canvio el peu de lloc i "raca" em surt el maleït pas. Via guapa. Al proper dia l'encadeno fixe.

El dissabte va ser de lo més subrealista que m'ha passat darrerament. Primerament tenia d'anar a la paret bucòlica, anul·lat, desprès volia anra amb el Patrik i el Pierre a Santa Linya, però quedoa amb l'Ester per anar a Perles. Finalment em decideixo anar a Sant Linya però impossible contactar amb els germans Perrisè. Res doncs cap a Perles amb l'Ester. El dissabte ens despertem i ha nevat uns quatre dits...cullons !!! ens entretenim força fent encàrrecs i sembla que el dia s'arregli. Cotxe i cap a...Coll de Nargó, sector Coll Piquè. Més o menys el matí s'aguanta. Faig un V+/6a per escalfar, li monto un V+ a l' Ester que s'ho curro i se'l treu!!!. Faig directament un 6c de 35 metres a vista !!!! (crec que és un 6b/6b+). L'Ester és fa un V i un V+...requetebè. Està tope contenta i jo tambè per ella. Per acavar em posso a un 6b dur, duríssim i em caic a l'últim pas !!!!. Cotxe i cap a Àger que demà si tot quadra (que de moment no ho sembla) Paret de Catalunya. A Àger i fot un bo de por. Aquí he quedat amb el Patrik i el Pierre que estàn exultants, el divendres vàren fer la Desequilibrio hormonal de la Paret de Catalunya tota amb lliure 6b+ .Olè els seus ous...estàn com a motos i avui han encadenat dos 7a a Sant Linya. Ep i demà que fem? pregunto inocenment. Anem a fer esportiva a Os de Balaguer. Ah!!! ok, ja no be d'aquí aquest cap de setmana es ben estrany. Sopem a Àger i cap a Os de Balaguer. Dormim com aquell que diu a peu de via. Monto la tenda i quan fa una horeta que estem dormint es fot a ploure...son les nou del matí segueix plovent...Cotxe i cap a Andorra...Ha hon acavem? al Roco de Canillo. Cremant energies i mala llet...

Tot i aixì ha estat un bon cap de setmana...com darrerament. Que be que ens o passem !!!!

Ara ens esperen quatre dies a Siurana !!!!. Si tot quadra, està clar !!!!

Salut....