Es que ahir a la tarda, em tenia de preparar tots els trastos per anar a escalar durant aquest quatre dies...que si el "jalo", que si la roba, el sac...i tot per doble lo meu i lo del nanu...És a dir que no vaig fotre res de res. Be això no és del tot cert vaig somiar. La ment va començar a recorre sinuosses plaques de calcari, infinites i inacabables fisures de granet, rectilínes linies...I tot això estirat al sofà de casa. I al culpa la te un fantàstic article de l'últim desnivel. És el relat de la via Riders on the storm que si no vaig errat la va obrir el Wolfang Gullich, Kurt Albert i tres més, va ser a l'any 1991. Una via a la Torre central del Paine. 1.200 metres de tapia de 7c i A3 (glups!!!!). Ara l'han repetit un grup de quatre belgues i alucines mirant les fotos i llegint el que t'explica aquesta penya. I lògicament és inavitable pensar en somnis teus i en vies que t'agrdadria fer: Salathe al Capitan, la regular al Half Dome, la totxaire a la paret d'Aragó... i milers de rutes que hi han pel món....
De moment ens conformarem en quatre dies a Siurana.
Venga gent sort i a somiar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada