dimarts, 21 de desembre del 2010

ÀGER AMB PLUJA, POCA FEINA...

Cloc,cloc,cli,clic,clic...
I l'acceleració del degoteig ha sigut el nostre despertador...
Miro el rellotge i són les sis del matí. Els del temps l'han encertada !!! 
Cagun tot !!!
Xec, està plovent...






diumenge, 12 de desembre del 2010

ANEM SUMANT

El pic de Tristaina vista del cim del Peyreguils
Primeres llums al pic de Creusans i al pic de Cabayrou

Inseperables !!!

divendres, 10 de desembre del 2010

TONGARIRO, KAKATAHI

Tongariro  
Tongariro 
Kakatahi

divendres, 3 de desembre del 2010

Ja hi tornem

Ja hi tornem a ser-hi.
Després d'un any parat tornen les sensacions.
Fred, fred i més fred.
Neu, neu i molta neu freda i volàtil...
Puja baixa, treu i posa pells...
Frontalillo per la nit i anar fent...


dilluns, 22 de novembre del 2010

De la compe a la roca

Dissabte amunt i avall...
Cotxe i a fer quilómetres per les comarques lleidatanes buscant roca seca... Res a fer plou a "pinyó" per a tot arreu. A casa neva a fons.
Solució? La darrera compe de la copa d'Andorra. El nanu esta saturat de compes, però s'ha d'escalar. Bon ambient, bon "rotllo",  una vintena de blocs i cap a casa.
Diumenge la boira ens tira enrrera d'un sectoret que volíem provar. No hi ha res a fer. Reculem i parada a Coll de Nargó. Sector Sarmankanda. Vies dures, grau ajustat, plaques tècniques, 35 metres de roca neta de magnesi... Menys la "Carn de totxo" 7c+ que algú l'ha pintada amb magnesi... "No hace falta desir nada más".
Jo encadeno un antic projecte i el Bernat un de nou i al segon tientu... Felicitats un cop més...







dilluns, 15 de novembre del 2010

PÓDIUM



Pòdium, estareu d’acord amb mi que és un bon nom per una disco de l’antiga ruta del bacalao (sobretot per un que ja té uns anyets).
Però per molta gent pòdium vol dir aconseguir la satisfacció d’un resultat després d’haver fet tot un recorregut llarg i dur per arribar en les millors condicions a una prova esportiva i en aquest cas concret d’escalada.
Aquest diumenge, la ciutat espanyola de Madrid posava el punt i final a la Copa d’España d’escalada de dificultat després de passar per Valladolid (sota un sol infernal) i Bilbao (amb pluja digna d’Euzkadi).

I a la tercera va la vençuda. Un pòdium que té molt bon gust i deixa molt bones sensacions després d’una llarga temporada de competicions i de bons resultats a la roca.
Els pòdiums, a banda de tenir nom de disco bacallanera, són els tres graons que omplen de satisfacció la trajectòria de qualsevol esportista.
Felicitats a tots els que vàreu aconseguir algun d’aquest tres graonets a Madrid. Sobretot al Víctor Esteller i al Bernat.
I felicitats al Ramón Juliàn per una victòria tant i tant buscada.

dimarts, 9 de novembre del 2010

Fundació Muntanyencs per l'Himàlaia




Per vuitè any consecutiu, ens plau presentar-te el calendari Himàlaia 2011 editat per la Fundació Muntanyencs per l’Himàlaia. Amb la compra del calendari esteu fent possibles els següents projectes:

·          En el finançament de l’educació de nens i nenes, de districtes remots de l’Himàlaia, mitjançant l’apadrinament, en col·laboració amb Himalayan Children’s Foundation.

·          En la millora de la qualitat de l’educació a Hushé, Pakistan, en col·laboració amb l’Associación Sarrabastall, Casp, Saragossa.

·          En la construcció d’una aula de informàtica a l’escola Mount Kailish de Pokara, Nepal, en col·laboració amb Projecte E-malaya.

·          En la rehabilitació de l’escola/residència de Jatson Chumig, Lhasa, Tibet, en col·laboració amb Comunidad Humana, de Aranjuez, Madrid.

·          En la rehabilitació de l’escola de Pamboche, Nepal, en col·laboració amb Seppi Enzio i l’Instituto Comprensivo Mario Soldati di Orta S. Giulio, Itàlia.

·          En col·laboració amb la Plataforma d’ONGs del Principat d’Andorra en la recollida de fons destinats a fer front al terratrèmol ocorregut al Pakistan el 8 d’octubre del 2005.

·          En la rehabilitació de l’escola de Thame, Nepal, en col·laboració amb Seppi Enzio.

·          En la construcció d’un nou Kailash Hostel per als nens i nenes que tenim apadrinats al Nepal dins el projecte d’apadrinament que tenim engegat i que compartim amb la Himalayan Youth Foundation.

·          En l’adquisició d’un vehicle 4x4 per a l’escola d’art CTAS al Bhutan.

·          En la instal·lació de plaques solars al Kailash Hostel per pal·liar els constants talls de llum que pateix la ciutat de Katmandú.

·          Realització d’un mural solidari a Katmandú per l'artista andorrà Jordi Casamajor i els nens i nenes del Kailash Hostel

·          En la instal·lació d'un sistema de Bio Gas per a abastir ecològicament de calefacció i combustible al Kailash Hostel (Nepal).


Si vols comprar el calendari Himàlaia 2011, trobaràs una butlleta de comanda al nostre Web www.mount4him.org .

Agraint per endavant la teva amistat i col·laboració, des de la Fundació Muntanyencs per l’Himàlaia aprofitem per a saludar-te molt cordialment i desitjar-te un bon 2011.

Fundació Muntanyencs per l’Himàlaia
Plaça de la Germandat, 9
AD600 Sant Julià de Lòria
Andorra

diumenge, 7 de novembre del 2010

SINGAPORE, AUCKLAND... i a caseta

Ja està, ja hi tornem a ser... A la vella Europa i a la bonica Andorra.
Tots els viatges t'aporten però aquest ha estat una experiència especial.
País bonic, cuidat i respectat... Bona gent i encantadors.
Com diu una bona amiga, un país fàcil.
I per aquí com sempre, ja hem escalat, hem trepitjat neu i el Nanu segueix fort i fanàtic encadenant graus durs al flash.

Pels seguidors del bloc us faig saber que després de quatre anys a la xarxa això farà un canvi.
Estarà enfocat a la fotografia i puntualment a la muntanya.
Salut a tots

Singapore... Més net impossible



Singapore

Auckland

dijous, 4 de novembre del 2010

L'Alternativa

Via: L'alternativa
Sector: Tres Ponts


dimecres, 27 d’octubre del 2010

Lindis Pas, Lake Tekapo i Wahi-O-Tapu

Lindis Pass. Petit coll de muntanya de l'illa sud, de 590 metres d'alçada i gens comercial. Els vents freds i australs de l'illa sud i van deixar la neu. Va ser la conecció entre el bonic poble de Wanaka i el llac Tekapo
Lake Tekapo. És un llac , de l'illa sud, d'aigües de color turquesa fluorescent, pròpi dels llacs de la zona a causa d'un fenòmen del moviment de les plaques calcàries

Wahi-O-Tapu és una zona volcànica de l'illa nord d'aigües sulfuroses de colors fluorescents. El lloc és màgic pels colors, les formes i les olors

diumenge, 24 d’octubre del 2010

Lindis Pass, Lake Ohau, Picton

El Lindis Pass de 590 metres d'alçada, a l'illa sud. Va ser la nostre coneció entre la bonica Wanaka i el lake Tekapo.

El lake Ohau, es un espai de terra increïble per arriba-hi has de fer una solitaria carretera de 17 kms...La terra en estat pur

El Port de Picton (illa sud)  és la conecció per mar de l'illa nord a l'illa sud, a través de l'estret de Cook de trenta quilómetres. L'entrada al port de Picton es fa a través d'un seguit de fiords impresionants

divendres, 22 d’octubre del 2010

FRANZ JOSEF GLACIAR, ABEL TASMAN, TONGARIRO

El Franz Josef Glaciar es un Par Nacional de l'illa sud i com a tal és un lloc molt controlat. Impresionant espai de muntanya, neu i gel. Es un dels glaciars del món que te més a prop el mar (mar de Tasmania). L'espai de tartera durant a finals del S. XIX era tot gel. El seu retrocés va fer que durant els anys 40 i 50 del S. XX es convertis en un llac i va seguir retrocedint fins la decàda dels 70's del S. XX. Actualment s'està recuperant i avança de nou


Abel Tasman National Parc (illa sud). És un espai on es barreja el bosc oceànic, les muntanyes i les platjes d'aigües tranquiles i transparents. Fer un dels molts treks que hi han per la zona mereix quedar-si us dies

Tongariro National Parc, a l'illa nord és mundialment conegut com a la terra de Mordor a la pel·lícula del senyor dels anells. La neu, el vent i el fred ens va sorpendre en aquest impresionant i innòspit espai- Impresionant !!!

dimarts, 19 d’octubre del 2010

dimecres, 29 de setembre del 2010

FINS LA TORNADA

                                                  APALI ENS VEIEM AL NOVEMBRE !!!!





dimarts, 28 de setembre del 2010

JUSTÍCIA DIVINA

Ahir vaig tornar a rebre un anònim, però aquest cop es va dedicar a repartir Justícia Divina (bonic nom de via). Més ben dit a repartir la seva pròpia justícia. El valent anònim ahir es va posar la toga de jutge i ell tot solet es va dedicar a jutjar uns encadenaments a unes vies, més ben dit a una via en concret. Però resulta que aquest anònim es tant i tant covard, que ni tant sols va ser capaç de dir-nos a quina via es referia, doncs molt bé anònim Manel (com finalment vas fer veure que et deies) Ja t’ho diré jo a quina via et referies. Als inconformistes a Tres Ponts (7c, 8a i 8a+).
Per la gent que no conegui Tres Ponts val a dir que hi ha diferents vies que tenen un primer llarg comú, com per exemple:
Tarragona 7c+ que té en comú l’entrada de l’Alt Urgell (7b+, 7c+/8a) i El Segre (7c/+, 8a), Els inconformistes (7c, 8a, 8a+) i L’alternativa (8a, 8a+) tenen un primer tram comú.
Aonvolsnà (6c, 7a i 8b)
Per posar uns exemples...
Jutge Manel, llavors vols dir que qualsevol persona que ja hagi fet una via d’aquestes i vulgui intentar fer a vista una altra variant mai més serà possible que pugui anar a vista?? Suposo que també has escrit al Sharma per a fer-li saber que alguns dels seus encadenaments a vista són mentida.
El Bernat mai s’ha amagat que el llarg del 7c ja el tenia fet, però la resta de la via, va ser a vista i passant cintes, encara que et sàpiga greu.

Però el jutge Manel va seguir repartint la seva Justícia Divina i es va treure de la màniga (deu ser de la toga) que els habituals d'un sector, coneguts popularment com a locals, no poden anar mai a vista ja que coneixen la gestualitat (bonica paraula) de les vies i senten comentaris de tal i qual.
Doncs senyor jutge; ja deus saber que molt poca gent deu escalar a vista. Que deuen fer els locals de Siurana quan estan al Campi, al Pati, a l’Olla o fent-se una birra al càmping? Que deuen fer els locals de la Font Soleia, durant toooot l’estiu?
Segur que el jutge Manel té la solució i properament farà un decàleg de les bones praxis del bon escalador, posant-se a ell com a exemple.
Per no parlar de les famoses cleques que molts escaladors deixen a les vies o senzillament les taques de magnesi on molt poca gent té la dignitat de passar-hi el raspall. Ja em suposo que algú que reparteix Justícia Divina deu passar-lo sempre...
Però el senyor jutge, que ahir estava finet, no en va tenir prou en jutjar aquestes males pràctiques i deixar anar que s’ha de ser cutre per fer publicitat del que un escala i deixa d’escalar.
Osti, jutge Manel! em sap molt de greu, però ja deu venir de família perquè quan els pioners catalans de la roca com per exemple els TIM de Sabadell (saps qui eren?) feien els seus llibres de piades i els deixaven dins d’un pot a qualsevol erre d’una via llarga eren senzillament uns cutres (com el senyor jutge diu) que tant sols es volien fer propaganda cutre i barata de les vies que escalaven.
Me n’alegro i molt que hi hagin escaladors anònims, catalans o no, que cada setmana fan 8a’s i 8c’s a cabassos, me n’alegro sincerament. Però senyor jutge, si em permets també et diré que me n’alegro dels centenars d’escaladors que, amb tota la il·lusió del món, cada cap de setmana practiquen el nostre esport preferit fent el seu grau, malgrat i hagin covards com tu que tant sol es dediquen a repartir Justícia divina, per cert bonica via que et recomano.
Espero que dins teu ja hagis dictat sentència i estiguis més tranquil i relaxat. Que l’enveja és molt dolenta i la covardia un defecte. T'animo a superar els dos traumes que sembla ser que tens molt arrelats.
Salut!
Isidre
Per cert el bloc xapa un mes perquè marxo a les antípodes a buscar aire fresc!!



dilluns, 27 de setembre del 2010

DE SABADELL A TARRAGONA BAIXANT PEL SEGRE


 

Ja aviso d’entrada, als que no els hi agradin els blocs personals no cal que segueixin llegint...

Dissabte al matí plou, fa fred i a les muntanyes està nevant. Són les 6 del matí i els carrers d’Andorra estan deserts, humits i amb penombra, la tardor ens va tapant tranquil·lament...
Furgo i cap a Sabadell a la darrera prova de la Copa Catalana. Un cop més, l’organització és desorganitzada amb ganes. Són les 11 i 15 minuts del matí i encara no ha començat a competir ningú quan en teoria a les deu s'havia de començar... Una cosa a millorar, crec jo  pel bé dels escaladors i dels espectadors eh?

A la final de la categoria promoció hi va haver molta emoció fins el darrer bloc, on tots hi van arribar empatats i es va resoldre amb un pegue al límit a favor del Bernat.

De l’equip d’Andorra (que estem en ple canvi) van baixar dos debutants de 12 i 14 anys (el Roger i el Guillem Colell) per anar agafant experiència. Molts ànims nois !!!! 

Diumenge fot un dia espectacular, amb un cel blau ras i amb les muntanyes més altes ben nevades... La cosa promet.

Al migdia cotxe i Tres Ponts. L’Ester, el nanu, el Guillem i un servidor.
El gorrito i el plumes ja són peces obligades... Per primer cop a la temporada a les cinc de la tarda ja estem sols !!!!! Es nota la rasca, però el tacte de la roca es boníssim i la tranquil·litat i la pau s’agraeixen...
Aquí ens retrobem amb uns bons amics ceretans que estan forts, forts i que per a ells els anys no passen...

Seguim el ritual de sempre i jo escalfo a les mateixes vies de sempre (des del mes d’abril que faig les mateixes...) i el Bernat a les seves... Més tard faré les mateixes vies de sempre que em serveixen per fer pila i agafar coco. A les parts altes hi bufa el vent i sumat als “alejes”, i que a baix ningú crida, li dóna tot plegat un ambient alpí excepcional...
El Bernat passa flotant per Tarragona i decideix fer-se un banyet al Segre per rematar la feina... Quin bou !!!!
Salut gent.

dilluns, 20 de setembre del 2010

RAUXA

Cap de setmana amb sensacions d'inici de tardor, fresqueta a peu de via i bona remullada de pluja de final d'estació...Això s'acaba i la tardor i les bones temperatures s'acosten.
Després de dos caps de setmana seguits de compes, tornem un cop més a Tres Ponts que està sota el virus de la revista Escalar i està ple de penya que es creu que estan sols als sectors... Sense comentaris i llàstima de gent.

Tornem a tocar roca que els dos ja en teníem mono.


Sector: Tres Ponts
Via: Rauxa



Nota als anòmins del bloc: Nois i noies, és molt fàcil d'entendre; en aquest bloc (com en la majoria dels blocs) explico el que a mi em ve de gust. I sí, efectivament, coses bàsicament meves i del meu entorn. Així de fàcil.

dimecres, 15 de setembre del 2010

EDIMBURG (II)

Mundials juniors a Edimburg (Escòcia)....
Categoria Male Youth A (1993-1994)

La benviguda en català


Més de 35 seleccions i totes amb la seva millor artilleria


Els plafons i el rocòdrom per flipar...


Amb els espanyols visualitazant la via de la primera eliminatòria


Escalfar, tensió, debut i escalar


Disgustos per molts i reflexió....


L'endemà. L'ahir ja és història i avui segona eliminatòria....



Nova via, nou grau 8a/+, noves il·lusions, més tranquilitat... I bona feina

 

Bon resultat per un debut, toca relaxar-se i celebrar-ho a l'escocesa...



Edimburg...Quina experiència !!!!