Després de dos caps de setmana seguits de compes, tornem un cop més a Tres Ponts que està sota el virus de la revista Escalar i està ple de penya que es creu que estan sols als sectors... Sense comentaris i llàstima de gent.
Tornem a tocar roca que els dos ja en teníem mono.
Sector: Tres Ponts
Via: Rauxa
Nota als anòmins del bloc: Nois i noies, és molt fàcil d'entendre; en aquest bloc (com en la majoria dels blocs) explico el que a mi em ve de gust. I sí, efectivament, coses bàsicament meves i del meu entorn. Així de fàcil.
13 comentaris:
Que passa? Que no ho has entès?
Has de pensar que a UNA persona no l´hi agrada el teu i blog ni les teves "afotos" i segueix sent YO yo YO yo (jejejejej)mónótónó.
Felicitats
Tala.
S'ha de dir que el blog era més interesant quan parlaves de les teves aventuretes en vía llarga i resta que no ara d'en Bernat, el cual no hi han ja les histories tan intrèpides d'abans.
Has de viure tb les teves experiencies i no les del teu fill, k ja es prou grandet.
Uf, kin mal rotllo no???, com a blog particular està en dret de fer el que li roti i publicar el que vulgui. O no??, a qui no li agradi,..., COLLONS, K NO EL LLEGEIXI, o miri els articles de desnivel, que tenen molts bons articles. Això si, ha perdut un pelet el bloc eh Isidre, els seguidors del blog confiem que torni ha ser el blog d'abans, on tothom esperava a veure les teves aventures, les bones vies,...,
UN abraç nois
Mare meva !!!!
Però gràcies per les aportacions
Isidre,
gràcies pel teu blog i les vostres aventures, m'ho passo superbé.
Per cert, és més egocentric aquell que amb la seva crítica despectiva espera atreure l'atenció sobre ell mateix, que l'amic que comparteix de manera generosa amb tots nosaltres una petita part de la seva vida.
Mil petons i passa del MonotonTo
Ei Isidre,
Tottenim necessitats i mancances, hi ha qui li fa ILUSIÓ veure el fruit de l'esforçq ue f algú a qui estima i acompanya, i hi ha qui li fail.lusióp impartir la seva "justicia" moral dient als altres el que creuq ue haurien o no de fer.
JO em quedo amb les teves il.lusions, com a pare que sóc, com a escalador i perquè, de sde la distància he vist com un galifardeu es va fent home, apretant i amb respecte...i això bow és el que compta...ok?
HAla, i dis-li al bernat que les vies que ha muntat a la PXB són "bones" però amb passos i entrades massa a bloc!!!heheeh,,,i que posi els graus que ens pensavem qiue la cosa anava per "colors" i després de rebotar com un boig a la via grisa el Pauet em va comentar que allò era un OS com una catedraaaalll...
heheeh...salut!!!
Després de tot plegat gràcies a tots !!!
Tala, merci per ser-hi sempre.
Anònim 1, doncs que vols que et digui, per molt grandet que sigui el Bernat no hem deixa de sorpendre la seva actitud positiva devant de tot. No ser si ens conéixes gaire, però si savessis mínimament com viu l'escalada entendríes moltes coses.
Anònim 2, gràcies, però no puc explicar històries meves pq no ni han per explicar. La meva dedicació és el Bernat, l'equip d'escalada d'Andorra i la meva parella...
Cris, que t'haig de dir?
TranKi, doncs merci Bou per la teva reflexió, s'agraeix una miqueta de color dins de la grisor. I si les vies del PXB son a la seva manera que vols fer-hi ;-)
Doncs a mi m'agradava més el teu blog quan penjaves fotos teves en pilotes. ;)
Una abraçada a tots tres.
pd: les fotos... guapes, guapes.
Kniyu
A mi m'agrada la teva foto ;-P
Isidre felicidades por el blog y por ser como eres.
Comprendo "perfectamente" que no tengas nada que contar por tu dedicación a Bernat
jajajajajajja
ToLo
uauuuuuuu....ara feia temps que no entrava al teu blog...i deunidó els comentaris d'alguns anònims, si no els hi agrada dos pedres...
jo continuo disfrutant de les teves aventures compartides amb el Bernat...Felicitats als dos!!!!
Cristina Vilella
Tankius, Tolo i Cristina
Publica un comentari a l'entrada