
No és que la feina no em faci feliç, no és això, però està clar que no és el paradigma de la felicitat; tot i que la feina que faig m’apassiona…si no fos pels jefes.
Anem al principi de la història. Pel Nadal la Santa i el nanu em vàren regalar uns rollers skis de clàssic (mireu la fotillo), son la meva joguina, quand tinc una horeta surto disparat a fer-los rodar…i és que fer rollers es de les coses que m’agraden de debó. Amb una horeta faig feina i m’ho passo de conya. A partir d’ara ja no els tindrè de pidolar al bo de l’Armand.
Avui he plegat de la feina i he anat disparat a casa a les cinc en punt ja tenia els rollers als peus i apunt de fer una pujadeta a Certès (400 metres positius i 5.500 metres de distància). Ara el dia ja comença a allargar-se, però no tenia molt clar si no acavaria de nit. He tingut temps de jugar al cuit i amagar amb les últimes llums del dia, quina llum tant guapa la del final de la tarda. I quina pau al poble de Certès.
La pujada l’he fet fent canvis de ritme, fent un quilòmetre a 155 pulsacions com a màxim i un altre a 175 com a tope, crec que m’ha sortit un bon entrenament. La baixada l’he fet a 145 pulsacions, per l’antic camí, entre arbres, trialeres i passant per una antic camí medieval. A les sis ja tornava a estar a casa. Ara ser que a les tardes ja tinc temps de fer una pujadeta amb rollers…
Una hora de felicitat que volia compartir amb tots vosaltres.
Salut !!!!