dimecres, 29 de setembre del 2010

FINS LA TORNADA

                                                  APALI ENS VEIEM AL NOVEMBRE !!!!





dimarts, 28 de setembre del 2010

JUSTÍCIA DIVINA

Ahir vaig tornar a rebre un anònim, però aquest cop es va dedicar a repartir Justícia Divina (bonic nom de via). Més ben dit a repartir la seva pròpia justícia. El valent anònim ahir es va posar la toga de jutge i ell tot solet es va dedicar a jutjar uns encadenaments a unes vies, més ben dit a una via en concret. Però resulta que aquest anònim es tant i tant covard, que ni tant sols va ser capaç de dir-nos a quina via es referia, doncs molt bé anònim Manel (com finalment vas fer veure que et deies) Ja t’ho diré jo a quina via et referies. Als inconformistes a Tres Ponts (7c, 8a i 8a+).
Per la gent que no conegui Tres Ponts val a dir que hi ha diferents vies que tenen un primer llarg comú, com per exemple:
Tarragona 7c+ que té en comú l’entrada de l’Alt Urgell (7b+, 7c+/8a) i El Segre (7c/+, 8a), Els inconformistes (7c, 8a, 8a+) i L’alternativa (8a, 8a+) tenen un primer tram comú.
Aonvolsnà (6c, 7a i 8b)
Per posar uns exemples...
Jutge Manel, llavors vols dir que qualsevol persona que ja hagi fet una via d’aquestes i vulgui intentar fer a vista una altra variant mai més serà possible que pugui anar a vista?? Suposo que també has escrit al Sharma per a fer-li saber que alguns dels seus encadenaments a vista són mentida.
El Bernat mai s’ha amagat que el llarg del 7c ja el tenia fet, però la resta de la via, va ser a vista i passant cintes, encara que et sàpiga greu.

Però el jutge Manel va seguir repartint la seva Justícia Divina i es va treure de la màniga (deu ser de la toga) que els habituals d'un sector, coneguts popularment com a locals, no poden anar mai a vista ja que coneixen la gestualitat (bonica paraula) de les vies i senten comentaris de tal i qual.
Doncs senyor jutge; ja deus saber que molt poca gent deu escalar a vista. Que deuen fer els locals de Siurana quan estan al Campi, al Pati, a l’Olla o fent-se una birra al càmping? Que deuen fer els locals de la Font Soleia, durant toooot l’estiu?
Segur que el jutge Manel té la solució i properament farà un decàleg de les bones praxis del bon escalador, posant-se a ell com a exemple.
Per no parlar de les famoses cleques que molts escaladors deixen a les vies o senzillament les taques de magnesi on molt poca gent té la dignitat de passar-hi el raspall. Ja em suposo que algú que reparteix Justícia Divina deu passar-lo sempre...
Però el senyor jutge, que ahir estava finet, no en va tenir prou en jutjar aquestes males pràctiques i deixar anar que s’ha de ser cutre per fer publicitat del que un escala i deixa d’escalar.
Osti, jutge Manel! em sap molt de greu, però ja deu venir de família perquè quan els pioners catalans de la roca com per exemple els TIM de Sabadell (saps qui eren?) feien els seus llibres de piades i els deixaven dins d’un pot a qualsevol erre d’una via llarga eren senzillament uns cutres (com el senyor jutge diu) que tant sols es volien fer propaganda cutre i barata de les vies que escalaven.
Me n’alegro i molt que hi hagin escaladors anònims, catalans o no, que cada setmana fan 8a’s i 8c’s a cabassos, me n’alegro sincerament. Però senyor jutge, si em permets també et diré que me n’alegro dels centenars d’escaladors que, amb tota la il·lusió del món, cada cap de setmana practiquen el nostre esport preferit fent el seu grau, malgrat i hagin covards com tu que tant sol es dediquen a repartir Justícia divina, per cert bonica via que et recomano.
Espero que dins teu ja hagis dictat sentència i estiguis més tranquil i relaxat. Que l’enveja és molt dolenta i la covardia un defecte. T'animo a superar els dos traumes que sembla ser que tens molt arrelats.
Salut!
Isidre
Per cert el bloc xapa un mes perquè marxo a les antípodes a buscar aire fresc!!



dilluns, 27 de setembre del 2010

DE SABADELL A TARRAGONA BAIXANT PEL SEGRE


 

Ja aviso d’entrada, als que no els hi agradin els blocs personals no cal que segueixin llegint...

Dissabte al matí plou, fa fred i a les muntanyes està nevant. Són les 6 del matí i els carrers d’Andorra estan deserts, humits i amb penombra, la tardor ens va tapant tranquil·lament...
Furgo i cap a Sabadell a la darrera prova de la Copa Catalana. Un cop més, l’organització és desorganitzada amb ganes. Són les 11 i 15 minuts del matí i encara no ha començat a competir ningú quan en teoria a les deu s'havia de començar... Una cosa a millorar, crec jo  pel bé dels escaladors i dels espectadors eh?

A la final de la categoria promoció hi va haver molta emoció fins el darrer bloc, on tots hi van arribar empatats i es va resoldre amb un pegue al límit a favor del Bernat.

De l’equip d’Andorra (que estem en ple canvi) van baixar dos debutants de 12 i 14 anys (el Roger i el Guillem Colell) per anar agafant experiència. Molts ànims nois !!!! 

Diumenge fot un dia espectacular, amb un cel blau ras i amb les muntanyes més altes ben nevades... La cosa promet.

Al migdia cotxe i Tres Ponts. L’Ester, el nanu, el Guillem i un servidor.
El gorrito i el plumes ja són peces obligades... Per primer cop a la temporada a les cinc de la tarda ja estem sols !!!!! Es nota la rasca, però el tacte de la roca es boníssim i la tranquil·litat i la pau s’agraeixen...
Aquí ens retrobem amb uns bons amics ceretans que estan forts, forts i que per a ells els anys no passen...

Seguim el ritual de sempre i jo escalfo a les mateixes vies de sempre (des del mes d’abril que faig les mateixes...) i el Bernat a les seves... Més tard faré les mateixes vies de sempre que em serveixen per fer pila i agafar coco. A les parts altes hi bufa el vent i sumat als “alejes”, i que a baix ningú crida, li dóna tot plegat un ambient alpí excepcional...
El Bernat passa flotant per Tarragona i decideix fer-se un banyet al Segre per rematar la feina... Quin bou !!!!
Salut gent.

dilluns, 20 de setembre del 2010

RAUXA

Cap de setmana amb sensacions d'inici de tardor, fresqueta a peu de via i bona remullada de pluja de final d'estació...Això s'acaba i la tardor i les bones temperatures s'acosten.
Després de dos caps de setmana seguits de compes, tornem un cop més a Tres Ponts que està sota el virus de la revista Escalar i està ple de penya que es creu que estan sols als sectors... Sense comentaris i llàstima de gent.

Tornem a tocar roca que els dos ja en teníem mono.


Sector: Tres Ponts
Via: Rauxa



Nota als anòmins del bloc: Nois i noies, és molt fàcil d'entendre; en aquest bloc (com en la majoria dels blocs) explico el que a mi em ve de gust. I sí, efectivament, coses bàsicament meves i del meu entorn. Així de fàcil.

dimecres, 15 de setembre del 2010

EDIMBURG (II)

Mundials juniors a Edimburg (Escòcia)....
Categoria Male Youth A (1993-1994)

La benviguda en català


Més de 35 seleccions i totes amb la seva millor artilleria


Els plafons i el rocòdrom per flipar...


Amb els espanyols visualitazant la via de la primera eliminatòria


Escalfar, tensió, debut i escalar


Disgustos per molts i reflexió....


L'endemà. L'ahir ja és història i avui segona eliminatòria....



Nova via, nou grau 8a/+, noves il·lusions, més tranquilitat... I bona feina

 

Bon resultat per un debut, toca relaxar-se i celebrar-ho a l'escocesa...



Edimburg...Quina experiència !!!!


EDIMBURG (I)

Demà crònica




dimarts, 7 de setembre del 2010

LET'S GO !!!!!

Demà marxem cap a Edimburg.
Primera prova internacional pel Bernat, representant a la Federació Andorrana de Muntanyisme. Campionat del món junior.

Si ho voleu seguir aquest es la pàgina oficial:
 http://www.wyc-2010.com/

dilluns, 6 de setembre del 2010

DE COMPES (Sant Cugat 2010)

Matinar, és una actvitat que cada cop que tenim compe ens toca fer, no tenim més remei. Vivim a Andorra i tot ens queda lluny.
Cotxe, carretera, estrès, no arribem... Però sempre i som a temps.
Escalfar, visualitzar, nervis, escalar i top.
Finals, via dura 7c/+, escalada tècnica i dura. Dos presses i top...Arqueig dolent i caiguda. Tercer lloc.
Podiums, sorteig de material... Carretera i manta.
Fa 21 hores que ens hem eixacat del mateix llit que ara ens estirem, son qüasi les dues de la matinada. Reventats tornem a buscar el son, amb la tranquilitat de fer la feina ben feta.
Felicitats Nanu