dissabte, 27 de juny del 2009

ATURAT !!!!!!!


...Finalment he parat !!!!.
Estic més parat que el Michael Jackson....(he,he,he) la broma era fàcil. Es que d’estar tantes hores a casa el cervell se’m regira...Estic en estat constant d’ansietat...El mono, tinc el mono !!!!
Parada tècnica i al mecànic. El dimarts toca revisió a fondo. Tindrà feina la provar (és mecànica), però diuen que va molt per feina. Tinc força assumit que l’espatlla passarà pel quiròfan. Fa sis mesos de les infiltracions i sense escalar fot mal. És més, no el puc ni aixecar més amunt del cap...
...la cuixa ja no és queixa, be !!!
...i l’os mutant, doncs això mutant constantment. Si se m’acut regirar el turmell el malparit, es queixa. Però de que cullons et queixes? Si, ben mirat, al cap i a la fi ets un nou vingut dins d’aquest cos.... Ja te tela el tema.

Però com que sóc un malalt. He estat apunt d’apuntar-me a la Skyrace del diumenge...Per fer-la, de tranquis.
Missatge simultani a la mestressa i al coach:
Que et sembla si corro diumenge?
Dues respostes diferents en el contingut i la forma però igual en el resultat.
L' Ester contundent i ja una miqueta farta de tots els meus mals, paranoies i neures:
Que estàs tocat de l'ala? (doncs si me l’hauran d’operar penso jo). Tio pensa una miqueta i recorda que et va passar per corre lesionat, que em tranquil·litzi i que relativitzi i que aprengui a viure sense anar a la muntanya.
Osti, però hi ha gent que viu sense fer esport?
I el coach...Resposta més tranquila però clara:
Tens molt més a perdre que ha guanyar i finalment faràs una mala cursa i serà pitjor...
"Oido cocina paradet a casa"
Demà serà dur.
Des de casa meva veig perfectament el recorregut de l’Skyrace. El Coma Pedrosa, Malhiverns, la carena i tot el seu entorn...Quin patir.
I per rematar-ho ahir em diuen si vull fer de llebre d’una de les noies que corren. Em te tota la confiança i sap que anirem a un ritme bo per ella...AAAAGGGGG !!!!!
Mareeeeeeeeeeeeee

El cert, però, es que em distrec a la cuina de casa...Ja se sap millor a la cuina que no de bar en bar bebiendo y endrogandete...

Però no us penseu ja tinc el cap ple de projectes:
Marató d’asfalt Donostia 2009 (bona preparació per l’hivern)
Curses d’esquí de muntanya hivern 2009-2010
Patrouille des glaciers 2010
I lo millor...Sortir a la muntanya amb el nanu, l’ Ester i els col·legues
Salut i bon estiu a tothom !!!!!

dilluns, 22 de juny del 2009

El peu mutant i 15 anys al sac

Crec que definitivament la paraula STOP a la temporada s’ha consolidat. M’ha fet falta anar córrer per Sabadell per confirmar-ho...
Ni psoas, ni fascia lata, ni piramidal, ni Marylins, ni festes guarres...Res, de res, un os mutant (Dit de l'individu, tipus, fenotip, caràcter, gen, al·lel, etc, que prové d’una forma salvatge per mutació) és el que em fa abandonar l’últim projecte (28 de juny Vallnord). Un osset nou que m’està sortint a sota del maleol. Per entendre’ns és com si la tíbia tibés cap a un costat i el peu cap a l’altre...El dia 30 el metge ja m’explicarà.
El dissabte em llevo atordit pel sopar de la nit anterior, mal de cap, desubicat, fora de lloc, boca seca...Bueno, tots els símptomes d’haver celebrat una festa d’aniversari amb els col·legues de Sabadell-Matadepera...Ja sabeu que les festes d’aniversari, a la nostra edat, tenen un punt d’amargor i les has d’ofegar amb uns gots de bons vins: Riojas, Riberas del Duero, Chardoners...i està clar que l’endemà estàs més “pa allà que pa’aca”...
Però aquest concurs de cata de vins no era per ofegar una suma elevada d’anys...NOOOO, era per celebrar que el xaiet, el nanu, el nanu de Deu, la Sueca, deixa enrere els 14 i puja durant un any al carriqui dels 15.
15 és una xifra prou important per celebrar-ho “por todo lo alto” !!!! D’aquí, l’estat catatònic de l’endemà.
El nanu i la Mar (fanàtics a tope) pugen cap a la Soleia a la una. La resta quedem tirats a la piscina i finalment a les quatre decidim fer un pensament...Pugem a la Soleia. Jo faig un puja i baixa a la Mola per provar la meva cadera. Surto dels dipòsits, en plan garrulo; sense escalfar ni res, de res...i amb vint minuts ja estic al cim de la Mola. He anat força bé i la cadera ni la noto. Baixo a mig gas i segons com poso el peu l’os mutant em fot força molèstia...
El diumenge al matí he quedat amb el Tala per anar a fer una volta per les pistes de terra que porten a Togores, Castellar del Vallès i rodalies de Sabadell. Una volta xula i no massa calorosa, passem pel torrent de les Colobres (molt xulo) i tornem al punt de sortida: el Club.
La cosa és que a les corbes tancades i de baixada el peu fa mal, sembla que la tíbia vagi cap a una banda i el peu cap a la banda contrària (efecte centrifugació).
A la tarda molt mal de peu i avui he dormit fatal.

La temporada s’ha acabat...

Salut gent.

divendres, 19 de juny del 2009

EM POTS IL·LUMINAR ?




Ara si que ja estic nedant dins d’un enorme mar de dubtes i més dubtes...
Buagggg que m’ofego !!!!!
Qui em pot salvar ????? Marylin ? Que hi ets?

El dijous vaig sortir a fer un rodatge pel camí de la vaca morta.
I si, efectivament, hi ha una vaca morta. Una part d’ella està dissecada i l’altre els carronyaires l’han raupat, ben raupat (es a dir que l’han deixat ben escuradeta) . I recullons que et fots un bon “susto”. El cap i mig llom estan com dissecats, amb la seva pell i aquella mirada buida, penetrant, observadora i cruel, que tant sols pot tenir... una vaca morta !!!
Vaig anar lleugeret sense apretar massa, però alegre. I al final em sentia, no, el psoas, si no, tota la cuixa....grrrrrrr.
Primers dubtes.

I ahir?
Doncs cessió dura de fisio. Com poden uns dits arribar a fotre tant i tant mal?. Quines apretades, mareta meva !!!!
La meva fisio em va recordar el merder que hi tinc a la meva cuixa dreta i em diu que si vull seguir corrent que m’ho agafi amb calma i tranquil·litat. Que afluixi una miqueta i que aixequi el peu del pistó. No hem va dir aquella frase tant bonica i entrenyable que no m'han dit mai "...Ja no tens vint anys"
Però, si, efectivament, la seva mirada transparent i clara, la va trair vilment...
La veritat es que vaig sortir adolorit físicament i “rebentat” del cap. Quina mirada m'has fet Marta...
Deixo passar la tarda tranquil·lament, però el mal que em fa tot el pernil em fa entrar dins d’aquest catarsis personal.
Arribo a casa i decideixo no anar ni a córrer ni tant sols a caminar.
Tranquil·lament cuinaré i obriré una d'aquells magnífiques ampolles de sidra basca, que tinc a la nevera fresqueta, fresqueta.
La sidra te aquell punt àcid refrescant. I al bell mig d'una tarda calurosa, el cap es decideix anar per lliure i vol fer reflexions... Ai, la que m'espera !!!!
Au somi...

1. Fa un any ni tenies previst fer una cursa de muntanya (ni a l’hivern ni a l’estiu)
2. Has fet un munt de curses amb esquís i has anat de menys a més. Perfecta
3. Un bon dia vas decidir apuntar-te a Zegama. I... et toca dorsal (quina llet nanu o era una putada? Ara no recordo).
4. T’agafes Zegama com l’objectiu principal, desprès d’estar tres anys sense córrer ni per anar a buscar el pa
5. Corres Zegama i aconsegueixes dorsal (gràcies a la marca) pels dos propers anys
6. Fas dos curses més que ni tu t’ho creus
7. T’animes i decideixes fer la Sky race de Vallnord. Això ja es com el triplet del Barça.
8. Penses amb l’hivern que be i ja tens objectius personals amb els esquís als peus
9. Vols fer la marató de Donosti (preparació per l’hivern) i si cau marca millor que millor
10. Potser que m’ho agafi tot plegat amb calma. I comenci a planificar-me be el mes de juliol i deixi reposar el pernil dret.

Desprès de totes aquestes reflexions fotent-me la fantàstica sidra, crrec que faré un repòs actiu i tranquil, fins la segona setmana d’agost (inici entreno de la marató) i deixaré que el cos vagi fent. Si puc córrer corro, que no puc...Repòs i demanar-li a l’Ester que tingui mooooolta més paciència de la que te.
Que m’ofego !!!!!!!!
gru,gru,gru

dimarts, 16 de juny del 2009

ENSEGUR....



Ahir primera cessió, dura, de fisio... Ummm quin gust tant agradable que et toquin la cuixa, les ingles, els glutis...I encara millor si son mans femenines. Però si aquestes mans son santes però apreten amb força al lloc que s'ha d'apretar us asseguro que de plaer res de res, més aviat tot el contrari.
Vaig sortir-ne ben tocat físicament. Però amb la seguretat de que el proper 28 podrè córrer la Vallnord (no ser amb quin estat físic, però podrè córrer). La Marta m'ho va asegurar, però em va dir que bondat i que ahir fes un descans i que entreni dia si dia no. Cullons, penso, avui a caseta.

Misatge a l'entrenador i li explico tot el merder que tinc en aquesta castigada cama dreta (no cal que entri en detalls perquè us aburriria i molt).
Resposta: Avui surt a caminar una horeta de pujada.
Clink !!! Una llumeta s'encen dins meu.
Ha hon puc anar? Serà per llocs..Parlo amb la Santa (ara crec que ja la beatificaràn) i em diu ves a Ensegur. Si, Ensegur és un lloc molt maco, tranquil i amb una pujada contundent.



Deixo el cotxe a Arans (1.335 metres). I tinc la intenció d'anar tranquil, per aquest motiu he agafat un grapat de pipes per poder tenir la boca ocupada i no poder anar ràpid. Però per altre banda vaig amb pantaló i samarreta de córrer i les sabatilles d'entreno. Aquí hi ha alguna cosa que no cuadra...
I començo xino xano...i cada cop te menys de xino xano i mes de "caco" i cada cop te menys de CAminar i més de CÓrrer...Sóc ruc, ruc. Però fins a Ensegur caminat, ràpid però caminant. M'he cascat 550 metres positius amb 33 minutejus i sense córrer...Penso que encara m'hen queden trenta més, de minutejus.
Saps què ? (em dic a mi mateix perquè estic més sol que la una) farè un caco, caco...I apali burrico, cara amunt ràpid, ràpid. Quan el rellotge em marc que estic a 2.300 metres d'alçada tambè em diu que he fet una horeta. ALTO !!!
El lloc impresiona, estic sota la cara nord del Cassamanya. A 200 metres de desnivell del coll d'Arenes...Verd, tot està verd, verdísim, i baixa aigua per tots els costats. Alguna clapa grossa de neu hem recorda que l'hivern a estat llarg i dur. I un grapat de 10 egues em miren desafiants i m'envolten, ni es mouen, tenen uns potrells recent nascuts i al veure un personatge que bufa com una locomotora vella, no se'n fien i m'amanacen, amb carinyu, però amanaça en el fons. Ja us entenc però deixeume compartir tot això... Quina passada poder està en aquest lloc tant i tan impresionant a les set de la tarda d'un dia qualsevol... Ni recordo la meva cuixa ni res de res. M'abrigo, ha plogut a la tarda i fot fresca. La baixada, serà, tranquila, trotant, gaudint del lloc. Trenta minuts i torno al cotxe, ple de fang però amb una satisfacció personal que no us la puc transmetre ni que ho vulgui....
Avui rodatge de recuperació del Coll de la botella a la Collada Muntaner pel camí de la vaca morta. Un lloc 10 !!!!
Salut amics
Les fotos son de just fa un any. 6 de juny del 2008.


SUAVITO MI AMOL



Avui farà una setmana que el psoas (un muscle d’aquest raretes) de la cama dreta va dir prou, es va plantar i va decidir fer vacances. I si, efectivament, ha fet vacances fins dissabte.
Aquest dissabte faig un missatge als meus ex companys de pista i ruta...Recordo que aquest dia de la setmana la trobada a l’estadi és a les 11. Els vells costums no solen canviar.
Salutacions a tutti, quatre tonteries i avui toca rodatge suau que l’endemà tenen cursa. Li dic al meu ex entrenador (encara que sempre serà el meu entrenador) com tinc el psoas. Quatre instruccions i tots a rodar 30 minuts per la gespa. Suavito mi amol...una bona tunda d’estiraments i feina feta.
El diumenge, ens llevem amb la calma i seguim amb la calma. El nanu està a Tres Ponts barallant-se amb el seu 8a (una caiguda el separa d’encadenar-lo)
A les 11,30 l’Ester i jo arribem a Engolasters per fer un rodatge suau de 35 minuts. L’Ester feia anys que no corria i va ser el seu retorn. 35 minuts acompanyat amb la millor companyia...Va ser diver veure-la bufar per les Pardines. El meu psoas millorant.

Com que sóc un cabeçut i un cap quadrat ahir decideixo provar-me més seriosament i vull rodar amb alegria durant 50 minuts. I dit i fet cap a l’estadi. Escalfo de tranquis per la gespa i quan la flepa ja s’anima surto a rodar a fora amb alegria...El psoas no fa mal però si que es posa una miqueta tontet. Afluixo el ritme i torno a l’estadi.
He fet 50 minuts ràpids, bones sensacions.
Avui una altre prova, aquest cop per terrenys més ondulats i de muntanya. Si l’aguanto intentaré afinar-me pel dia 28 i si no la temporada s’ha acabat i fins el juliol per preparar Sant Sebastián...

dimecres, 10 de juny del 2009

CAP A CASA...




Ahir tocava un entrenament d’aquells guapus, anar 45’ a un ritme alt, sense ser ritme de cursa però si que a una velocitat d’aquelles que al final no tens ni força per tirar la baba més lluny de la teva pròpia samarreta. Alegria per les cames a dalt del llac d’Engolasters a 1.600 metres d’alçada i en territori plà. Un lloc ideal per aquests tipus d’entrenillus.
Animat a tope i amb moltes ganes de córrer. Escalfo els meus 15-20 minuts i comença el canvi; passo el primer 500 a 1’50’’ be nano penso. I de cop i volta la cama dreta es bloqueja i em diu que no es mou ¿...? Que et passa petita? Li pregunto, i ella no és mou. Per desgràcia sóc gat vell amb aquestes històries i paro de cop. Resignat noto que m’he fet mal de veritat, i amb més calma de la que em pensava que jo podia tenir, dono la volta i xino xano cap al cotxe.
Estic trist, la veritat, estava finet i em sentia amb ganes de córrer. Però aquesta cama dreta fa anys que va patir la lesió del “cabeçut”. Una sobrecarrega de la fàcialata es va transformar amb una fractura per estrès del cap del fèmur i desgarrada del gluti i del piramidal al mig d’una competició d’un cross. Resultat sis mesos a casa sense moure la cadera... Tot per ser “cabeçut” i no escoltar-me la cama quan es queixava.
Doncs ahir a la tarda aquesta mateixa cama dreta m’avisa i es bloqueja i em diu nanu tindràs d’anar a veure a les teves mans salvadores: La Marta, la meva fisio.
Paciència i a mirar-me amb perspectiva la curs del 28 de juny.
D’entrada aquest cap de setmana faré de papagrigri i asseguraré al nanu al seu projecte de 8a a Tres Ponts.
Salut i molta paciència

dilluns, 8 de juny del 2009

LA FAMÍLIA VA DE COMP®ES



Cap de setmana familiarment dispers. La mestressa concretant pelis de muntanya pel festival que es fa cada any a Ordino (haviam si agafa una miqueta d’empenta i nivell). El nanu/bou a València a la segona prova de la copa d’Espanya d’escalada de dificultat. I el Kantu a Alpens a la cursa de les tres comarques.
A pams:
El tema de la mestressa ja es veurà en el seu dia..
El nanu a València acompanyat de la canalla de la sele. Catalana. Quilometrada. Andorra-Barna-València. Arriben per veure les finals dels grans i de les, grans, noies. Guanya el Ramon, Patxi segon i Víctor (company de Plafó) tercer. I les noies Berta (companya de plafó) Andrea i Irati.

La compe de la canalla era diumenge i el nanu no està massa satisfet. Ara tocarà doble sessió de motivació. És molt autoexigent i diu que no va escalar be a la classsificatoria, encara que em reconeix que l’Edu (Marin) li diu que ha escalat molt be, però nerviós.
I la final?...Les finals són finals. I un peu que patina, et pot portar de fer podi a quedar cinquè. Però que està molt be. Cinquè, un bon lloc nanu. Ànims i a tope. Ara paren de compes i a escalar a tope.

La cursa de les tres comarques es una cursa de mitja muntanya molt xula. 26 Km i 1050 metres de desnivell positius. Aquest any han canviat el recorregut i passa per molts corriols i caminets. Ha millorat molt i és molt guapa. Molt recomanable. És una cursa molt ràpida. El primer hi va posa 2h 1 minut i 45 segons, ràpid.
M’ho vaig passar molt be i vaig disfrutar-la moltísim. Vaig sortir una miqueta en plan globero, però ràpidament vaig aixecar el peu i vaig buscar el meu lloc. La cursa era llarga i vaig pensar que millor regular. I la tàctica va anar prou be. A les pujades recuperant a gent, als plans mantenint a tope i, avui per primer cop, a les baixades més tècniques a bloc i adelentant gent. Al final entro al lloc 11è de la general amb 2h 10 minuts i 18 segons. Estic content. Vaig recuperant-me del tueste de fa 15 dies.
Apali gent
Salut

dijous, 4 de juny del 2009

344 KM



El nanu torna ha estar motivat, i molt, com me n’alegro. Les coses li estan sortint be i per a ell això és un plus dins de la duresa del dia a dia: entrenaments, compes, escola, els amics...Un xaval de 14 anys intentant lligar-ho tot i tirà endavant amb bones notes i resultats a les parets te lo seu.

El diumenge desprès de provar un bon 8a a Tres Ponts i quedar-se a una cinta de la reunió em fa un truc a casa i em diu que ja m’ho explicarà (amb veu d’excitat) i seguidament em demana si dimecres podem baixar a entrenar al plafó del David. Si nanu cap problema !!!

Doncs, ahir a les dues l’espero a la porta del cole. Puja al cotxe, amb aquella cara de felicitat adolescent... Al davant tenim dues horetes i 177 Km de cotxe. Arribarem al plafó, ell farà dues horetes i mitja de tunda, jo m’ho miraré i xerrarem amb el David. Pujarem al cotxe i farem dues horetes més amb els seus respectius 177 Km per tornar a casa, cansats. Ell soparà i farà deures. Així és un dels seus dimecres d’entrenament amb el David. Així és com una persona entén que les coses no te les porten a casa fetes i que sense sacrifi no hi ha resultats, ni aquí ni a Tombuctú.

Però retornen a les dues quan el Nanu entra al cotxe i em saluda a la seva manera:
Ei petit !!!
Que dius Bou ?
Be, ja tinc notes i de moment ho he aprovat tot
Be màquina, felicitats !!!! (jo motivant a tope he,he,he)
Bueno papa vols que t’expliqui el 8a
Si i tant....
I comença una explicació detallada de tota una via. Des del moment de posar-se el peus de gats fins xapar la erre. M’explica invertits, pinces, creuats, peus volats, slaps, com es salta un xapatje i ha on va caure... Nanu però quina memòria.
Està feliç i content i tant sols per això ja val la pena cascar-se 344 km i 4 hores de cotxe.
Em mira, riu, em pica l’ullet, estira el seient i desapareix fins a Esparreguera.
Bernat ets un BOU !!!!
I diumenge a "muerte" a València segona prova de la copa d’Espanya. Malauradament serà l’únic representant de la selecció andorrana... I baixa acompanyat amb els de la selecció catalana !!! Son, tots, sobretot escaladors i bons amics ;-)
Salut gent

dimecres, 3 de juny del 2009

OPINIONS DIVERSES. SEGUR ?



Ja està, ja m’ha passat la ressaca de Zegama i ja tinc nous objectius al cap.

Primer objectiu. El propietari d’aquest bloc (que sóc jo) ha decidit que tant sols es tornarà a parlar d’escalada, còrrer per la muntanya i qualsevol activitat relacionada amb la natura. Per lo tant queda descartada la política barata i les opinions personals del “menda”. M’he cansat de llegir segons quins comentaris d’algunes persones que no hi veuen més enllà del seu nas.
Realment em sap greu que poca gent discrepi sobre si es bo equipar vies a pinyó refregint les parets de parabolts i encaixen les vies en calçador a segons quines rampes. Que molt poca gent, per no dir ningú, hagi dit res sobre els reequipaments sanguinaris que s’han fet per Montserrat i d’altres llocs. Que ningú es qüestioni les massificacions que tots plegats estem fent a la muntanya, que sembla que està més de moda que mai. Que molt poca gent piuli quan qüestioni l’ús desmesurat (que no dic innecessari) dels canons de neu en anys de poca innivació natural... I molts d’altres temes de debat que algunes vegades e mig insinuat en aquest bloc.
Per altre banda, es fort, que segons qui s’esveri per dir que alguns catalans foten el ridícul i de quina manera, anant pel món com van i del pal que hi van. Ja entenc que hi ha gent que te la pell molt fina, però estaria be que també la tinguessin pel mitjà ha on es van a distreure i a treure's les cabòries del cap: La muntanya.
Quin món mare meva !!!
Segon objectiu...Ja us l’explicaré un altre dia, que ara mateix mel quedo per mi.
Salut a tots