dijous, 4 de juny de 2009

344 KM



El nanu torna ha estar motivat, i molt, com me n’alegro. Les coses li estan sortint be i per a ell això és un plus dins de la duresa del dia a dia: entrenaments, compes, escola, els amics...Un xaval de 14 anys intentant lligar-ho tot i tirà endavant amb bones notes i resultats a les parets te lo seu.

El diumenge desprès de provar un bon 8a a Tres Ponts i quedar-se a una cinta de la reunió em fa un truc a casa i em diu que ja m’ho explicarà (amb veu d’excitat) i seguidament em demana si dimecres podem baixar a entrenar al plafó del David. Si nanu cap problema !!!

Doncs, ahir a les dues l’espero a la porta del cole. Puja al cotxe, amb aquella cara de felicitat adolescent... Al davant tenim dues horetes i 177 Km de cotxe. Arribarem al plafó, ell farà dues horetes i mitja de tunda, jo m’ho miraré i xerrarem amb el David. Pujarem al cotxe i farem dues horetes més amb els seus respectius 177 Km per tornar a casa, cansats. Ell soparà i farà deures. Així és un dels seus dimecres d’entrenament amb el David. Així és com una persona entén que les coses no te les porten a casa fetes i que sense sacrifi no hi ha resultats, ni aquí ni a Tombuctú.

Però retornen a les dues quan el Nanu entra al cotxe i em saluda a la seva manera:
Ei petit !!!
Que dius Bou ?
Be, ja tinc notes i de moment ho he aprovat tot
Be màquina, felicitats !!!! (jo motivant a tope he,he,he)
Bueno papa vols que t’expliqui el 8a
Si i tant....
I comença una explicació detallada de tota una via. Des del moment de posar-se el peus de gats fins xapar la erre. M’explica invertits, pinces, creuats, peus volats, slaps, com es salta un xapatje i ha on va caure... Nanu però quina memòria.
Està feliç i content i tant sols per això ja val la pena cascar-se 344 km i 4 hores de cotxe.
Em mira, riu, em pica l’ullet, estira el seient i desapareix fins a Esparreguera.
Bernat ets un BOU !!!!
I diumenge a "muerte" a València segona prova de la copa d’Espanya. Malauradament serà l’únic representant de la selecció andorrana... I baixa acompanyat amb els de la selecció catalana !!! Son, tots, sobretot escaladors i bons amics ;-)
Salut gent

5 comentaris:

miquel ha dit...

El que tu diguis pero el "Petit Bernat"... no té idea del curro del seu pare per a que el ñiño baixi a can David (per exemple). I sí! "sarna con gusto no pica".

De totes maneres ja tindrà temps per saber-ho.

Isidre ha dit...

Beno...El nanu es agraït...I la veritat veure'l feliç és el tot.
salut

Joan B ha dit...

Felicitats pels exits del teu nanu, però sobretot per com s'ho està currant !!
I felicitats també a tu, per la gran part de culpa que hi tens.

salut ia tibar

Alfonso Gaston ha dit...

HOLA ISIDRE FEIA UNS DIES QUE NO ENTRAVA AL TEU BLOG I VEIG QUE HI HA HAGUT MAR DE FONS. FELICITATS PER ZEGAMA!!. COM DIU EL MEU CUNYAT "PARLAR DE POLÍTICA NI AMB LA FAMILIA". SALUT I A DISFRUTAR DE LA VIDA...

Bulderban ha dit...

El gran Bou y el Bou petit plegats cap a Esparraguera...aixo dona per un llibre. "Els vitages de la familia Bou" jejejej. Recuerdo como se te quedaban grabadas las vias donde disfrutabas.,... a fuego y hasta las repetías dormido por la noche. Un abrazo a tots dos !