dijous, 4 de juny del 2009

344 KM



El nanu torna ha estar motivat, i molt, com me n’alegro. Les coses li estan sortint be i per a ell això és un plus dins de la duresa del dia a dia: entrenaments, compes, escola, els amics...Un xaval de 14 anys intentant lligar-ho tot i tirà endavant amb bones notes i resultats a les parets te lo seu.

El diumenge desprès de provar un bon 8a a Tres Ponts i quedar-se a una cinta de la reunió em fa un truc a casa i em diu que ja m’ho explicarà (amb veu d’excitat) i seguidament em demana si dimecres podem baixar a entrenar al plafó del David. Si nanu cap problema !!!

Doncs, ahir a les dues l’espero a la porta del cole. Puja al cotxe, amb aquella cara de felicitat adolescent... Al davant tenim dues horetes i 177 Km de cotxe. Arribarem al plafó, ell farà dues horetes i mitja de tunda, jo m’ho miraré i xerrarem amb el David. Pujarem al cotxe i farem dues horetes més amb els seus respectius 177 Km per tornar a casa, cansats. Ell soparà i farà deures. Així és un dels seus dimecres d’entrenament amb el David. Així és com una persona entén que les coses no te les porten a casa fetes i que sense sacrifi no hi ha resultats, ni aquí ni a Tombuctú.

Però retornen a les dues quan el Nanu entra al cotxe i em saluda a la seva manera:
Ei petit !!!
Que dius Bou ?
Be, ja tinc notes i de moment ho he aprovat tot
Be màquina, felicitats !!!! (jo motivant a tope he,he,he)
Bueno papa vols que t’expliqui el 8a
Si i tant....
I comença una explicació detallada de tota una via. Des del moment de posar-se el peus de gats fins xapar la erre. M’explica invertits, pinces, creuats, peus volats, slaps, com es salta un xapatje i ha on va caure... Nanu però quina memòria.
Està feliç i content i tant sols per això ja val la pena cascar-se 344 km i 4 hores de cotxe.
Em mira, riu, em pica l’ullet, estira el seient i desapareix fins a Esparreguera.
Bernat ets un BOU !!!!
I diumenge a "muerte" a València segona prova de la copa d’Espanya. Malauradament serà l’únic representant de la selecció andorrana... I baixa acompanyat amb els de la selecció catalana !!! Son, tots, sobretot escaladors i bons amics ;-)
Salut gent

5 comentaris:

Antoniu ha dit...

El que tu diguis pero el "Petit Bernat"... no té idea del curro del seu pare per a que el ñiño baixi a can David (per exemple). I sí! "sarna con gusto no pica".

De totes maneres ja tindrà temps per saber-ho.

Isidre Escorihuela ha dit...

Beno...El nanu es agraït...I la veritat veure'l feliç és el tot.
salut

Joan Baraldes ha dit...

Felicitats pels exits del teu nanu, però sobretot per com s'ho està currant !!
I felicitats també a tu, per la gran part de culpa que hi tens.

salut ia tibar

Alfonso Gaston ha dit...

HOLA ISIDRE FEIA UNS DIES QUE NO ENTRAVA AL TEU BLOG I VEIG QUE HI HA HAGUT MAR DE FONS. FELICITATS PER ZEGAMA!!. COM DIU EL MEU CUNYAT "PARLAR DE POLÍTICA NI AMB LA FAMILIA". SALUT I A DISFRUTAR DE LA VIDA...

emonje ha dit...

El gran Bou y el Bou petit plegats cap a Esparraguera...aixo dona per un llibre. "Els vitages de la familia Bou" jejejej. Recuerdo como se te quedaban grabadas las vias donde disfrutabas.,... a fuego y hasta las repetías dormido por la noche. Un abrazo a tots dos !