dimarts, 15 d’abril del 2008

A LA PANXA DEL BOU A HON S’ESCALA SI PLOU







Divendres son les 7 de la tarda i passem la frontera espanyola direcció Sabadell. S’ha d’anar ràpid a les 10,30 comença la festa. El nanu ha d’entrenar i hem de sopar... Pel camí plou a sac, ens importa poc perquè anem directes a la Panxa del Bou ha on no i neva ni plou....
Son les dues del matí i ja hem passat la dimensió X, agafo al nanu el pujo al cotxe i directes a dormir a casa l’avia...La festa continua quatre hores més.

Si senyor, felicitats a la penya de la Panxa no tant sols han muntat un bon gimnàs d’escalada si no que estan unint l’escalada amb la vida social dels escaladors, i aquest divendres en va ser un bon exemple.
Dos dj’s, dos barres de bar, cambreres expectaculars i cambrers suposo que també, però ja em perdonareu no mi vaig fixar, una sala de chill out , una compe de dificultat (amb un bon vuelo llarg i controlat) blocs a saco (un d’ells tsunami total), regals i un munt de bon rotllu repartits entre 300 ànimes que varen passar pel local fins les sis del matí.


Llibertat, és respirava llibertat, tothom podia fer el que més li vingués de gust amb el respecte que tothom és mereix. Que volies fer bloc, feies bloc, que volies relaxar-te amb la música al chill out, relax total. Passos difícils a la cova ? Passos difícils, ballar com uns lokus fins les sis del matí a ballar s’ha dit...Que més es podia demanar que unir escalada i festa...
Es varen repartir bons regals, corda, crahspads, samarretes i més material que ara ja no recordo. El millor és que a la propera i aneu, crec que no teniu excusa...


Sembla ser que dins del col·lectiu dels escaladors encara hi ha gent d’aquella cutre que roba, és trist però hi ha energúmens que no evolucionen. Al noi que li va tocar la corda (de regal) ja li han robat. Sembla mentida que aquesta gent encara existeixi...En fi de miserables ni han sempre.


Gent la propera no us ho podeu perdre.
Salut

Nota: Totes les fotillos son de la Mar Roig