dilluns, 11 de desembre del 2006

ARBOLI CONNECTION (SERRA DE PRADES)


Deixeu que comenci amb un fet trist/alegre. S'ha mort el Pinochet !!! però el porc ha mort al llit (trist que s'hagi mort així)...què hi farem 3.500 morts a la seva memòria. Et pudreixis...

Be al tema; tres dies a la Serra de Prades i en concret a Arbolí. Erem la Marta, el Patrick, l'Ester, el Bernat i jo mateix. El divendres pluja a tope i força fresca. El lloc és més alt del que sembla, i per cert molt bonic i més que recomenable. Turisme per la comarca, Cornudella del Montsant (ha hon hi ha Goma 2), Borges del Camp... i tot això aguantant uns morros i un mal humor terrible del Bernat; les ganes d'escalar el superen, una mica de moralina i és calma. La resta del dia el passem força be.

El dissabte fot un cel blau, blau i un sol al·lucinant...però és que a fora fot un vent que et tomba. Triem el sector de Can Mansa a Arbolí. I fa molt vent i és tope fred. Provem la roca i els graus. Ens fem uns quants 6a i 6a+ xulos xulos. Les mosses es curren dos cinquillos i estàn sùper contentes. El vent fred ens pot més i camviem de sector, al migdia. Sector l'Ermita. BRUTAL !!! al sol caloreta i unes vies requeteguapes uns 6a+ (un molt dur, pas de bloc) i acavem la festa amb un 6b xulísim a vista. Les noies es fan un altre parell de cinquillos, més complicats. I el Bernat amb un cabreig del quinze perquè s'ha quedat sensa pila i no pot provar el 6b; què vols nanu has fet 6 vies i a vista...

Diumenge a Cambrils (on dormin) i fot un bo de por...Cap a Arbolí el Patrick el Bernat i jo. Avui sense dones. Arribem a Arbolí fot un fred i una boira acollonant. Canvi de sector. Busquem el sector Emmanuelle que està orientat sud total. Hem de fer el jabalí durant mitja hora perquè deixem el cotxe al pàrquing del sector del Dard i no és aquí. Al final arrivem a peu del sector amb unes esganrrinxades i un pateo entre mig de la malessa de 45 minuts. El lloc s'ho val; solete vies guapes de continuitat i bona roca. ens fem un 6a+ i dos 6b+ tot a vista i requeteguapos. Triomf total. I el Bernat no hem deixa de sorpendre'm de com escala; sap patir un munt.

I cap a casa...i demà, dilluns un altre cop a l'infern de la feina !!!!

Ja ho saveu Arboli és un gran lloc per escalar i la Serra de Prades un espai molt xulo i bonic. Les ressenyes les podeu trovar al Bar del poble, bona gent. Per cert el refu està xapat.

Salut i a tibar-li

dimecres, 6 de desembre del 2006

UFF ESTIRAMENTS !!!!!!


Ahir no vaig sortir a entranar. La intenció era sortir a rodar suau, però com que estic fent sessions de fisio. La Marta, la fisio, em va dir que a corre ni parlar-ne. Tinc els caps dels femurs una mica tocats i contractures a tope a la musculatura dels glutis i dels piramidals. És a dir que em va dir que fes una bona taula d'estiraments. I com que per escalar fem servir força les ales (braços) vaig pensar fer com l'animaló de la foto estirar-me i força...però GOS sóc un GOS per fer estiraments i vaig arribar a casa i em vaig liar a fotre altres coses que et lien i ben liat.
Que voleu hi han coses que et lien...C'est la vie
Salut i avui roco a tope

dimarts, 5 de desembre del 2006

CAP DE TRONS !!!!!!


Avui us presento un molt bon amic meu, Jordi Rubió (a) Cap de trons. Amb ell he fet infinitat de muntanya, de vies d'escalada i alguna que altre farra. És un tio fort amb molt coratge i voluntat. Fa uns anys havia fet grans coses en alpinísme i escalada i quan s'estava preparant a fondo per anar a la seva primera expedició; un cotxe el va envastir i se'l va endur per devant. Ella anava en moto resultat: Un coma de tres setmanes i diferenst seqüeles entre elles la perdua del seu braç esquerra i la cama esquerra greument afectada. Doncs be, amb aquest estat ell ha fet cims de més de 6.000 metres a Bolivia, integrals als Alps, Montblanc amb esquis de muntanya i infinitat de cims dels pirineus amb esquís. Tambè hem escalat la cresta de Salenques i ahir em va passar una foto que li van fer diumenge mentre escalava una via al Gorro Frígit a Montserrat (és la que he penjat).
Res nois i noies, això si que és superació personal.
Els seus amics sempre li diem que te més ous que una granja de gallines.
Salut i no ens em de planyar de res. Som uns "putus" afortunats

dilluns, 4 de desembre del 2006

HISTÒRIA D'AMOR


Tractat de com enamorar-se i de com seduir a una pared.

El fet és que aquesta senyora pared ja m'havia rebutjat un cop era l'any 1988, i vaig intetar seduir-la i seduir-me entrant-li per la Latin brothers el rebuig va ser fulminant i vaig sortir corrent amb la cua entre les cames. Pocs dies desprès i vaig tornar i vaig aconseguir que em mal tractès. Vaig poder pujar sigilosament per les seves curves fins a 80 metres del cim quan es va despertar em va dir Ha hon vas petit? i no em va quedar més remei que quedar-me a dormir en una repiseta (la nit del lloro). I l'endemà sortir ràpid per tornar a casa ben avergonyit. I és que era molt jovenet per seduïr tota una donassa com aquesta.

Ara, amb l'edat el joc ha estat diferent. Has de ser humil, pacient i tranquil i el joc de seducció es veu recompensat.

Aquest cop ha estat diferent. Li hem buscat la seva part més fràgil i amb molta humiltat i més vells però més savis em aconseguit entrar en el joc de la seducció i jurar-nos mutuament amor etern.

Amb el Patrick vàrem decidir, entrar-li per la via Paül-Lalueza, 450 metres V/V+ Ae o 7a. Tot diedres, repisetes i llargues i sinuosses xemeneies, profundes i estretes. Una bonica via, senzilla, discreta i humil. La ideal per començar a tentajar la pared i entrar en el precís i bonic joc de la seducció.

Els llargs és van sumant tranquilament, pausadament, amb discrecció i finura. Tota l'estona juges a buscar-li els diedres petitons i les travesses més o menys senzilles fins arrivar al peu d'un petit desplom que superes amb tranquilitat artificial ben protegida. El joc és fantàstic i es converteix en seductor i tremendament exicitant quan entres sense més en una sinuosa i llargua xemeneia de 200 metres que et porta directament al cim de la felicitat. El joc és tècnic, però no massa complicat i per evitar que et rebutji de tant en tan és deixa protegir força be, algún pitonet i si portes un bon joc de Camalots (fins el tres ) i el semàfor d'Aliens te'n surts prou bè no et cal dur més eines de seducció protectora (ni pitons ni tascons).

La seducció és un joc i un art i el Patrick i jo em aconseguit jugar-lo i ella ens ha deixat entrar-li, Gràcies Montrebei.

Una gran via en un joc i lloc màgic i fantàstic. Montrebei i el Montsec.

Que més dir-vos? Li he jurat amor etern !!!!!

La imatge és gentilessa d'onaclimb i la via és la vermella

dijous, 30 de novembre del 2006

AL·LELUIA


Si gent al·leluia, avui 30 de novembre del 2007 a GELAT !!!!!. Quina novetat, avui per primer cop e tingut de rascar el vidre del cotxe...ara falta la neu ufffffffffffff.

Be al lio. Ahir erem un altre cop mooooolta gent al roco (per cert hi corre un bombonet que apren escalar, eh Salva?).

Be, jo vaig quedar amb el Patrick i ahir va tocar fer un entreno inteligent i efectiu (ja era hora). Vàrem fer un bon escalfament, a la vertical. Desprès continuitat al desplom, força a la cova i posició i resistència al pafló desplomat...2 hores i mitjà foten-li gasto no està malalment.

Ara, toca anar a passar por a Montrebei, a la pared de Catalunya i en concret anem a fer la Paül-Lalueza...properament la crònica. Ah i el diumenge a fer grau (¿..?) a Perles.

Au penya apreteu fort

dimecres, 29 de novembre del 2006

SI AHIR ERA DIMARTS...


Efectivament si era dimarts tocava roco. Però desprès d'una tarda molt fosca, negra i bruta laboralment parlant moooltes ganes de tibar-li doncs la veritat és que no en tenia. Però tot així em vaig mentalitzar (coco de maratonià) i vig estar-me dues horetes polint-me la pell dels dits. No vaig tenir la sensació que fes un molt bon entreno, però estic segur que en el fons em va anar força be. Cullons darrerament hi ha moltísima gent i algun pajaru quan es treu els peus de gats...CABRÓN !!!!!

Be avui més...roco i més negror laboral

P.S. Flipeu una miqueta amb la foto. És Yosemite; el Capi, el Half Dome, Pinacles...quina enveja eh?. És que aquets cullons d'Ianquis tene un País, que ja ens agradaria

dilluns, 27 de novembre del 2006

MAL DE BRAÇOS !!!!



Quin cap de setmana gent !!!. Dos dies tibant-li a Perles. Tinc els braços fets fosfatina. Els dies no han estat excelents, però no ha plogut que ja ès molt. El que ha triomfat ha sigut el Bernat...aquí la crònica.

El dissabte vàrem fer escalada familiar, Bernat, Ester, Patrick , Marta, la seva nena de dos anyets i jo mateix. Vàrem estar al sector l'agulla d'Alba (vies fàcils combinades amb més complicades). Les mosses es vàren fer uns 5c guapos i els nois ens vàrem possar a uns 6b que el Bernat es va treure a vista. llavors el Bernat i jo ens vàrem possar a un 6c dur, molt de nyapes, romos i gotes d'aigua (presses petites i dolentes) molt guapo !!!!. La caiguda va ser assegurada, molt mal de dits però una bona via.

El diumenge ja va ser un dia molt més tibantós. Èrem tota una colla d'Andorra. El Bernat és va treure un 6b a vista i un 6c finet a flash, fort !!!!. I jo vaig volar reitaradament a l'ùltim pas d'un 7a, molt xulo que va muntar el Salva, escala be el tio. Llavors vaig montar-li un altre 7a al Bernat i va caure a un passet finet, però quasi el te apunt per encadanar-lo...un altre dia. Va estar diver el dia.

Be gent la setmana és presentar llarga i dura...què i farem !!!!

Us penjo una foto feta pel Patrick del Bernat escalant el seu primer 6c (Performance)

divendres, 24 de novembre del 2006

Iepalaaaaa divendres !!!!!!!


Aggggg em foten un mal els braços que ni us explico !!!!! Ahir més roco, tibant com uns boigos amb el Patrick. Ens inventavem passos a la cova. Vàrem fer dos circuits inventats i diferents de 25 passos...quina destrucció. Desprès un pegue al mega desplom i una mica de corda...uns bons estiraments i cap a casa ben torrat i tocat. Però ja se sap a part d'escalar tots plegats som del ram de la fundició (ben fossos i contents).

Demà dissabte (oe,oe,oe) anirem a tastar uns 7a a Perles haviam que tal surten.

Res a ser feliços i a passar un bon cap de setmana

dijous, 23 de novembre del 2006

Roco, roco i més roco


En fi és el que toca, enclaustrar-nos al roco, i menys mal... Avans d'ahir vaig fer un entreno un pel anarco, encara que l'intenció era potenciar la força i baix tibar-li. Ahir el Txento em va enredar i vàrem fer blocs de dits amb l'Arnau. Cullons...pobres dits. Dues hores i mitja foten-li gasto. Al final vaig acavant fent corda amb el Patrick. Res va ser un bon dia d'entreno. Pel meu gust massa gent. avui farè unes sèries de resistència i a esperar el finde.

Salut a totes/s

dimecres, 22 de novembre del 2006

EL BERNAT


Avui us presento al meu nanu un autèntic "majara" de qualsevol esport que es faci a la muntanya. Però sobretot està "loku" per escalar i pel freestyle amb esquis. Li agrada molt fer escalada esportiva, però no li fa cap fàstic a fer via llarga, de fet ja ha fet la Via Capriciosa a Santa Coloma Andorra (5+ / 6a) de 250 metres. En esportiva ha fet 6c en quatre peges i està consolidant el 6b+ a vista. Be ara ja espera la neu per poder tibar amb piolos...¿...? Està loku, però loku.

Per cert és diu Bernat i te 12 anyets

dimarts, 21 de novembre del 2006

Diccioescalada


Bones, gent com que he vist qui m'ha fet saber que amb l'argot escalador no "s'enteren" us en farè cinc cèntims per poder-nos seguir, doncs vinga:


VIA: Itinerari i/o recorregut per ha hon els tibadors pugem és a dir escalem. Una via pot fer 10 metres o mes de 1.000. Quan són vies curtes i preparardes (equipades) son vies d'escalada esportiva

ESCALADA ESPORTIVA: Vies generalment d'un llarg (curtes) i equipades. És a dir les asegurances que s'utilitzen estàn taladrades a la paret. Vies molt segures i generalment de dificultat.

ESCALADA CLÀSSICA O DE PARET: Vies llargues que solquen una paret. És poden trobar vies equipades (asegurances posades), semi equipades o desequipades. Les dificultats varien segons la dificultat de la via o l'exposició a una mala caiguda. A quí entrariem en escalad artificial, big Wall...

BLOC O BOULDER: Passos d'escalada curts i molt explosius que és fan en blocs de roca o en un plafó als rocòdroms:

VIA A VISTA: Realitzar una via esportiva (generalment) per primer cop sense que ningú et doni informació previa.

VIA A FLASH: Realitzar una via per primer cop, però que algú t'hagi dit els passos a fer o l'hagis vist fer.

VIA ASSAJADA O RED POINT: Fer diferents intents i memoritzar els moviments en una mateixa via fins que surt.

VIA A TOPE ROPE O AMB CORDA PER DALT: Fer una via amb la corda passad per la part alta de la via i anra sempre asegurat amb la corda per dalt.
DIFICULTAT: Totes les vies tenen una dificultat marcada que pot anar des del III grau (grimpades sense corda) fins el 9b (reservada a dos o tres privilegiats a tot el món). La dificultat amb escalada artificial o l'escalada amb gel funciona diferent.
Be gent més o menys ja ho teniu, crec que ara ja podreu seguir tranquilament el nostre lèxic.


dilluns, 20 de novembre del 2006

Cap de setmana tibantós


Si nois, m'he passat un cap de setmana pillat a l'escalada esportiva tibant com un "loku" a Perles. Solete i una temperatura ideal per foter-li gasto. El divendres a la nit vaig clapar senzillament deu horetes és a dir que el dissabte el matí estava que em sortia; el resultat va ser un 7a amb pas bloquero al segon pege Cullons !!!!Fort... I el company Iñaki és va currar un bon 6c. Amb l'adrenalina pels núbols vaig pensar tornar-hi diumenge encara que haviem quedat per fer tapia però la motivació va poder més.

A Perles la temperatura segui igual de bona i aquest cop erem el Patrick el meu nanu (Bernat) de dotze anyets i uns més d'Andorra. Quin dia tant i tant bo i quines tibades el Bernat es va fer un 6c a red point (4 pegues) i un 6b+ bloquero a flash i un 7a amb tope rope a la primera...el tio promet. Jo vaig fer a flash un altre 7a...Osti que bo. Ara a tibar al roco

I aviam si neva d'una vegada

divendres, 17 de novembre del 2006


Via directa al Ribuls (Principat d'Andorra)

Avui us penjaré una vieta molt divertida i alpina, ja ser que ara ja no és el bon moment però us la podeu apuntar per la propera primavera.
Via directa a l’esperó N-O al Ribuls (2.780mts). Deixeu el cotxe a l’estació del Grau Roig i pugeu caminat direcció al restaurant dels Pessons i tot seguit direcció als llacs del mateix nom. El cim és molt evident (mireu la foto).La via no és gens perdedora el primer llarg , és pot empalmar amb el segon, segueix el fil de l’esperó. Comença per terreny fàcil (III) i tot seguit ja agafes una fissura molt marcada i protegida amb algun pitó i molt bona per posar-hi Camalots petits, l’entrada a la reunió te un passat de flanqueig a la dreta, la ressenya marca 5+ però jo diria 6a. El següent llarg comença amb un flanqueig a la dreta fins trobar un evident diedre molt finet, però ben protegit i en tot cas fàcil de fer-ho amb Camalots. S’arriba a una bona reunió. A l’igual que el llarg anterior la dificultat és de 6a. Aquí la via empalma amb la clàssica del Ribouls. La dificultat mimva, tots els següents llargs són de 5+ , 5è. La via segueix fissures i diedres evidents i força divertits. S’arriba al cim del Ribuls i es baixa per una canal evident fins el coll i fer el retorn fins al pàrquing del Grau Roig una bona jornada alpina. Material: cintes, cintes per erres, Camalots fins el 2,5 o 3 i un joc de tascons.

Si necesiteu més informació em feu un missatge

dijous, 16 de novembre del 2006



DURESSA LABORAL

Tibadors,ahir vaig poder desfogar-me durament al rocòdrom. Desfogar-me després d'una pèssima i trista jornada laboral. Cada cop que mirava per la finestra i veia aquell dia tant i tant assolellat, pensava en l'escalforeta del sol, en el fiable calcari de Perles i, com els meus dits buscaven la presa ideal per poder-hi tibar i passar el pas de la via o com l'amalgama d'olors de la corda, el magnesi i la roca es barregen i ens donen aquell toc tant i tant especial...Però ja se sap que per poder gaudir d'això ens hem d'estar vuit hores clavats a la feina aguantant molts cops a gent que ni et ve ni et van.



Menys mal, però, que ens queden els "rocos" i els col·legues que ens hi trobem tenim la sort de compartir la mateixa bogeria.



I per acabr el dia què millor que un bon soparet amb la persona que aguanta les teves neures i les teves obsessions.



Per cert diuen que s'acosta la neu

dimecres, 15 de novembre del 2006

INICIS

1984 Gorra frígida Montserrat (sóc el de la dreta)

Si gent, els inicis sempre són durs (ummm!!!) i jo no en sóc cap excepció. Però ja fot una colla d'anys que m'arrossego (i mai més ben dit) per les muntanyes. En aquest bloc intentaré explicar rutes de muntanya, vies d'escalada (tàpia o via equipada), esquí de muntanya, alpinisme...i espero que tots vosaltres hi participeu per poder fer possible l'interacció del personal...Haviam que en surt de tot plegat. Aquí també hi te cabuda tot aquell que sigui del ram de la fundició...si gent aquells que per ser feliços hem de quedar fosos per poder arribar a casa amb aquella rialla destroçadament agradable



Au nois-noies a tibar-li fort