dilluns, 4 de maig del 2009

EL TREN DE ZEGAMA

El tren que em porta a Zegama fa set setmanes que està en marxa i ahir tocava fer una paradeta a Ripoll. Baixar-hi i fer una volta de 23 km per uns camins de muntanya guapísims, fer una pujada dura a Sant Amand de 1.350 metres de desnivell i una baixada de bojos fins arribar al Monestir de Ripoll per tornar a pujar al tren de Zegama.

Desprès de més de dos any sense fer una cursa a peu ahir tornava al “ruedo” amb molta il·lusió i els nervis típics previs a una cursa dura de muntanya. Les curses de muntanya a mi, de sempre, m’han posat més nerviós que les d’asfalt. La sensació és diferent. A l’asfalt la lluita la tens amb el crono i per mi l’estrès és molt més controlable. A les de muntanya lluites per una posició i aquí la història ja varia.

Sortim, la Santa i jo (moltes gràcies) a les sis d’Andorra. A les vuit som a Ripoll a on em trobo amb un conegut internauta. M’ha fet molta il·lusió compartir aquesta cursa amb tu. I també em trobo amb un conegut d’Andorra. Escalfem tots plegats típiques bromes i un munt de pixadaretes de la por.
Estic una miqueta expectant, ja que aquesta setmana els entrenaments, m’han sortit, però amb molt males sensacions.
Tinc clar que faré la meva cursa i a la meva bola.
La sortida com sempre un grupet al davant que van com un tiro i jo reservón al mig...Però ràpidament ja veig que tinc que apretar les dents perquè sinó ens faràn molts taps a les primeres rampes. Faig un canvi de ritme a una repetxó i a partir d’aquí fins a dalt de Sant Amand tota l’estona vaig avançant gent. Arribo a dalt al lloc 16è. Tinc molt bones sensacions i estic força be.
La baixada ja es una altre història, trams molt tècnics ha on cinc tios em passen com obusos...quins flipats. Jo m’acomodo (mal fet) i mantinc la meva posició.
Arribo al Monestir de Ripoll amb 2h i 14 minuts a 14 minuts del guanyador i en el lloc 21. Estic content, molt bones sensacions pujant i la baixada se m’ha fet llarga, sobretot al final...Arbitro pite el final !!!!
Uns beures, amb el Bulderban, el Manel l’Anna els seus fills i amb la Santa. Estic tocadot, però encara.
La Santa em diu que ja condueix ella (ets un sol) i cap a casa. Missatge al coach. Em felicita i em diu que a la tarda a rodar 20 minuts...bufffff...Però, l’entreno és l’entreno.
Salut gent.
P.d. El nanu Bernat ha provat un 8a a Perles i m’ha dit que el te amb una caiguda FELICITATS BOU