dilluns, 4 de maig de 2009

EL TREN DE ZEGAMA

El tren que em porta a Zegama fa set setmanes que està en marxa i ahir tocava fer una paradeta a Ripoll. Baixar-hi i fer una volta de 23 km per uns camins de muntanya guapísims, fer una pujada dura a Sant Amand de 1.350 metres de desnivell i una baixada de bojos fins arribar al Monestir de Ripoll per tornar a pujar al tren de Zegama.

Desprès de més de dos any sense fer una cursa a peu ahir tornava al “ruedo” amb molta il·lusió i els nervis típics previs a una cursa dura de muntanya. Les curses de muntanya a mi, de sempre, m’han posat més nerviós que les d’asfalt. La sensació és diferent. A l’asfalt la lluita la tens amb el crono i per mi l’estrès és molt més controlable. A les de muntanya lluites per una posició i aquí la història ja varia.

Sortim, la Santa i jo (moltes gràcies) a les sis d’Andorra. A les vuit som a Ripoll a on em trobo amb un conegut internauta. M’ha fet molta il·lusió compartir aquesta cursa amb tu. I també em trobo amb un conegut d’Andorra. Escalfem tots plegats típiques bromes i un munt de pixadaretes de la por.
Estic una miqueta expectant, ja que aquesta setmana els entrenaments, m’han sortit, però amb molt males sensacions.
Tinc clar que faré la meva cursa i a la meva bola.
La sortida com sempre un grupet al davant que van com un tiro i jo reservón al mig...Però ràpidament ja veig que tinc que apretar les dents perquè sinó ens faràn molts taps a les primeres rampes. Faig un canvi de ritme a una repetxó i a partir d’aquí fins a dalt de Sant Amand tota l’estona vaig avançant gent. Arribo a dalt al lloc 16è. Tinc molt bones sensacions i estic força be.
La baixada ja es una altre història, trams molt tècnics ha on cinc tios em passen com obusos...quins flipats. Jo m’acomodo (mal fet) i mantinc la meva posició.
Arribo al Monestir de Ripoll amb 2h i 14 minuts a 14 minuts del guanyador i en el lloc 21. Estic content, molt bones sensacions pujant i la baixada se m’ha fet llarga, sobretot al final...Arbitro pite el final !!!!
Uns beures, amb el Bulderban, el Manel l’Anna els seus fills i amb la Santa. Estic tocadot, però encara.
La Santa em diu que ja condueix ella (ets un sol) i cap a casa. Missatge al coach. Em felicita i em diu que a la tarda a rodar 20 minuts...bufffff...Però, l’entreno és l’entreno.
Salut gent.
P.d. El nanu Bernat ha provat un 8a a Perles i m’ha dit que el te amb una caiguda FELICITATS BOU

1 comentari:

Bulderban ha dit...

Ni en perlas regalan el grado (collons amb el Nanu !! )ni en Ripoll regalan los minutos. Meter 5minutos en 22 kms es estar uno (o dos) puntos me endavant...pero seguiré entrenando para que no se repita je,je,je. Tu si que estas fuerte mamonazo. Encantando de conocerte, queda pendiente una de birras.