dimarts, 25 de setembre del 2007

RUNNING I TAPEUUU




Ahir tocava fer rodatge, una horeta. Em faia mooolta mandra anar-hi sol. Truco al Miki, home de ferro, i em quedat per fer una horeta al Llac d’Engolasters, al camí de les Pardines un privilegi que tenim els d’Andorra. Un circuit: excel·lent, pla, de terra en alçada (1.600 metres), que més volem?. I els que el coneixem el tenim marcat cada quilòmetre, per poder fer canvis, sèries o parcials. Son 11 quilometres, ideals. Darrerament, no rodo massa, per no dir gens i és una de les bones sensacions que tinc. Anava una mica acollonit, perquè sabia que el Miki està fi...anem fent. Xerrem de mil històries. La veritat es que vaig un pel apretat, em costa escalfar-me. Al final agafo un bon ritme i anem rapidets. Volia fer una hora però en 55 minuts ja tenim els 11 quilometrillus fets (ritme paxanga) a 5 minuts el quilòmetre. Be, estic content. Un bon rodatge, un bon lloc i ben acompanyat.

A la nit ja va ser una altre història. Vàrem quedar una colla. Dues Cristines (les reines de la nit) i cinc carcamals per anar de tapes a un lloc d’Andorra la Vella “Bar Nakar” que tenen les mesures de les tapes una miqueta esbiaixades (Pompeu a tope). Foten tapes gegants. Deu meu. Quin patir !!! Tot molt bo i un fart de riure...El Miki segur que en fa una crònica millor. Tan sols dir-vos que entre patata i patata, entre pop i pop: punyalades, "rajades" i vestits a mida per tothom (oi Cristines ?)
Jo tant sols us penjo unes fotillos de la incongruència: Coca-cola zero...però unes tapes que foten por !!!
Salut penya. Avui roco. Resistència llarga!!!!