divendres, 27 de febrer de 2009

FONT BLANCA EXPRÉS


Aquesta setmana per les tardes no treballem ¿...? I això és un puntasso i encara més amb aquest anticicló que tenim a sobre.
Ahir vaig decidir que el meu entrenament seria amb llum de dia. Ja se sap; “por la noche todos los gatos son pardos”.
Estic fart d’anar amb el frontal i no veure més enllà de les puntes dels esquís.
Tenia que fer una miqueta de volum i desprès d’alguns dubtes vaig decidir fer un Font Blanca. A dos quarts de tres ja tenia els esquís als peus. La neu estava molt transformada i feia força “xixa”, però era suportable. Tot sol pujant per aquells tubs, buscant la sortida de la canal carnissera per encarar l’última pujada, amb sentia a la glòria. La veritat es que pujant, en algun punt, la cosa no em feia molta gràcia però es qüestió de buscar el punt més estable.
A dalt del cim ni gota de vent i unes vistes espectaculars Aneto, Pica, tots els d’Andorra i la vista es perdia per la plana de Lleida i per la de l’Ariège. Espectacular.
A la baixada la neu estava acceptable, però vaig ser molt prudent. Estava molt transformada i algun paquetillo gros també baixava, al teu darrera o al teu devant....
Una bona tarda per fer una Font Blanca exprés.
I aquesta tarda una miqueta més...
I demà a tibar-li, amb els bous de Sabadell i el nanu de Deu.
SALUT

dimarts, 24 de febrer de 2009

MÉS VIUS QUE MAI



Mareta meva, no us penséssiu que hem desaparegut del mapa, ni que les intenses nevades d’aquest llarg hivern s’hens han tregat, no !!! Senzillament un munt de coses han fet que passes del bloc.
El nanu segueix entrenant i tibant com un fanàtic, però aquest any també vol recordar la seva època d’esquiador i va boig amb els esquís... I jo? Doncs randonè amunt randonè avall. Feia molts anys que no feia tants i tants metres de desnivell, però m’ho estic passant de conya. Alguna tibadeta de 6b/+ i anar fent.
Avui m’ha vingut de gust explicar-vos una bona volta que vaig fer diumenge. Des de la gran nevada, pels llocs que vàrem passar. no hi havia passat ningú i ens vàrem fer un fart d’obrir traça (ja ho sabeu carretera oberta) Això si molt al lloro amb les plaques de vent, la cosa a alguns punts s’aguanta pels pèls. A la collada de la Solana al mig de la placa hi ha dos esquerdes que et treuen la son. I la neu? Doncs ni fu ni fa, baixades molt bones i algunes de complicades.

El recorregut:
Pàrquing de Sorteny, Port Siguer, estany Blau, collada (o pas) de la Solana, vall de la Sabine, la Cebollera, i pujada al Forn de Sorteny.
Temps: 5h
Desnivell: 2.010 metres

El recorregut original era baixa per la Cebollera i pujar a la Serrera, però el fort vent que feia a les parts altes i la boira ens va fer baixar a Sorteny i rematar la feina fent una pujadeta al Forn.
Una gran volta que val molt la pena. La pujada a la Cebollera, molt al lloro !!! Tot s’aguanta molt justet. Nosaltres vàrem decidir pujar per una canal entre el Pic de la Sal i la Cebollera, grampons i amunt.

El recorregut en fotos:









dimarts, 3 de febrer de 2009

L'ALTITOY


Cap de setmana pel Pays Toy. Sant Jean de Luz i voltants. El tema era que ens esperava dos dies intensos d’esquí de muntanya. Molts metres de desnivell. Cursa tècnica, corredors, arestes. 500 fanàtics/ques competint. La cosa pintava la mar de be.

Arribem el divendres a la tarda/nit i ens trobem tota la colla d’Andorra (érem 13). Uns han arribat a temps per a la reunió tècnica i ens comuniquen que no hi ha cursa el dissabte. El Prefecte (que te molt poder polític) ha dit que el dissabte no competia ningú i que el diumenge res de cursa tècnica i com a molta alçada 2.000 metres. El motiu? Dimarts un gendarme es va veure sorprès per una allau i el va matar. El dissabte l’enterraven i el Prefecte va prendre la decisió el divendres a les tres de la tarda.

Total, diumenge una cursa de 1.600 metres de desnivell positiu amb quatre pujades una cursa molt ràpida. Els guanyadors varen fer 1h i 40 minuts (varen clavar el temps que havia programat l’organització).
L’Enric i jo vàrem entrar al lloc 39è de 100 parelles. La veritat es que vàrem perdre un munt de temps amb una penosa segona baixada meva. “Mea culpa”.

Ara toca entrenar una miqueta més per la cursa de diumenge a Ordino Arcalís. Esperem que el temps acompanyi.
Si voleu veure a totes aquestes autèntiques locomotores de la muntanya, heu de pujar.
Kilian, Troillet i totes les màquines més punteres de l’actualitat mundial.

Salut