dimarts, 24 de febrer de 2009

MÉS VIUS QUE MAI



Mareta meva, no us penséssiu que hem desaparegut del mapa, ni que les intenses nevades d’aquest llarg hivern s’hens han tregat, no !!! Senzillament un munt de coses han fet que passes del bloc.
El nanu segueix entrenant i tibant com un fanàtic, però aquest any també vol recordar la seva època d’esquiador i va boig amb els esquís... I jo? Doncs randonè amunt randonè avall. Feia molts anys que no feia tants i tants metres de desnivell, però m’ho estic passant de conya. Alguna tibadeta de 6b/+ i anar fent.
Avui m’ha vingut de gust explicar-vos una bona volta que vaig fer diumenge. Des de la gran nevada, pels llocs que vàrem passar. no hi havia passat ningú i ens vàrem fer un fart d’obrir traça (ja ho sabeu carretera oberta) Això si molt al lloro amb les plaques de vent, la cosa a alguns punts s’aguanta pels pèls. A la collada de la Solana al mig de la placa hi ha dos esquerdes que et treuen la son. I la neu? Doncs ni fu ni fa, baixades molt bones i algunes de complicades.

El recorregut:
Pàrquing de Sorteny, Port Siguer, estany Blau, collada (o pas) de la Solana, vall de la Sabine, la Cebollera, i pujada al Forn de Sorteny.
Temps: 5h
Desnivell: 2.010 metres

El recorregut original era baixa per la Cebollera i pujar a la Serrera, però el fort vent que feia a les parts altes i la boira ens va fer baixar a Sorteny i rematar la feina fent una pujadeta al Forn.
Una gran volta que val molt la pena. La pujada a la Cebollera, molt al lloro !!! Tot s’aguanta molt justet. Nosaltres vàrem decidir pujar per una canal entre el Pic de la Sal i la Cebollera, grampons i amunt.

El recorregut en fotos:









3 comentaris:

Mingo ha dit...

Isidre, m'alegra molt de llegir-te i veure't tan animat.

Anònim ha dit...

Isidre ja veig que continues amb les teves matxades de sempre.
A veure si quedem un día d'aquests per anar a fer vía llarga perquè amb el 6b+ teu ja en tenim + que prou i ara ja fa temps que no sortim plegats.
Una abraçada.

Jordi Pardo.

Xavi ha dit...

Hola Isidre! M'alegro de llegir-te de nou. Guapa la volta que vas fer amb en Faura. Nosaltres avui hem pujat al Thoumasset, no l'havia fet mai. Volíem baixar del cim directes a la vall de Soulanet i pujar al pic del Salt però el terreny era molt dret i escarpat. Aquest any s'ha d'aprofitar el "paquet", i més aquests dies anticiclònics.
Ens veiem!