divendres, 25 d’abril del 2008

XAPO UNS DIES

XAPAT. KUAN TORNI, OBRO I US EXPLICO......




Foto: Rémi Thivel

dimecres, 23 d’abril del 2008

Bagasses: Mescalina, un trip al passat



El dia que vaig fer la via Mescalina va ser molt més que fer una via de 430 metres i d’una dificultat de 7b (6a obligat). Era fer un retorn al passat, era tornar a les Bagasses amb el meu company de tota una vida, era el retorn i el reafirmament de la tornada a la paret de la meva vida....És que el dia que vaig fer Mescalina feia 15 anys que no escalava amb el Jordi R. , a una via llarga. Amb ell havíem recorregut totes les Bagasses (i molts d’altres murs d’arreu del món) durant els anys 1987/1988...
L’any 1988, ens vàrem passar una setmaneta d’un estiu calorós instal·lats a l’antic Hostal el Lago. La rutina era fàcil, clara i evident: Llevar-nos d’hora, fer una vieta i quan la calor apretava piscina a l’Hostal, un dinaret i amb la fresca de la tarda una altre vieta i així vàrem anar fent: Aqualumg, Smoking, Freixanet, Engendro.... I fins i tot una nit de lokura vàrem fer tres llargs de la Cade, sense frontals...Recordo que vàrem arribar a la tercera reunió ens vàrem fer un “cigarret” i avall...
El dia que vaig fer Mescalina milions de records em varen tornar al cap. Gràcies Bagasses i gràcies Jordi R. Per ser-hi sempre, ja m’entens.

La Mescalina, és un d’aquells viots, que s’han de fer. Actualment està tota reequipada amb bolts del 10 a la paret i del 12 a les erres (bombes) i rapelable al 100%. Per mi sens dubte els millors llargs son els superiors, de la Feixa amunt. Roca excel·lent, plaques desplomades. Llargs disfrutons i antològics. No es que els llargs inferiors siguin lletjos, tot al contrari, però estan resobats, del pas de la gent. El llarg de 7a és més difícil per la sobamenta concetrada que hi ha a les tres xapes claus.

Crec que no cal que us expliqui llarg per llarg és molt millor que agafeu 12/14 cintes, material per les erres i vosaltres mateixos experimenteu la sensació d’una bona Mescalina. Crec que el “viatge” us pot durar unes sis hores. A mi aquell dia em va durar cinc horetes, però com a bon Ionqui de la roca, hores d’ara, encara, tinc molts bons i durs flaish backs del trip.

Salut fanàtics i a tots gràcies per llegir-me i compartir roca.

Xapo el xiringuito uns dies....El Taghia m’espera.

dilluns, 21 d’abril del 2008

L'HO...Campionat de CAT. de blok

Fotillos del Campionat.
Tant sols un comentari: Hi van haver-hi bloks espectaculars. Felicitats als equipadors. Hi ha l'organització: intentar buscar un mètode més àgil....
Crònica i resultats aquí.













I a la nit LANZES per tothom...



dimecres, 16 d’abril del 2008

Imatges de la Selva












Fotos gentilesa del Roberto.

dimarts, 15 d’abril del 2008

A LA PANXA DEL BOU A HON S’ESCALA SI PLOU







Divendres son les 7 de la tarda i passem la frontera espanyola direcció Sabadell. S’ha d’anar ràpid a les 10,30 comença la festa. El nanu ha d’entrenar i hem de sopar... Pel camí plou a sac, ens importa poc perquè anem directes a la Panxa del Bou ha on no i neva ni plou....
Son les dues del matí i ja hem passat la dimensió X, agafo al nanu el pujo al cotxe i directes a dormir a casa l’avia...La festa continua quatre hores més.

Si senyor, felicitats a la penya de la Panxa no tant sols han muntat un bon gimnàs d’escalada si no que estan unint l’escalada amb la vida social dels escaladors, i aquest divendres en va ser un bon exemple.
Dos dj’s, dos barres de bar, cambreres expectaculars i cambrers suposo que també, però ja em perdonareu no mi vaig fixar, una sala de chill out , una compe de dificultat (amb un bon vuelo llarg i controlat) blocs a saco (un d’ells tsunami total), regals i un munt de bon rotllu repartits entre 300 ànimes que varen passar pel local fins les sis del matí.


Llibertat, és respirava llibertat, tothom podia fer el que més li vingués de gust amb el respecte que tothom és mereix. Que volies fer bloc, feies bloc, que volies relaxar-te amb la música al chill out, relax total. Passos difícils a la cova ? Passos difícils, ballar com uns lokus fins les sis del matí a ballar s’ha dit...Que més es podia demanar que unir escalada i festa...
Es varen repartir bons regals, corda, crahspads, samarretes i més material que ara ja no recordo. El millor és que a la propera i aneu, crec que no teniu excusa...


Sembla ser que dins del col·lectiu dels escaladors encara hi ha gent d’aquella cutre que roba, és trist però hi ha energúmens que no evolucionen. Al noi que li va tocar la corda (de regal) ja li han robat. Sembla mentida que aquesta gent encara existeixi...En fi de miserables ni han sempre.


Gent la propera no us ho podeu perdre.
Salut

Nota: Totes les fotillos son de la Mar Roig

dilluns, 14 d’abril del 2008

Per flipar !! Del PXB a la Selva, passant per Roc Colom






Mareeeeee, estic molt cansat !!!!!. Gent quin cap de setmana, d’aquells que surten rodons, rodonets.
El divendres al vespre un 10 de festa al PXB, a Sabadell. Els que hi vàreu ser ja sabeu de que va anar el tema i els que no us tindreu d’esperar a demà per llegir la crònica i veure alguna fotillo. Molta gent (300 persones) bona música, blocs guapus, compe de dificultat, sorteig de material (crhaspad inclòs)....Demà us ho explico.




Amb tota la ressaca, el dissabte al matí, anem, uns quants, a tibar al Roc Colom (a Sant Llorenç del Munt). Una caminadeta d’uns 35-40 minuts et porten al peu d’aquest monolític roc, just al peu de la Mola. Una roca excepcional i unes vies molt més exigents del que et poden semblar a priori. Vies de possar’t-hi be, d’aguantar-li i en algun punt físiques; uns 20 metres de bones línies amb els graus de la zona i reequipades amb químics. Tots estem més “pa’allà” que pa’acà”. Farem el que podrem. I tots acabem escalant entre 5 i 7 vietes, que no està gens malament amb l’estat catatònic que ens trobem. El que més triomfa és el “nanu de Deu” que es treu a vista i passant cintes un 7a “el vol de l’Ícar” una via molt guapa. I la resta anem fent amb els 6c i 6c+ que hi ha pel sector; bé la Mar i l’Eva encadenen el 7a i jo en mig d’un patètic atac de THC em caic ridículament... És el que te...
Vies recomanades: La segona per l’esquerra “Tubular bells” 6b+ i després les quatre que segueixen “No cal Le Menestral” 6c+, “El vuelo del Ícaro” 7a “Goig de Boig” 6c i “Colacao exprés” 6c i una miqueta més a la dreta passades dues vies “Spectrum” 7a+. Si fa vent ni us passi pel cap anar-hi.


Caminadeta fins el cotxe i reunió per decidir que es fa l’endemà: El nanu i jo tindríem de fer via llarga, el Taghia s’acosta, però finalment decidim fer esportiva, tota la colla. Anirem a Camarasa i en concret anirem a la Selva.

Horari Hawaiano i arribem a lloc a les 12 del migdia i espectacularment estem sols !!!!. Més tard arrivem dos companys d’Andorra...

El lloc és molt guapu, les vies llargues i difícils. Tenen de tot...Els equipadors han fet una feina increïble. L’aproximació es bonísima gràcies a ells. Felicitats.
Nosaltres sembla que anem a mitg gas, entre riures i animalades vàries escalfem a uns 6b+ i uns 6c’s que hi ha a l’entrada del sector principal. Les tres molt bones però el 6b+ és un 10 “El rei Loui” una fissura boníssima. A un dels forats de dalt i viu un ésser que quant i poses la mà t’avisa i no vegis el mal rotllu !!!!. Tots estem desperdigats i amb el Tala, i el Jordi fem un 6c (no us el podeu perdre) “La música del vi” i el seu costat un 6c+ amb una secció dura a dalt de tot “Drink team”.
I el “nanu de Deu” que ha fet, a la Selva ? Doncs amb el Xai i la Mar s’ha liat a fer el Salvatge a “Mogli” un 7b+ que amb tres intents l’ha encadenat (tres intents amb dues hores!!!) Boig aquest nanu. Un cop més felicitats Bernat !!!!. Per mi, ets el meu referent.

Be gent, salut i la propera festa a la Panxa del Bou hi heu de ser-hi.
M’oblidava, gràcies a la festa, espero seguir en contacte amb tu (ja saps qui ets oi?). 10 anys son masses anys sense veuren’s. Una abraçada

dimarts, 8 d’abril del 2008

GATS I BOUS...I VOSALTRES QUE FAREU?



Eps, gent, vosaltres no hi podeu faltar de cap de les maneres.


Macro festa al PXB de Sabadell !!!

dilluns, 7 d’abril del 2008

Roca Alta. Porno Star i Plurabel.... Tres ponts conecction



El dissabte tocava fer metrillus. Amb el company Jordi P. de Sabadell vàrem triar tornar a la Roca Alta per fer la Porno star i la Plurabel.
Les dues vies estan a la dreta del tot de la Roca alta. Nosaltres vàrem pujar com si anessim al diedre Farreny i llavors resseguint la paret fins al peu de la via al costat d’un sostre molt característic ½ horeta, per escalfar-te.
La Porno star, és una via guapa, però amb un equipament molt especial. El primer llarg (sobretot a l’inici) les assegurances justegen i els llargs superiors està sobrequipada. Per mi no te cap lògica. Si vols fer una via amb compromís i categoria s’ha de ser coherent i si vols fer una via tipus cremallera, doncs des de l’inici i punt. Però cap problema la via val molt la pena.

L 1.30 metres (6b ?-V). Per pillar el primer bolt, vaig pujar una miqueta per l’arbre (sóc baixet) i un cop xapat, sang freda i a buscar el següent. Però a l’esquerra amagat hi ha un pitonet salvador que en cas de caiguda... directament al terra. La resta fins l’erre cap problema.
L 2. 30 metres (6b-V). Aquí comença el festival dels bolts....No dic res més. El llarg molt guapu, passes dues panxes seguides amb bon cantu, per acabar en unes plaquetes fàcils fins l’erre.
L 3. 40 metres (V-6a). Un llarg de placa cantallut, molt disfrutón. Acaba amb una petita panxa cantelluda. Al final et fots un lio amb els bolts ja no saps quins xapar...
L 4. 15 metres (6b+-V). Buaaaaaa. Una placa de 8-10 metres vertical i que tira una miqueta enrera. Genial. Surts per terreny fàcil.
Baixada per la dreta de la paret, hi ha fites. Dues horetes amb la calma.
Cintes express més erres. La via està equipada amb parabolts. En total ni han 43 (i 7 pitons) per 100 metres de bona via.

La Plurabel, ja pinta diferent. La ressenya ja t’avisa que les assegurances allunyen... La via és més dura de grau i amb més compromís cosa que li dona més categoria. Son tres llargs mantinguts de 6b i 6b+ (obligat 6b). El company Jordi P. no és troba massa be. Però s’enrotlla i em diu que almenys provem el primer llarg i decidim (tota la via es rapelable).

L 1 35 metres. Comença per una llastra que pinta trencada però és molt bona. Fins situar-te sota una placa boníssima. Aquí has de fer un flanqueig espectacular i amb els segurus a “Can pitxa”. Roca molt bona. Un llarg deu, és excel·lent.... No us enganyéssiu, passos obligats (un bolt cada 5 metres). Dels millors llargs que he fet mai. La reunió l’heu de buscar a sota d’una buitrera, Roca blanca increïble. El Jordi no s’ho passa massa be, per fer el flanqueig, no es troba be...i això no ajuda. Arriba a l’erre i fem consens ràpel volat i cap a casa...Cap problema ja l’acabarem. Un bon amic m’ha dit que el millor llarg justament és el primer.

Per cert vigileu amb els eixams d’abelles que estan al costat d’on deixem el cotxe...Fa calor i les ties van calentes !!!!!


I diumenge??? Tres Ponts, amb el xaiet a fer vies esportives llarges i dures. Som una colla de gent d’Andorra, i alguns de fora (ja comencen a venir...). Rutina de sempre. Escalfem a les mateixes vies. El nanu ja comença a notar la nova tanda d’entrenament i està cansadot (ja l’han avisat).
Avui vull tornar a provar el 7a+ (l’any passat estava de 7a i aquest any ja li han posat el +) Aonvolsnà (via 41) L1+L2 (33metres). El xaiet monta el primer llarg. Desprès de parlar amb l’Iolanda, del seu mètode per sortir del pas d’hon em caic sempre...penso; caure per caure el provarè...I voilà via encadenada. És una via molt física i de coco. Tres xapes per uns 15 metres de via. Una gran via (no per que l’hagi encadenat he,he,he).
El xaiet fot el ronso cap aquí i cap allà. És fot un hipermega vuelo a un 7b. “Com és que has volat tant ?” li pregunten...res, m’he saltat una xapa per que no m’anava be passar-la...¿...? Canalla !!!!
I el tiu per acavar el dia es fa a vista i passant cintes el 7a+ que a mi m’ha costat quatre tientus...Cullons de nanu !!!! Felicitats xaiet.

Salut gent...