Bagasses: Mescalina, un trip al passat

El dia que vaig fer la via Mescalina va ser molt més que fer una via de 430 metres i d’una dificultat de 7b (6a obligat). Era fer un retorn al passat, era tornar a les Bagasses amb el meu company de tota una vida, era el retorn i el reafirmament de la tornada a la paret de la meva vida....És que el dia que vaig fer Mescalina feia 15 anys que no escalava amb el Jordi R. , a una via llarga. Amb ell havíem recorregut totes les Bagasses (i molts d’altres murs d’arreu del món) durant els anys 1987/1988...
L’any 1988, ens vàrem passar una setmaneta d’un estiu calorós instal·lats a l’antic Hostal el Lago. La rutina era fàcil, clara i evident: Llevar-nos d’hora, fer una vieta i quan la calor apretava piscina a l’Hostal, un dinaret i amb la fresca de la tarda una altre vieta i així vàrem anar fent: Aqualumg, Smoking, Freixanet, Engendro.... I fins i tot una nit de lokura vàrem fer tres llargs de la Cade, sense frontals...Recordo que vàrem arribar a la tercera reunió ens vàrem fer un “cigarret” i avall...
El dia que vaig fer Mescalina milions de records em varen tornar al cap. Gràcies Bagasses i gràcies Jordi R. Per ser-hi sempre, ja m’entens.

La Mescalina, és un d’aquells viots, que s’han de fer. Actualment està tota reequipada amb bolts del 10 a la paret i del 12 a les erres (bombes) i rapelable al 100%. Per mi sens dubte els millors llargs son els superiors, de la Feixa amunt. Roca excel·lent, plaques desplomades. Llargs disfrutons i antològics. No es que els llargs inferiors siguin lletjos, tot al contrari, però estan resobats, del pas de la gent. El llarg de 7a és més difícil per la sobamenta concetrada que hi ha a les tres xapes claus.

Crec que no cal que us expliqui llarg per llarg és molt millor que agafeu 12/14 cintes, material per les erres i vosaltres mateixos experimenteu la sensació d’una bona Mescalina. Crec que el “viatge” us pot durar unes sis hores. A mi aquell dia em va durar cinc horetes, però com a bon Ionqui de la roca, hores d’ara, encara, tinc molts bons i durs flaish backs del trip.

Salut fanàtics i a tots gràcies per llegir-me i compartir roca.

Xapo el xiringuito uns dies....El Taghia m’espera.