divendres, 28 d’agost del 2009

Monotonia


Poques, poquetes novetats dins d’aquest dia a dia d’entrenillus maratonians. Foten-li molta càrrega a les cames i al cos sencer amb circuits de gimnàs, sessions de tècnica de cursa, “banyeres” d’aigua gelada per descongestionar els pernils...Res, gent, aquesta monotonia que se t’arrapa durant aquest dies de sumar i sumar. Aviat sèries i canvis, llavors els entrenaments ja entraran dins d’una altre categoria...Però això serà a partir de la propera setmana.
Ja m’he pillat les sapatilles per la marató...Ara que funcionin.
Salut gent !!!

dimecres, 26 d’agost del 2009

DURO MI AMOL


Duro mi amol, suavecito con ritmo y sin pausa, amolcito (vell proverbi dels vestidors atlètics)
El dimarts a la nit estava més mort que viu. Es més, estava més allà que aquí. Era un pur Zombie. Mareta meva !!!! Quina pallissa. Però com que la dignitat no es pot perdre mai (o quasi mai) intentava fer bona cara perquè els col·legues d’entreno es pensin el que no és. Bona cara volia dir treurem les babes ràpidament i intentar no cridar massa al final de cada pujada... No tinc molt clar que coles massa, però ho vaig intentar. La realitat, però, es que estava molt content del resultat del primer dia dur, dur, d’entrenament. Bien mi amol.
L’entreno va ser dur de veritat. Sèries en pujada. Quan vaig veure el lloc escollit per la tortura em va sortir el puntillo de tio dur que ve de la muntanya (BURRO!!!)
Mister esto no sube nada... La seva mirada no va tenir desperdici.
A lo mejor no sube pero son a 56” la subida.
¿...? Estas de conya no?
No
Unes sèries trencadores de 300 metres en pujada fetes entre 55’’ i 58’’ amb dos minuts de pausa dels quals 1’40” eren per retornar al punt de sortida i amb els 20” que quedaven notaves com l’àcid t’inflava els quadriceps de mala manera. Vaig acabar tocadot i satisfet.
De moment aquesta transició de la muntanya a l’asfalt està funcionant força be. Ja estic impacient per veure com funcionaré a la pista...
I ahir una tonteria de rodatge llarg...Per estirar les cames
Això tant sols és l'inici
Salut

dilluns, 24 d’agost del 2009

PALS A LES CAMES


Ja tinc les potes carregades, sensació de tenir dos pals amb articulacions.
Aquesta setmana ja ha estat la primera de 15 setmanes dures i sistemàticament planificades que m’esperen per arribar “finet” a Sant Sebastián l’últim cap de setmana del mes de novembre. De moment tampoc cal que us expliqui amb masses detalls aquesta primera setmana de càrrega: rodatges curts, algun de llarg, pujar escales amb esquipings mitjans, circuits de gimnàs, rectes, algun entrenillo pique, rodatges llargs al llac (1.600 metres d’alçada) en definitiva la primera setmana d’entreno per la marató. La setmana que avui comença ja promet ser més durilla i sense ni un dia de repòs...
Molt motivat, amb ganes i a l’expectativa de poder tornar a agafar aquests ritmes ràpids i mantinguts de la ruta.

Però tot s’ha de dir que ahir mirant la final dels mundials d’atletisme dels 5.000 i al veure al Bekele fer l’últim quilòmetre amb 2’24’’ vaig flipar i molt, i veure’l com apretava les dents i de quina manera els últims 50 metres vaig entendre que a banda d’una qualitat innata te una força de voluntat i un esperit de superació envejable. Grandiós Bekele i tota l’escola d’Ethiopia...

P.d. Haviat el nanu, finalment recuperat, tornarà a tibar...Ja us explicaré el retorn

dimecres, 19 d’agost del 2009

A LA CARGA !!!!!!!!!!!!!!



Finalment ja torno a entrenar a tope. Ben mirat no crec que ho hagi deixat del tot (he,he,he).
Ja tinc el pla d’entrenament per encarar 15 setmanes per intentar arribar finet a Sant Sebastián. De moment no tinc clar res de res, ni marca, ni ritmes ni sensacions. Crec que podré estar per intentar anar a 4’ el quilòmetre, però ja se sap que això és molt llarg i poden passar moooooltes coses.
Per fer el comiat, temporal, de la muntanya (dedicació exclusiva a la ruta i a la pista) un bon dia vaig decidir pujar corrents fins el Port Siguer (2.395), frontera amb França. Un lloc molt bo per fer uns farlecks, naturals, a més de 2.200 metres d’alçada. Pujada curta i contundent. Lloc brutal. Vaig quedar satisfet. Però tenia el cuquet viu i l’endemà vaig anar a dir adéu a la meva VALL (si amb majúscules) preferida per entrenar el Madriu.
Sense masses plantejaments, la vaig fer tota fins dalt de l’Estany de l’Illa (2.500) amb una horeta i mitja de pujada vaig tenir el plaer de admirar aquest paisatges sublims d’alta muntanya que tinc al costat de casa. Un bon comiat.

I ara? A la carga !!!!! Ja porto dues setmanes de càrrega. Un dia 50’, una altre una horeta, un altre 45’ a un bon ritme i així anar fent, esperant la propera setmana per començar a trepitjar la pista. De moment rodatges per fer volum al llac d’Engolasters un bon territori: pla, pista, temperatura fresca i situat a 1.600 metres ha on anar a un ritme de 4’20 ja castiga les cames...
Apali fins aviat
Salut

dimecres, 5 d’agost del 2009

RESET


Ja estic, ja he passat pel quiròfan.
Tot molt ràpid…Tres tallets i unes quantes grapes és el record que queda d’un dia i mig d’hospital i d’unes hores de droga legalitzada per deixar-me entre aquí i allà; lo justet per poder parlar amb el cirurgià (cirurgiana en el meu cas) mentre fa la feina. Sensacions estranyes i tot plegat un pèl surrealista…però és el que té el deixar-se drogar legalment. Que sens una miqueta de dolor? Viatge…

Hauria de començar a resoldre dubtes que fa dies que em roden pel cap. Després de rumiar-hi força (poca feina) he decidit fer un reset a tots els plantejaments que tenia i que tinc.

Reset: canvi radical abans que comenci la temporada d’hivern
Reset: mal de cames, bessons carregats…
Reset: retorn a l’agonia de les sèries al tartar, als canvis eterns, als testos per controlar ritme, a l’asfalt, als rodatges eterns tot solet per agafar coco, a la companyia d’uns quants fondistes, a memoritzar temps, ritmes, entrar al gimnàs !!!
Reset: paranoies dels entrenaments, menjades de coco interminables, sensacions amargues de que no arribo…
Reset: intentar fer marca? Una bogeria !!!!
Reset: poca muntanya, poca escalada, poca festa
Reset: Donosti Marathon 2010
RESET: ja ho sabeu, quatre mesos de ritmes, rodatges curts, rodatges llargs, canvis, curses. Intentaré no fer-me pesat ni maxacar-vos massa amb les quilometrades. Potser alguna menjada de coco.
Ja en tinc ganes !!!!!