dimecres, 19 d’agost de 2009

A LA CARGA !!!!!!!!!!!!!!



Finalment ja torno a entrenar a tope. Ben mirat no crec que ho hagi deixat del tot (he,he,he).
Ja tinc el pla d’entrenament per encarar 15 setmanes per intentar arribar finet a Sant Sebastián. De moment no tinc clar res de res, ni marca, ni ritmes ni sensacions. Crec que podré estar per intentar anar a 4’ el quilòmetre, però ja se sap que això és molt llarg i poden passar moooooltes coses.
Per fer el comiat, temporal, de la muntanya (dedicació exclusiva a la ruta i a la pista) un bon dia vaig decidir pujar corrents fins el Port Siguer (2.395), frontera amb França. Un lloc molt bo per fer uns farlecks, naturals, a més de 2.200 metres d’alçada. Pujada curta i contundent. Lloc brutal. Vaig quedar satisfet. Però tenia el cuquet viu i l’endemà vaig anar a dir adéu a la meva VALL (si amb majúscules) preferida per entrenar el Madriu.
Sense masses plantejaments, la vaig fer tota fins dalt de l’Estany de l’Illa (2.500) amb una horeta i mitja de pujada vaig tenir el plaer de admirar aquest paisatges sublims d’alta muntanya que tinc al costat de casa. Un bon comiat.

I ara? A la carga !!!!! Ja porto dues setmanes de càrrega. Un dia 50’, una altre una horeta, un altre 45’ a un bon ritme i així anar fent, esperant la propera setmana per començar a trepitjar la pista. De moment rodatges per fer volum al llac d’Engolasters un bon territori: pla, pista, temperatura fresca i situat a 1.600 metres ha on anar a un ritme de 4’20 ja castiga les cames...
Apali fins aviat
Salut

2 comentaris:

miquel ha dit...

Aixó de pujar al Madriu en 1 hora i 30 i admirar el paisatge COM COLLONS ES FA !!!

Per cert... veig que el País Basc et tira, eh? Zegama, Donostia...

Bons entrenus amb el mestre, nen! (i recorda que les abdominals també formen part dels entrenus)

Isidre ha dit...

Miki, El Madriu i els seus paisatges? he,he,he
I si, el País Basc m'encanta per tot però sobretot per la seva cultura esportiva.