dilluns, 11 de desembre del 2006

ARBOLI CONNECTION (SERRA DE PRADES)


Deixeu que comenci amb un fet trist/alegre. S'ha mort el Pinochet !!! però el porc ha mort al llit (trist que s'hagi mort així)...què hi farem 3.500 morts a la seva memòria. Et pudreixis...

Be al tema; tres dies a la Serra de Prades i en concret a Arbolí. Erem la Marta, el Patrick, l'Ester, el Bernat i jo mateix. El divendres pluja a tope i força fresca. El lloc és més alt del que sembla, i per cert molt bonic i més que recomenable. Turisme per la comarca, Cornudella del Montsant (ha hon hi ha Goma 2), Borges del Camp... i tot això aguantant uns morros i un mal humor terrible del Bernat; les ganes d'escalar el superen, una mica de moralina i és calma. La resta del dia el passem força be.

El dissabte fot un cel blau, blau i un sol al·lucinant...però és que a fora fot un vent que et tomba. Triem el sector de Can Mansa a Arbolí. I fa molt vent i és tope fred. Provem la roca i els graus. Ens fem uns quants 6a i 6a+ xulos xulos. Les mosses es curren dos cinquillos i estàn sùper contentes. El vent fred ens pot més i camviem de sector, al migdia. Sector l'Ermita. BRUTAL !!! al sol caloreta i unes vies requeteguapes uns 6a+ (un molt dur, pas de bloc) i acavem la festa amb un 6b xulísim a vista. Les noies es fan un altre parell de cinquillos, més complicats. I el Bernat amb un cabreig del quinze perquè s'ha quedat sensa pila i no pot provar el 6b; què vols nanu has fet 6 vies i a vista...

Diumenge a Cambrils (on dormin) i fot un bo de por...Cap a Arbolí el Patrick el Bernat i jo. Avui sense dones. Arribem a Arbolí fot un fred i una boira acollonant. Canvi de sector. Busquem el sector Emmanuelle que està orientat sud total. Hem de fer el jabalí durant mitja hora perquè deixem el cotxe al pàrquing del sector del Dard i no és aquí. Al final arrivem a peu del sector amb unes esganrrinxades i un pateo entre mig de la malessa de 45 minuts. El lloc s'ho val; solete vies guapes de continuitat i bona roca. ens fem un 6a+ i dos 6b+ tot a vista i requeteguapos. Triomf total. I el Bernat no hem deixa de sorpendre'm de com escala; sap patir un munt.

I cap a casa...i demà, dilluns un altre cop a l'infern de la feina !!!!

Ja ho saveu Arboli és un gran lloc per escalar i la Serra de Prades un espai molt xulo i bonic. Les ressenyes les podeu trovar al Bar del poble, bona gent. Per cert el refu està xapat.

Salut i a tibar-li

dimecres, 6 de desembre del 2006

UFF ESTIRAMENTS !!!!!!


Ahir no vaig sortir a entranar. La intenció era sortir a rodar suau, però com que estic fent sessions de fisio. La Marta, la fisio, em va dir que a corre ni parlar-ne. Tinc els caps dels femurs una mica tocats i contractures a tope a la musculatura dels glutis i dels piramidals. És a dir que em va dir que fes una bona taula d'estiraments. I com que per escalar fem servir força les ales (braços) vaig pensar fer com l'animaló de la foto estirar-me i força...però GOS sóc un GOS per fer estiraments i vaig arribar a casa i em vaig liar a fotre altres coses que et lien i ben liat.
Que voleu hi han coses que et lien...C'est la vie
Salut i avui roco a tope

dimarts, 5 de desembre del 2006

CAP DE TRONS !!!!!!


Avui us presento un molt bon amic meu, Jordi Rubió (a) Cap de trons. Amb ell he fet infinitat de muntanya, de vies d'escalada i alguna que altre farra. És un tio fort amb molt coratge i voluntat. Fa uns anys havia fet grans coses en alpinísme i escalada i quan s'estava preparant a fondo per anar a la seva primera expedició; un cotxe el va envastir i se'l va endur per devant. Ella anava en moto resultat: Un coma de tres setmanes i diferenst seqüeles entre elles la perdua del seu braç esquerra i la cama esquerra greument afectada. Doncs be, amb aquest estat ell ha fet cims de més de 6.000 metres a Bolivia, integrals als Alps, Montblanc amb esquis de muntanya i infinitat de cims dels pirineus amb esquís. Tambè hem escalat la cresta de Salenques i ahir em va passar una foto que li van fer diumenge mentre escalava una via al Gorro Frígit a Montserrat (és la que he penjat).
Res nois i noies, això si que és superació personal.
Els seus amics sempre li diem que te més ous que una granja de gallines.
Salut i no ens em de planyar de res. Som uns "putus" afortunats

dilluns, 4 de desembre del 2006

HISTÒRIA D'AMOR


Tractat de com enamorar-se i de com seduir a una pared.

El fet és que aquesta senyora pared ja m'havia rebutjat un cop era l'any 1988, i vaig intetar seduir-la i seduir-me entrant-li per la Latin brothers el rebuig va ser fulminant i vaig sortir corrent amb la cua entre les cames. Pocs dies desprès i vaig tornar i vaig aconseguir que em mal tractès. Vaig poder pujar sigilosament per les seves curves fins a 80 metres del cim quan es va despertar em va dir Ha hon vas petit? i no em va quedar més remei que quedar-me a dormir en una repiseta (la nit del lloro). I l'endemà sortir ràpid per tornar a casa ben avergonyit. I és que era molt jovenet per seduïr tota una donassa com aquesta.

Ara, amb l'edat el joc ha estat diferent. Has de ser humil, pacient i tranquil i el joc de seducció es veu recompensat.

Aquest cop ha estat diferent. Li hem buscat la seva part més fràgil i amb molta humiltat i més vells però més savis em aconseguit entrar en el joc de la seducció i jurar-nos mutuament amor etern.

Amb el Patrick vàrem decidir, entrar-li per la via Paül-Lalueza, 450 metres V/V+ Ae o 7a. Tot diedres, repisetes i llargues i sinuosses xemeneies, profundes i estretes. Una bonica via, senzilla, discreta i humil. La ideal per començar a tentajar la pared i entrar en el precís i bonic joc de la seducció.

Els llargs és van sumant tranquilament, pausadament, amb discrecció i finura. Tota l'estona juges a buscar-li els diedres petitons i les travesses més o menys senzilles fins arrivar al peu d'un petit desplom que superes amb tranquilitat artificial ben protegida. El joc és fantàstic i es converteix en seductor i tremendament exicitant quan entres sense més en una sinuosa i llargua xemeneia de 200 metres que et porta directament al cim de la felicitat. El joc és tècnic, però no massa complicat i per evitar que et rebutji de tant en tan és deixa protegir força be, algún pitonet i si portes un bon joc de Camalots (fins el tres ) i el semàfor d'Aliens te'n surts prou bè no et cal dur més eines de seducció protectora (ni pitons ni tascons).

La seducció és un joc i un art i el Patrick i jo em aconseguit jugar-lo i ella ens ha deixat entrar-li, Gràcies Montrebei.

Una gran via en un joc i lloc màgic i fantàstic. Montrebei i el Montsec.

Que més dir-vos? Li he jurat amor etern !!!!!

La imatge és gentilessa d'onaclimb i la via és la vermella