ADÉU HIVERN !!!!!!!!!!!!!

Ei dissabte dèiem adéu a l’hivern 09-10...Durillo aquest hivern

El Nanu va quedar amb un company d’Andorra per anar a tibar a Montgrony i més concretament a la Vena. Primera visita a aquest escola tant famosa.

I jo? Doncs a rodar per Perles, amb uns companys de Sabadell. Vies que ja havia fet, però llargues, bones i que sempre venen de gust repetir.

El Bernat per acomiadar l’hivern va decidir que es rebentaria els braços per començar una bona primavera. I dit i fet el Nanu es va “rebentar”.... Durant la nostra habitual trucada nocturna em diu: Papa 7c+ i 7c en el dia. La veritat (estava a un bar amb molt soroll) que no el vaig entendre massa be i m’ho vaig fer repetir com dius? Que he encadenat El sur 7c+ i Amor i odi 7c en el dia.... Osti Bernat molt be no? (la veritat es que vaig quedar flipat) Si, esta be, quedem per demà? Ha estat la seva resposta. Ok quedem demà.

El diumenge decidim anar a un no sector de l’Alt Urgell. Entre el canvi d’estació i tot plegat  anem al relantí.  Vies llargues i dures ens donen el bon dia... Escalem de tranquis i amb la calma el lloc es molt solitari i bucòlic... Esperarem que hi passi més gent per fer net a les vies. Fem quatre vietes que ens deixen arreglats i cap a casa....Roca brutal.

Pel Nanu Bernat, ha sigut un excel·lent comiat d’aquest hivern. I de debò que me n’alegro molt, esportivament ha estat una any molt dur de lesions llargues i pesades. I per un xaval de 15 anys no abandonar i saber-ho gestionar ha tingut molt mèrit, us ho puc assegurar.

Moltes FELICITATS Bernat !!!!

Esperem que sigui  un bon presagi d’aquesta primavera.

Salut i bona estació !!!!

Recompensa

                                         

“Inglish main”, “Inglish main”, “Inglish main”, “Inglish main”,......

He sentit aquestes paraules centenars de vegades durant el dissabte i diumenge... El Nanu la tenia enregistrada al cap, com tenia gravada la via Mishi, un clàssic 8a, d’uns 30-35 metres de diversitat de moviments, de la fanàtica paret del Contrafort del Rumbau a Oliana. Crec que tenia tant memoritzats els passos com l' inglish main.

Com ja és costum, dissabte a les 9.30 del matí ja som a peu de via. Boira, sol, fresqueta,  aigua que baixa per la paret a quasi totes les vies, a excepció de Mishi. Ell està nervi...Rituals de sempre. La via li té el cervell menjat. El dissabte passat va caure a tres moviments de l’erre. S'hi fot amb ganes i va fent els moviments. Per la placa final va volant i volar és el que fa quan toca l’últim canto de la via !!!! Buaaa el cervell li ha guanyat la partida. Males cares, cabreig.... Papapsicoleg i bla, bla, bla... es relaxa, s’espera; uns riures, abraçades, menjar, veure... I decidim que la faci per desmuntar-la que es relaxi, que és una via amb una número màgic (8a) però en definitiva un número i una lletra que els homes hem decidit posar-li... 
Ell deu pensar: si, si, clar el que tu diguis... Però es relaxa... I escala com feia dies que no ho feia. Quina meravella sentir un crit d’alegria i ràbia al xapar l’erre de la Mishi. Felicitats nanu !!! A l'arribar a casa li espera una sorpre, que la gran Ester li tenia preparada...

Per la nit trucada de l’Albert de Lleida i el Pete i quedem per fer-li fotos a la via Carn de Totxo un 7c+ de 35 metres del sector Sarmankanda de Coll de Nargó. Una via molt guapa, amb uns moviments durs a l’inici i de placa tècnica a dalt de tot... La munta de tranquis. Un intent per encadenar i fer fotos. Patinada de peu Oooooohhhh!!! Però avui l'hi importa poc està feliç per tot plegat. M’assegura a mi a un 7a dur, dur. I em diu: va que faig un pegue per desmuntar-la i marxem...

I pam, flipem amb la fluïdesa de moviments fins a la preuada cadena. Feliç, feliç. Encadena i bones fotos.

El sacrifici: entrenaments durs, d’anar amunt i vall, de dir NO als amics, estudiar al càmping de Siurana, de fer deures fora d’hores,  tirar endavant estudis i projectes...

La recompensa: un gran cap de setmana! 8a el dissabte i 7c+ el diumenge. Be Nanu !!!

Salut gent !
Les fotografies són gentilesa del Pete O'Donovan a la via Carn de Totxo 7c+

AMICS I ENCADENAMENTS

Aquí no es para mai... El tema es tibar, estar amb els amics i si s’encadena millor que millor. I sí, aquest cap de setmana ha estat rodó en tots els sentits.

La setmana passada encara tenia alguns dies de vacances i els vaig aprofitar per escalar a La Pauta, Oliana i Coll de Nargó. A tots els sectors vaig encadenar alguna via i en vaig provar algunes de més dures... Però el cap de setmana toca tibar amb el Nanu i esta clar que cada dia anem a llocs a on els graus son més impossibles per a mi. He reflexionat sobre el tema i com que no em mola massa això de ser exclusivament un “papa-grigri” he decidit posar-me les piles i així poder compartir sectors amb els amics, el Nanu i fer feina.

El Bernat que ara li comença el “subidón” de les pallisses dels entrenos i de la setmana intensa de Siurana aquest cap de setmana ha fet molta feina a Oliana i la seva satisfacció, un cop més no te preu.... I jo finalment he pogut encadenar una molt bona via d’aquest dur sector. Una via del meu estil regletera i no massa física. Un 7b que he encadenat amb dos dies i que el Nanu la fa al flash flotant, desprès d’haver pujat per un 7c antològic... I de provar un futur projecte seu.

Un altre cop un 10 de cap de setmana acompanyats pels AMICS Jordi i Mar i tota una altre colla molt divertida i fent safareig alhora de la meditació, oi Marieta?.

Això no hi ha qui ho pari.

Salut gent