Duro mi amol, suavecito con ritmo y sin pausa, amolcito (vell proverbi dels vestidors atlètics)
El dimarts a la nit estava més mort que viu. Es més, estava més allà que aquí. Era un pur Zombie. Mareta meva !!!! Quina pallissa. Però com que la dignitat no es pot perdre mai (o quasi mai) intentava fer bona cara perquè els col·legues d’entreno es pensin el que no és. Bona cara volia dir treurem les babes ràpidament i intentar no cridar massa al final de cada pujada... No tinc molt clar que coles massa, però ho vaig intentar. La realitat, però, es que estava molt content del resultat del primer dia dur, dur, d’entrenament. Bien mi amol.
L’entreno va ser dur de veritat. Sèries en pujada. Quan vaig veure el lloc escollit per la tortura em va sortir el puntillo de tio dur que ve de la muntanya (BURRO!!!)
Mister esto no sube nada... La seva mirada no va tenir desperdici.
A lo mejor no sube pero son a 56” la subida.
¿...? Estas de conya no?
No
Unes sèries trencadores de 300 metres en pujada fetes entre 55’’ i 58’’ amb dos minuts de pausa dels quals 1’40” eren per retornar al punt de sortida i amb els 20” que quedaven notaves com l’àcid t’inflava els quadriceps de mala manera. Vaig acabar tocadot i satisfet.
De moment aquesta transició de la muntanya a l’asfalt està funcionant força be. Ja estic impacient per veure com funcionaré a la pista...
I ahir una tonteria de rodatge llarg...Per estirar les cames
Això tant sols és l'inici
Salut
El dimarts a la nit estava més mort que viu. Es més, estava més allà que aquí. Era un pur Zombie. Mareta meva !!!! Quina pallissa. Però com que la dignitat no es pot perdre mai (o quasi mai) intentava fer bona cara perquè els col·legues d’entreno es pensin el que no és. Bona cara volia dir treurem les babes ràpidament i intentar no cridar massa al final de cada pujada... No tinc molt clar que coles massa, però ho vaig intentar. La realitat, però, es que estava molt content del resultat del primer dia dur, dur, d’entrenament. Bien mi amol.
L’entreno va ser dur de veritat. Sèries en pujada. Quan vaig veure el lloc escollit per la tortura em va sortir el puntillo de tio dur que ve de la muntanya (BURRO!!!)
Mister esto no sube nada... La seva mirada no va tenir desperdici.
A lo mejor no sube pero son a 56” la subida.
¿...? Estas de conya no?
No
Unes sèries trencadores de 300 metres en pujada fetes entre 55’’ i 58’’ amb dos minuts de pausa dels quals 1’40” eren per retornar al punt de sortida i amb els 20” que quedaven notaves com l’àcid t’inflava els quadriceps de mala manera. Vaig acabar tocadot i satisfet.
De moment aquesta transició de la muntanya a l’asfalt està funcionant força be. Ja estic impacient per veure com funcionaré a la pista...
I ahir una tonteria de rodatge llarg...Per estirar les cames
Això tant sols és l'inici
Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada