Avui m’ha tocat matinar (gràcies coach he,he,he) a les 5,30 ja estava vestit i untat amb la vaselina, a punt per fer el meu entreno en dejú setmanal 1h i 30 minuts rodant pels carrers d’Andorra i Escaldes...Estic clapat i la mirada es concentra amb la profunditat dels carrers i de tant en tant un cop d’ull al pulsómetre. El ritme el mantinc constant entre 120-135 pulsacions per sota de 5’ el km...La matinada va desapareixent i de mica en mica un cel blau intens guanya forma, alhora que la petita ciutat es desperta i la gent comença el seu ritual laboral... jo segueixo rodant.
Estic cansat, em sento cansat. Les cames encara es queixen de les sèries en pujada i ha 2.000 metres d’alçada d’ahir. La tarda era fresca i la nit freda, l’aire fred, el baf calent, les cames em bullien, la respiració s’accelerava buscant l’oxigen que no entrava i al final la nit em va despertar de l’agonia de l’entreno...Un cotxe salvador em retorna al poble d’Ordino. Cotxe, automatisme, trucada a l’Ester...Ei ara vinc...
Un petó, una dutxa calenta, quatre estiraments, és tard, un sopar reparador, un te, cinc minuts de tele. Petó i bona nit.
Avui he matinat...
Zegama una miqueeeeeta més a la prop
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada