dilluns, 22 de juny de 2009

El peu mutant i 15 anys al sac

Crec que definitivament la paraula STOP a la temporada s’ha consolidat. M’ha fet falta anar córrer per Sabadell per confirmar-ho...
Ni psoas, ni fascia lata, ni piramidal, ni Marylins, ni festes guarres...Res, de res, un os mutant (Dit de l'individu, tipus, fenotip, caràcter, gen, al·lel, etc, que prové d’una forma salvatge per mutació) és el que em fa abandonar l’últim projecte (28 de juny Vallnord). Un osset nou que m’està sortint a sota del maleol. Per entendre’ns és com si la tíbia tibés cap a un costat i el peu cap a l’altre...El dia 30 el metge ja m’explicarà.
El dissabte em llevo atordit pel sopar de la nit anterior, mal de cap, desubicat, fora de lloc, boca seca...Bueno, tots els símptomes d’haver celebrat una festa d’aniversari amb els col·legues de Sabadell-Matadepera...Ja sabeu que les festes d’aniversari, a la nostra edat, tenen un punt d’amargor i les has d’ofegar amb uns gots de bons vins: Riojas, Riberas del Duero, Chardoners...i està clar que l’endemà estàs més “pa allà que pa’aca”...
Però aquest concurs de cata de vins no era per ofegar una suma elevada d’anys...NOOOO, era per celebrar que el xaiet, el nanu, el nanu de Deu, la Sueca, deixa enrere els 14 i puja durant un any al carriqui dels 15.
15 és una xifra prou important per celebrar-ho “por todo lo alto” !!!! D’aquí, l’estat catatònic de l’endemà.
El nanu i la Mar (fanàtics a tope) pugen cap a la Soleia a la una. La resta quedem tirats a la piscina i finalment a les quatre decidim fer un pensament...Pugem a la Soleia. Jo faig un puja i baixa a la Mola per provar la meva cadera. Surto dels dipòsits, en plan garrulo; sense escalfar ni res, de res...i amb vint minuts ja estic al cim de la Mola. He anat força bé i la cadera ni la noto. Baixo a mig gas i segons com poso el peu l’os mutant em fot força molèstia...
El diumenge al matí he quedat amb el Tala per anar a fer una volta per les pistes de terra que porten a Togores, Castellar del Vallès i rodalies de Sabadell. Una volta xula i no massa calorosa, passem pel torrent de les Colobres (molt xulo) i tornem al punt de sortida: el Club.
La cosa és que a les corbes tancades i de baixada el peu fa mal, sembla que la tíbia vagi cap a una banda i el peu cap a la banda contrària (efecte centrifugació).
A la tarda molt mal de peu i avui he dormit fatal.

La temporada s’ha acabat...

Salut gent.

2 comentaris:

miquel ha dit...

Espero que la cosa es calmi i que el teu os mutant s'acostumi a correr per a què molt haviat em portis un altre cop a ganxo. Chavalito em fas falta per poder millorar la meva carrera y foter-li canya al Bulder.

Asin que... recuperando que es gerundio!

Xavi ha dit...

Felicitats al Bernat i a millorar-se!!!