dimarts, 10 d’abril de 2007

PUNTS CARDINALS ( PART 1)


S'ha acavat... La Setmana Santa 2007 ja és història...snif, snif,snif.

El resum d'aquesta penitència d'aquets quatre dies és...

Patrick. 8 7a's (set a vista un al segon pegue). Diversos 6c's

Bernat. 2 6c's (els dos a flash). Diversos 6b+'s

Isidre. 4 6c's (dos a vista i dos al segon pegue). Diversos 6b+'s

Uiiiiiiiii quina penitència !!!!! Ha estat increïble.

Han estat uns dies de Rock trip. De viatge, de punts cardinals, a la recerca del sol, per dues escoles catalanes, buscant vies llargues i línes espectaculars...Crec que ho hem aconseguit.


Un d'aquets quatre dies mentre esmorçavem, al peu de la furgona, i esperàvem el sol, el nanu, Bernat, diu: ... si el sol surt per aquí... el nord és per allà... No Bernat si el sol surt per aquí, que és l'est, ha hon és el nord ?. A clar cap allà. Be doncs, ha on és el sud?. Cap allà... I aquí comença una conversa d'aquelles típiques que tens per fer temps, tot esperant el sol. Que si els àrabs ressen mirant l'oest, que si els àbsis de les esglésies romàniques estàn orientades cap a l'est...Que no, és la porta principal que està orientada a l'est, que no que és l'àbsis...i aquí un seguit d'exemples...i bla,bla,bla...Fins que va acavar en un lio mental important que al final ja no savem ha hon son els punts cardinals.

Això passava a Sadernes ( Alta Garrotxa) escola escollida a darrera hora desprès de veure que la cosa pintaven bastos per la zona de Siurana. La decisió va ser el mateix dijous a les tres desprès de consultar a diferents llocs el temps. I la vàrem encertar de ple... El divendres al matí fotia un bo de por. El lloc és una autèntica passada, més que recomanable. Molt tranquil, molt farèstec, amb uns barrancs guapísims i una gent encantadora (els del càmping de Sadernes, els de l'hostalet, la gent que te cura d'aquets parc protegit de l'Alta Garrotxa...). La escalada és en un calcàri força bo de vies verticals i relativament llargues de 20 a 30 metres amb un grau just, no és el de Siurana i tampoc els regals de Perles. Guapo!!!!.

El primer dia costa agafar el tacte. Però tot i aixì ja surten 7a's, 6b+ (durs) i un 6c al segon pegue. Per cert molt recomanable un 6c+ (la mort del lloro) 30 metres de continuitat, en una línia molt guapa (tinc una caiguda, llàstima). Acavem una bona primera jornada. Al segon dia tambè surten forces coses, més o menys com el primer dia. El dia anterior decidim que a l'endemà faríem un canvi i aniriem dos dies a Margalef. Estravasserem Catalunya seguint un cop més el sol i giant-nos amb els punts cardinals. Anirem del nort-est de Catalunya, al sud-oest. Et situes Bernat ?. Pse, pse...O deixem corre acavem d'escalar a les quatre, fem la cervesseta nostre de cada dia i cotxe i cap a Margalef. Eix transversal i cap a Lleida i d'aquí a Margalef. Avans, però, parem al poble d'Albatàrrec, al forn de l'Angelines (una dona molt simpàtica) comprem pa i una coca de carbassa increible i aqui adoptem un pollet que a partir d'ara serà la nostra mascota...

El viatge és genial tot i que dura quasi quatre hores. El Bernat flipa anem amb furgona, rotllo escalador i el tio ja es veu vivint així tota la vida ( i nosaltres tambè).

Arrivem a Margalef. El lloc és fantàstic roca, roca i més roca d'un conglomerat que fa que sigui una escalada diferent i molt divertida.

El Jordi, el guarda del refu. és un tio encantadori el refu. súper acollidor. Hi ha força gent i ja se sap trobes de tot, plastes, gent al seu rotllo i el típic roncador. Quin cabrooon, tota la nit sensa parar. Increïble. Menys mal que fot el camp... Els dos dies escalem de conya. El Bernat és destapa i fa dos 6c's a flash. El Patrick segueix sumant 7a's a vista i jo vaig fent 6c's. Molt recomanable escalar a Margalef.

En definitiva seguint els punts cardinals hem estravassat Catalunya i em tibat de valent.

I les noies? Pedalant quatre dies pel canal du midi a França. Quatre dies 200 kms. Estàn fetes unes màquines. Felicitats: Marta, Mercè i Ester.

Demà la segona part i us presentarè la mascota que vàrem adoptar.

Salut gent !!!

1 comentari:

miquel ha dit...

Qué cabroooooons.

Osties com us ho passeu. Per un moment he cregut veure al Jack Kerouac en el seu llibre "En la carretera". Al més estil "generació Beat".

Moltes felicitats i sobretot gràcies per compartir aquests moments amb nosaltres.

Sou uns cracks!!!