divendres, 20 d’abril de 2007

ANAR FENT...


Ahir era el dia de tornar a agafar les sabatilles de corre. Feia la tira de temps que no sortia a rodar. Vaig deixar les "voladores" (quins temps aquells!!!) a casa i lògicament em vaig possar les d'entrenament.
Pulsómetre a 150 pulsacions de màxim i apali (quin mot tant bonic) a rodar. Tinc clar que el que haig de fer a partir d'ara quan sorti a rodar. És justament rodar... no m'interresen per res els ritmes de pas del quilòmetre. Amb aquesta filosòfia clarísima, començo el meu rodatge. Quines sensacions tant desagradables. Estrany, estrany. Quan porto mitja horeta tinc un baixon i quedo una miqueta esbait...em recupero be i de cop agafo sensacions de quan corria. És a dir rodar i que el cap no tingui de pensar en res i de començar a gaudir de la sensació de corre i de notar l'aire fresquet que et toca a la cara. És aquell moment que el cos i la ment funcionen independentment. Les cames funcionen be i el cap s'envà i comences a pensar en els projectes que t'esperen i que aquest fet de sortir a rodar et portarà a fer realitat aquest somnis alpins...És a dir comença el moment de les palles mentals.

Al final 56 minuts (11,5km) de rodatge, suau, suau, d'una mitja de 141 pulsacions. És el que volia.
Aquesta tarda a escalar una miqueta. Demà el matí mentre el nanu faci deures a escalar un miqueta més. I a la nit... Ahi a la nit. L'Ester m'ha regalat unes entrades per anar a veure un dels meus ídols musicals, Roger Waters. Si, si, és viu i demà toca al Palu Sant Jordi...
El dilluns més
Apala salut

3 comentaris:

miquel ha dit...

Que no tot és esport en aquesta vida una mica de distracció per l'esperit sempre és bo pel cap i el cos.

Així que m'enalegru que aneu al Roger Waters (aquets també son uns xavalitus, no?) i espero que un cop a Barna et marquis un detall amb la teva santa i convidis a un suparillu o un esmorçar o totes dues coses, o...

Bon finde Gerbesalasi (o com sigui)

Anònim ha dit...

He de dir que lo del Roger water viu també és una llegenda urbana.
JO se de bona font que està crionitzat i el que toca és el seu fill il·legìtim

Xavi ha dit...

Ei Isidru, salutacions des de la Seu. No corris tant home que gastaràs els carrers i hauran de fer més obres per arreglar-los, i ja hi ha prou obres a Andorra. Apa adéu a veure quan ens veiem per les parets de la comarca.