dimecres, 25 d’abril de 2007

BON DIA AMICS


Avui no tenia massa cosa que explicar-vos, la veritat, però ara fa un momentet he entrat al blog del meu amic miki (podeu veure el link al costat) i m'ha tocat la moral el que li ha passat. Més endavant us ho explico.

Ahir era dimarts això vol dir roco i darrerament roco vol dir sèries i més sèries, encara diria més vol dir fer sèries... Primer de continuitat amb pressa grosa cinc minuts seguits i tres de repòs. Parada de dee minuts i resistència amb pressa petita tres minuts (60 passos) i cinc minuts de repòs....aixì fins la muerte !!!! Acavo amb un mal de braços important...Que hi farem és el que toca.


Ja fa uns quants dies (desde divendres pasat) que no toco roca i sincerament que en tinc moltes ganes; Mono a saku però com diuen al magrib "las prisas matan, amigo". Paciència i més paciència. Mireu a vegades a la vida s'ha de saver estar a lloc i situar-te al teu lloc. Quan tens un fill aprens que moltes vegades et toca fer de pare; és a dir poc o molt et toca sacrificar-te i no sempre pots fer el que et dona la gana, això està clarísim. Però amb els anys, quan et fas gran, te n'adones que a vegades tambè has de fer de fill. És a dir estar pel pare o la mare, i ara és un d'aquets moments que toca fer de fill i sencillament està per la mare (jo ja m'entenc...).


I el que us explicava al principi. El bo del Miki fa ironman's de fet és finishers, per treures el barret, un apasionat de la vida, de l'esport i de la filosofia de viure i deixa viure. Doncs be, ara resulta que l'ex futbolista del Barka, Luis Enrique , es dedica a fer Ironmas (be ara està entrenant) i el tio ha fet un mega video digne de la factoria de Bolliwod (o com s'escrigui) i el ven i allò típic con lo que saca pa una ONG. El pajaru en qüestió (que és mereig tot el respecte tampoc cal liar-se) te toooooooot el temps del mon i tambè part de toooooota la pasta del mon. Tan és així que quan aquí fa fred és llarga a entrenar a Australia (tot correcte, cap problem). Però perquè tothom és treu el barret i tothom en parla d'aquest paio hiper mediàtic, la premsa, mitjans especiatlitzats...fins i tot els mateixos esportistes amateurs!!! sembla que tinguin orgasmes siderals quan estàn al seu costat...per què?. Tenin en compte que te marques discretes de mitja marató i marató?. Sembla que la gent s'oblidi que els veritables herois són els que es treuen hores, per entrenar, d'hon no entenen, perdre hores de son, d'estar amb els col·legues, amb les parelles... Qui fa que una marathó sigui important, el Gebresalassi que cobra 5o kilos per corre i 5o més per guanyar-la (de les antigues pessetes) o els 10.000 que van al seu darrera i pagen 60 eurinyos per corre-la. Qui és qui la fa popular ?. Toquem de peus a terra...Doncs al bo del Miki per insunuar això es veu que a un foro, ple de majares i lokus, l'han fotut a parir. Gent viure per veure. Ja ho deia el Loquillo "el himno nacional nunca me hizo levantar". Per entendren's que bo que és, no seguir el ramat. Un cop més felicititats Miki.

Per cet nois m'ha entrat un troyano a l'ordinador que es diu SPYLOCKED que és molt bestia i desvia l'informació ves a saver hon. M'han de refer el disc dur. Al lloro penya que entra troyanos i fidels seguidors del ramat estem apanyats

Salut gent

1 comentari:

miquel ha dit...

Kantugansu...

Estoooo que si hi ha algun paio que no segueix el ramat aquest, amic meu, ets tu així que agraït pels teus comentaris però qui s'ha de treure el barret sóc jo.

A tibar-la, a cuidar dels qui t'estimes i sobretot a viure, joder que d'aquí no res cap al forat.

Una forta abraçada, pero sin mariconadas eh? :D