dilluns, 12 de novembre de 2007

UNA CARRERILLA S.U.P.


Com que dissabte em tocava treballar i el divendres tinc la tarda per endavant vaig decidir anar a fer una carrerilla pel monte.... Concretament a la Vall del Madriu (ja us n’he parlat). La Vall del Madriu ha estat durant molts anys la meva pista, particular, d’entrenament. Sincerament crec que és un lloc excel·lent per córrer per muntanya. L’entorn és brutal, corres per alçada i si decideixes seguir la vall i no agafes cap ramal és una pujada còmoda, de les que es deixen fer. Ara una pujadeta, ara un planet i anar fent. Això si, tens molt recorregut, el desnivell és guanya suau. Està clar que si el que vols es complicar-te la vida els límits tel’s poses tu i la teva imaginació...Podries fer la volta a Andorra i tornar al Madriu. Ja us dic ha estat el meu pati d’esbarjo durant anys i anys...Ben mirat encara ho és. Tant sols una obvietat respecteu-lo.
La meva volta del divendres va ser:

Llac d’Engolasters 1.628 metres
Barraca de la Farga (cruïlla de la Maiana) 2.020
Llac d’Engolasters
Desnivell positiu sumat (anar i tornar) 450 metres
Temps anar 50 minuts
Temps tornar 44 minuts (a poc a poc que hi ha neu gelada)
Total 1 h i 34
Un paisatge i una temperatura brutal...

P.d. El diumenge el nanu es va proclamar campió de Catalunya d’escalada de dificultat a Vic. Felicitats Bernat !!!!

10 comentaris:

Rosermm ha dit...

Quin entreno tan fantàstic,i mes amb aquests paisatges.
M'ho estic imaginant..
R

miquel ha dit...

Aprofitant abans no arribi la neu eh, pájaru. El que no diu el Isidre es que malgrat la ruta puja mica en mica s'ha d'estar en forma per fer-la corrents.

I jo que pensava que amb l'escalada et podria fotre canya patejant... Potser en una altra vida.

sandra ha dit...

Felicitats al teu fill, aviat tindràs un bon competidor (si no ho és ja). Suposo que ha de fer goig veure que li agrada una afició tan sana i que segueix els teus pasos ¿no?
Petonets

miquel ha dit...

Espero que el Bernat esperi una mica en seguir els passos del Isidre i pugui gaudir uns quants anys de la cabellera rossa que té.

Ho sento... la Sandra m'ho ha ficat a huevo.

isaki ha dit...

Felicitats pel teu nanu això es bo pel món de l'escalda.

Raquel ha dit...

Felicitats al Bernat i a tu per ser son pare i haver-li transmès positivament l'escalada!!

Així al final, dissabte no vas moure a tota la família per escalar...
Ostres, sí que estàs en forma!!Quina volta, no? A mi em porta bells records... caminant és clar!! Doncs dels 6 als 20 anys vaig passar els estius a AINA (a partir dels 16 els caps d'any i tot!! Je, je!! Bé, algun a la Borda de Meritxell o al Casal Sant Cerni...). Suposo que coneixes AINA, no?

Isidre ha dit...

Conec AINA. El meu nanu n'es un fanàtic total i absolut. De fet el nanu és un fanàtic de la muntanya...Crec que alguna cosa i tinc a veure. ës a dir que coneixes be les muntanyes andorranes?. Aquest diumenge torno a fer esportiva a Perles amb el nanu si t'animes ja ho saps.

Raquel ha dit...

Eps, no sé si pateixo Alzehimer, alucinacions o el blogger no funciona bé o he posat alguna cosa indigne en el meu últim missatge... doncs havia respòs aquest últim i veig que ja no hi és!!

Doncs el què deia... que potser hem coincidit amb en Bernat en alguna trobada d'AINA... i que em vaig recórrer Andorra de dalt a baix gràcies a AINA, però d'això ja fa 10 anys!!

Aquest diumenge fem trobada en família. Volia posar-ho en un post, però encara no hem decidit el lloc, tot depèn de la meteo. Estem entre Prades o Alòs o Sta. Linya. Si vosaltres veieu que cap a Perles fa molt fred i voleu baixar més a baix, ja sabeu!!

Isidre ha dit...

Ei Raquel merci per la proposta, però ens quedarem a Perles, som uns quants. A Perles normalment i fot força bo, fa un microclima que al sol s'erstà molt a gust.
Apa bagi be i bones tibades...

Anònim ha dit...

^^ nice blog!! ^@^

徵信,徵信社,徵信社,徵信,徵信,徵信社,徵信社,徵信社,徵信社,徵信,