dilluns, 5 de novembre de 2007

DESIRÈ AL CAVALL BERNAT










Desprès de la via del dissabte, em trobo amb el Patrick a Coll de Nargò per anar directes a Sabadell per dormir relaxadament a casa la mare (que be que ens cuiden les mares !!! o no?). La intenció era fer la mítica Puigmal, la vaig fer l’any 1987 (ja ha plogut). Però sincerament el meu cap a voltes es dona la volta (quin embolic !!!) i aquest cop ho va fer, que hi farem !!!. El Patrick, que és el meu company de tapia i bon amic ho entèn perfectament i molts cops es pregunta com es que encara escalo desprès del pinyo.
Tranqui, farem la Desirè. Una via clàsica, no excent d’alguna polèmica pel seu reequipament (bolts del 8 i del 12 a les erres). Jo, no hi entro vosaltres mateixos. El cert, es que amb aquest equipament el meu company va poder forçar tota la via amb lliure (excepte el 8a+). Jo vaig poder fer en lliure el segon llarg i francament tot el llarg d’artificial comòdament. Be cal dir que, a la ressenya possava un cordino per un marlet ??? Feia 20 anys que no feia paret per Montserrat i no recordava la paraula marlet, això vol dir que a l’artificial vaig fer una sortideta amb lliure “divertida” fen servir el famòs marlet com a pressa per poder arribar més o menys “comodament” amb lliure fins el proper bolt. Més tard, molt més tard davant d’una birra, amb la ment relaxada i vaig caure; Osti !!! Patrick ara recordo el que és un marlet…He,he,he.
El darrer llarg és brutal. Un festival de presses típiques montserratines.
Polèmiques i mal entessos a banda una bona via, divertida, relaxada i molt recomanable per forçar en lliure.
Pel meu company la seva primera via al Cavall.






Apunts personals
DESIRÈ
Els primers van ser: Joan Altimira, Antonio Garcia Picazo, Fredi Parera i Xavi Nicolau el dia 1 de desembre del 1979
205 metres repartits en cinc llargs de 45,40,40,45 i 35
La dificultat obligada és V+/A1e, màxim en lliure 8a+.
La nostra graduació es: V/7a,V+/6a, 6c/V+, A1e (amb una sortida en lliure, sense el marlet) i V+
Per arribar a peu de via ens hi vàrem estar 50 minuts des del cotxe (Sant Cecília) fins a peu de via. Per cert fas un desnivell de 295 metres.
A la paret ens i vàrem entretenir durant 3h i 55 minutets.
Material. Si feu tot l’artificial del quart llarg heu de portar 25 cintes i si us fa gràcia pillar el marlet un cordino. Material per erres i ganes de passar-ho bomba.
Totes les erres és poden rapelar.
Fins aquí.
Apa salut i a tibar-li, amb o sense polèmica.

L'Isidre fent Ao al primer llarg (a dalt) i a baix el Patrick fent el segon llarg de 6a


12 comentaris:

Raquel ha dit...

Ei Isidre!! Per fi una via que ja he fet i que no cal que m'apunti com a pendent!! Si de cas, pendent a repetir, per què la vaig disfrutar molt i molt!!
Llegir el teu article ha estat reviure una bona escalada amb molt bon gust de boca!! Tal i com tu bé dius, ideal per apurar amb lliure i gaudir de bona roca i bon ambient!

Isidre ha dit...

Raquel, si és guapa la via. Per cert vas a fer la Corbeau? Ja m'explicaràs l'offwitch (o com es digui) a disfrutar. Allò és màgic...
Salut

Isidre ha dit...

Raquel, si és guapa la via. Per cert vas a fer la Corbeau? Ja m'explicaràs l'offwitch (o com es digui) a disfrutar. Allò és màgic...
Salut

Raquel ha dit...

Què va Isidre!!! Al final sembla que realment hauré de deixar Montrebei per la primavera!!! Snif!! Hi havíem d'anar aquest dissabte vinent, però masses poques hores de llum, massa fred i cordada de tres!

Al final anirem a fer "El Cràpula" de Tarradets (paret Amanita) aquest dissabte. Bé, això és el que hem quedat... però essent dilluns i havent quedat amb en Miquel i en Roger... ves a saber on acabarem!! Je, je... l'aventura comença quan comencem a concretar hora i lloc de quedar!! Sort que sempre acabem escalant i rient, que si no... je, je!!

xavi ha dit...

Hola Isidre, jo també la vaig repetir aquest any. Bastants parabolts li van posar a la Desirée. Però jo recordo que ja tenia bastants burils originals. Crec que va ser reequipament xapa vella-xapa nova. Ni més ni menys. Potser si que tant parabolt li treu una mica el romanticisme. Ara, suposo que els burils deurien estar molt malament perquè quan la vaig fer el 27-8-87 (fa 20 anys!)ja n'hi havia algun de petat a l'artifo.

isaki ha dit...

No he tingut el plaer de fer aquesta via però pels comentaris crec que l'hauré de ficar com a pendent. Jo he fet la Punsola-Reniu just a la dreta de la Desiree, no és el mateix però l'ambient també es increíble, també recomanable per iniciar-se a Montserrat.

Rosermm ha dit...

Uep Sergi,jo no sóc escaladora encara que la meva parella li agrada bastant aquest món ( no al teu nivell..), en fi que fa uns 11 anys vaig fer els meus pinets i una de les escalades que vaig fer en Montserrat va esser el Gorro Frigio, no se si ho he escrit bé..
Si trobo fotos, que hauria d'escanejar-les, les penjo..
Per cert, tu segur que has vingut per Mallorca, Fraguel, Sa Comuna, Les Perches, Cala Boquer, Cala Magraner, Castell d' Alaro..??
Un petó
R

miquel ha dit...

Joder Kantu... hi ha confi no? A vore quin dia et dignes a portar els teus amics de tapes a una sortida d'escalada. Ja que no et curres el bar com a mínim treballa't una excursió.No? Tampoc et passis amb el nivell que la resta de mortals no passem d'un 4a+ (es diu així?).

Salutacions i tranquil que a Andorra obriran un nou rocodrom... Paraula d'un ex-Creu Roja.

FLIPADITS ha dit...

carinyu!!!!anem a la no t'ho perdis abans de que et plantegis fer-la en solitari...

Isidre ha dit...

Estimat flipadits. Tu dius lo dia !!!!

Anònim ha dit...

Jo secundu lo del Miki,un 4a+ al sortir de les tapetes (a vista eh).
Mishima

Anònim ha dit...

^^ nice blog!! ^@^

徵信,徵信社,徵信社,徵信,徵信,徵信社,徵信社,徵信社,徵信社,徵信,