Lluny molt lluny em queden aquells dies de carreres, desnivells i llarges distàncies corrent muntanya amunt i muntaya avall per les muntanyes andorranes: Collada de la Maiana, port de Perafita, camp Ramonet, Port negre… Muntanyes, colls, prats, corriols. Amb aquella enorme sensació de llibertad que et dona corre per les muntanyes. Tant sols t’acompanya la teva respiració accelerada, les esbufegades per agafar aire, l’aire, el vent, el cop de fred que reps a la cara al fer una collada…Llibertad en el seu màxim exponent.
El dimecres i dijous havia estat nevant i divendres per la tarda vaig pensar que era el dia. Volia notar totes les sensacions i trepitjar neu. Faria un dels recorreguts més lights per retornar a corre per la muntanya: Llac d’Engolasters, coll Jovell, refugi de Font Verd (vall del Madriu) i fer el retorn. Em sentiria satisfet si podia fer el 75% del recorregut corrents. Els meus reflexes per anar per tarteres, corriols, saltar arbres estàn sota límits…Però sorprenentment aconsegueixo fer tot el recorregut corrent. No he fet la meva millor marca, ni molt menys, però estic molt satisfet.
Aquí us deixo unes notes per si algu s’anima a fer-ho.
Per cert, una foto del blog de la Roser ha estat la xispa que m¡ha fet retornar a corre per muntanya. Gràcies !!
Engolaster-Coll Jovell 16 minuts. 145 metres positius
Coll Jovell-Font Verd 24 minuts. 135 metres positius
Font Verd-Coll Jovell 22 minuts. 40 metres positius 140 negatius
Coll Jovell-Engolasters 13 minuts. 5 metres positius 155 negatius
Total: 1h i 15 325 metres positius.
Dificultat tècnica: mitjana.
Ja ho saveu
3 comentaris:
xavalin... sort que encara no ens coneixiem quan feies maratons. Ara sense entrenar ja em costa seguir-te doncs imaginat quan feies tus series de 3000.
Bueno sort que encara ens queda els descensos en MTB ;D
Pel que veig eres una màquina corrent, encara que veig que amb l'escalada estas igual.
La teva foto si que és bonica.
Per cert, a que les sensacions no tenen comparança a cap altre entorn?
R
Als que també ens agrada córrer per la muntanya i coneixem relativament la zona, ens aniria bé un mapa amb el recorregut. Qui sap si algun dia ho provo !
El diumenge vaig estar corrent per les obagues dels Rasos de Peguera, al Berguedà, i era una meravella de coloraines i aire net !
Publica un comentari a l'entrada