dilluns, 9 de març de 2009

DUBTES ?


Tio ara tens dubtes?

Doncs, si, crec que tinc dubtes.
No ser si és el respecte per la distància, el tortell de metres de desnivell, el sacrifici per l’entrenament, “oblidar-me” de la parella i del nanu durant uns quants dies, desconectar d’aquelles coses superfues que tant m’agraden; combinar feinafamiliaobligacions... No ser, potser senzillament soc JO.
Tinc dubtes sobre si acceptar el puto dorsal de Zegama o no acceptarlo.
Il·lusió es una paraula que em fascina i felicitat és una paraula que em fa enveja. I aquestes dues paraules es barregen dins del meu cap amb agosarat...
L’il·lusió d’aquest repte hem pot fer molt feliç i molt possiblement tocaré la felicitat i ompliré el meu ego d’enveja sana. Però tinc dubtes de ser massa agosarat de posar-me dins d’aquest merder.
Els MEUS amics, que en son poquets, em diuen que endavant, que es una gran cursa que és el Galibier de les curses de muntanya...
La meva Santa hem diu que si el sorteig m’ha tocat vol dir que l’haig de fer.
I el nanu? Doncs quan ho sàpiga hem dirà “Papa, tu a muerte” i dins meu, d’amagat, alguna llàgrima em caurà de sentir-lo, segur, segurísm, sempre em passa.

No ser...

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Agafa'l ara mateix !!!

Això es un regal caigut del cel!!!

Isidre ha dit...

Anònim...Jo també ho penso...

Bulderban ha dit...

Isidre...es un fin de semana para pasar con la familia en la montaña. Lo pasa tan bien (incluso mejor)el que corre como el que sigue la carrera. Y si quieres escalar el sabado, te puedes hinchar. Etxauri es al costat...

miquel ha dit...

Saps qué... Passa d'anar a la curseta aquesta.

Ja no tens edat per fer Zegama, ni il·lusió, ni ganes, ni ullets de bambi al veure les fotos. A més, tothom et diu que te'n oblidis que ho deixis estar que no et donaran suport i et ficaran tots els entrebancs possibles per entrenar.

Tampoc estas en forma i fa segles que no fas esport ja ni te'n recordes del que es una serie en pujada. Si es que es que estas gordo i tot !!!

Bah! Zegama, una curseta de barri amb quatre arreplegats per quatre rocs que pots anar-hi quan et surti dels ous.

Total que millor que et quedis a casa al teu nou sillón i una manteta, ben calentó. És molt més divertit veure el resum per TV i llegir les cròniques del altres per internet. Qué ja no tens edat...

Isidre ha dit...

Que cabrón !!!!!
Saps, Miki; ahir a la tarda/vespre assegut, millor dit, tombat a casa, desprès d'entrenar, sopar i ben relaxat, vaig pensar. Que cullons...tu cap a Zegama, amb un parell d'ous.
He vist que tinc bons amics que m'han animat a corre i que la meva Santa m'ajuda amb tota la motivació possible....Aniré a Zegama i intentaré passar-m'ho el millor possible i us portaré un Idiazabal i una sidreta que tots plegats fliparem. I que seria de la vida sense reptes?
Bulderban. Muchas grácias por compartir estas dudas i darme motivos suficientes para correr esta maratòn.

Bulderban ha dit...

Idiazabal y sidra es lo que nos van a dar después de entregar los dorsales y después de acabar la carrera...solo por eso ya merece la pena ir. Traete en el maletero a Miki que en el fondo se muere de ganas. Ah, otra cosa, el alojamiento se ha de empezar a buscar ya (y esto me lo aplico yo también), glupss

miquel ha dit...

Yujuuuuu !!!!